Derelicte situat prop de l’illot del Sec. És datat de la meitat del segle IV aC i és l’únic d’aquesta cronologia a la Mediterrània occidental.
Portava un carregament compost principalment per àmfores gregues i ceràmiques fines àtiques. Amb tot, la presència de peces púniques i, sobretot, els grafits de mercader en aquesta llengua gravats sobre peces àtiques han fet pensar que devia ser una nau púnica.
(el Puig de Santa Maria, Horta)
Despoblat i partida (l’antic Puig de Sebolla), al sud del nucli urbà.
(Xèrica, Alt Palància, segle XVI)
Escriptor. Fou poeta en català. Participà al certamen celebrat el 1532, a València, per honorar la Immaculada Concepció.
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Dama. Filla del comte Mateu Sclafani.
Es casà amb Guillem Ramon de Montcada, primer comte d’Agosta, de la branca montcadina de Sicília.
Fill seu fou Mateu de Montcada i Sclafani, segon comte d’Agosta.
(La Granja, Castella, 1738 – València, 1796)
Biblista. Conegut pel nom de religió Felipe Scio de San Miguel.
És famós per la seva versió castellana de la Bíblia (Vulgata), editada a València (1791-93).
(Xixona, Alacantí, 1913 – València, 1978)
(o Descals) Ceramista. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i ha estat professor de dibuix a diversos centres. S’ha especialitzat en la producció de grans murals o de petites rajoles que imiten la ceràmica valenciana del segle XV.
Hi ha obres seves a nombrosos edificis públics del País Valencià. Restaurador de la casa de la ciutat de València, en restaurà la col·lecció de ceràmica.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1705, per Felip V de Borbó, a Vicent Boïl de la Scala, baró de Manises.
Passà als Maldonado, comtes de Villagonzalo.
(La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1598 – Saragossa, Aragó, 1678)
Historiador. Cronista del regne d’Aragó (1653). Era sacerdot, després d’haver estat casat.
Publicà el 1666 els seus Anales de Aragón desde el año de 1520 … hasta el de 1525, com a continuació dels Anales de B.L. de Argensola. Com aquest, tracta en realitat de la corona catalano-aragonesa; per a la part del Regne de València segueix bàsicament Rafael Martí de Viciana i per al Regne de Mallorca, Vicenç Mut.
La part més original és la que tracta del regne d’Aragó. Fa referència també als descobriments d’Amèrica, que intercala cronològicament amb els altres fets.
Deixà inèdits diversos treballs històrics, com una vida de Felip III i una crònica d’esdeveniments del 1662 al 1668, així com algunes poesies.
Veure> Andreu Marçal de Sax (pintor alemany actiu a València, segle XIV-1410).
Veure> Saix (vila i municipi).
