Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Serrano i Cañete, Joaquim

Deixa un comentari

(València, 1832 – 1892)

Metge i erudit. Doctor en medicina, exercí de cirurgià. Presidí l’Institut Mèdic Valencià (1881-83), l’Acadèmia de Medicina de València (1887-89 i 1891-93) i l’Ateneu Científic, Artístic i Literari (1872-74).

Publicà, a més d’obres mèdiques, Recuerdo Apologético del maestro Jaime Roig y Pellicer (1883), en què aportava noves dades sobre l’autor de l’Espill, Estudio biográfico-bibliográfico del canónigo Francisco Agustín Tárrega (1889) i una traducció en vers del Misterio de Adán y Eva (1889). Deixà incompleta una versió en vers castellà de l’Espill.

Serrano i Belezar, Miquel

Deixa un comentari

(València, segle XVIII – 1809)

Jurista i escriptor. Fou alcalde major de Balaguer.

Publicà Valencia regocijada por las beatificaciones de fray Pedro Nicolás Factor y fray Gaspar de Bono (1787), Descripción topográfica de la Albufera (1788), Discursos político legal sobre la elección de los diputados y personeros del común de los pueblos de España (1783), entre altres obres.

Serrano, Jaume

Deixa un comentari

(Castalla, Alcoià, 1740 – Cadis, Andalusia, 1799)

Frare mínim. Era examinador sinodal a Cadis.

Publicà una traducció al castellà dels salms i els càntics.

Serrano, Felip

Deixa un comentari

(el Puig de Santa Maria, Horta, segle XVII – Llombai, Ribera Alta, 1718)

Frare dominicà. Fou auxiliar de l’arquebisbe de València i de l’inquisidor general Joan Tomàs de Rocabertí.

Deixà manuscrit un Arte de fabricar reloxes de sol.

Serrano, Antoni

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – Alacant, 1733)

Marí. Inicialment fou soldat. Es distingí en la reconquesta d’Hostalric (1694) de mans dels francesos. Lluità també a la defensa de Ceuta (1695-99) i hi perdé la mà dreta; amb tot i això continuà actiu en la marina i assolí el comandament d’una esquadra (1725).

Morí en tornar a Alacant després d’una expedició punitiva contra els musulmans.

Serrallonga, Gueraua de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIII)

Dama. El 1285, arran de la invasió francesa amb la complicitat de Jaume II de Mallorca, establí a les seves propietats un nucli de resistència als invasors.