Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Serrano i Cañete, Joaquim

(València, 1832 – 1892)

Metge i erudit. Doctor en medicina, exercí de cirurgià. Presidí l’Institut Mèdic Valencià (1881-83), l’Acadèmia de Medicina de València (1887-89 i 1891-93) i l’Ateneu Científic, Artístic i Literari (1872-74).

Publicà, a més d’obres mèdiques, Recuerdo Apologético del maestro Jaime Roig y Pellicer (1883), en què aportava noves dades sobre l’autor de l’Espill, Estudio biográfico-bibliográfico del canónigo Francisco Agustín Tárrega (1889) i una traducció en vers del Misterio de Adán y Eva (1889). Deixà incompleta una versió en vers castellà de l’Espill.

Serrano i Belezar, Miquel

(València, segle XVIII – 1809)

Jurista i escriptor. Fou alcalde major de Balaguer.

Publicà Valencia regocijada por las beatificaciones de fray Pedro Nicolás Factor y fray Gaspar de Bono (1787), Descripción topográfica de la Albufera (1788), Discursos político legal sobre la elección de los diputados y personeros del común de los pueblos de España (1783), entre altres obres.

Serrano, Jaume

(Castalla, Alcoià, 1740 – Cadis, Andalusia, 1799)

Frare mínim. Era examinador sinodal a Cadis.

Publicà una traducció al castellà dels salms i els càntics.

Serrano, Felip

(el Puig de Santa Maria, Horta, segle XVII – Llombai, Ribera Alta, 1718)

Frare dominicà. Fou auxiliar de l’arquebisbe de València i de l’inquisidor general Joan Tomàs de Rocabertí.

Deixà manuscrit un Arte de fabricar reloxes de sol.

Serrano, Antoni

(País Valencià, segle XVII – Alacant, 1733)

Marí. Inicialment fou soldat. Es distingí en la reconquesta d’Hostalric (1694) de mans dels francesos. Lluità també a la defensa de Ceuta (1695-99) i hi perdé la mà dreta; amb tot i això continuà actiu en la marina i assolí el comandament d’una esquadra (1725).

Morí en tornar a Alacant després d’una expedició punitiva contra els musulmans.

Serrallonga, Gueraua de

(Rosselló, segle XIII)

Dama. El 1285, arran de la invasió francesa amb la complicitat de Jaume II de Mallorca, establí a les seves propietats un nucli de resistència als invasors.

Serrallonga -Sant Vicenç de Torelló-

(Sant Vicenç de Torelló, Osona)

Veïnat, al sud del poble.

Serrallo, el -Plana Alta-

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Barri del Grau, al sud del port de Castelló, prop de la platja del Serrallo.

Serrallo, el -Ribera Alta-

(l’Alcúdia de Carlet, Ribera Alta)

Barri, al nord de la vila, a l’encreuament de les carreteres de València a Xàtiva i de Carlet a Alzira.

Serral, es -Mallorca-

(Puigpunyent, Mallorca Tramuntana)

Barri de la vila, al sud del de Son Bru de Dalt.