Barri, a l’est de la vila, damunt la serra Gelada.
Serragelada
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Serradui
Poble, al nord-est del terme. És situat a la ribera de l’Isàvena (el riu travessa el terme de nord a sud pel seu sector occidental) i accidentat pels vessants de la serra del Cis (tossal del Cis, 1.759 m alt; roca Cirera, 1.757 m).
El terreny, molt accidentat, baixa fins als 800 m alt a la vora de l’Isàvena, on es localitzen algunes hortes. Els principals conreus són la vinya, oliveres, arbres fruiters, patates i cereals. Ha estat afectat des dels anys 1950 per la gran campanya de reforestació de l’estat, fet que ha contribuït al despoblament en fer perdre els drets als pasturatges i a l’aprofitament del bosc.
Antic municipi, la capital del qual fou el nucli del Pont de Serradui. L’antic terme comprenia també els nuclis de la Vileta, Manimunsons, Vilega i Riguala, en agut procés de despoblació, i el santuari de la Feixa.
Serrador, El *
Sobrenom del guerriller carlí valencià Josep Miralles i Marín (1792-1844).
Serradellops *
Veure> Sant Salvador de Serradellops (antiga parròquia rural).
Serradal, el -Plana Baixa-
Partida costanera, a ponent del Grau de Borriana.
Serrabona, mestre de
(Rosselló, segle XII)
Escultor romànic anònim. Autor d’un magnífic cor, de marbre rosa, en forma de tribuna alta, que es conserva amb un muntatge que no correspon al pla original, a l’antic priorat de Serrabona.
Els temes de frisos i capitells són característics de l’escola rossellonesa; la seva interpretació acredita aquest artista com un dels grans escultors europeus del segle XII.
Serrabona, monestir de
Priorat canonical (Santa Maria de Serrabona). La primitiva església, en part encara subsistent, fou obra de Ramon II, vescomte de Cerdanya, del seu germà i del noble Bernat Ramon, vers el 1080. La fundació monàstica es féu dos anys després, en que s’hi instal·là una comunitat de canonges augustinians, i Ramon Ermengol en fou el primer prior; el 1592 el priorat fou secularitzat.
Cap a la meitat del segle XII fou ampliada l’església i novament consagrada el 1151; consta de tres naus, la lateral nord com a vestíbul o corredor, i la de migdia com a galeria o ala de claustre, creuer, tres absis i torre campanar.
El més important d’aquest conjunt és la magnífica tribuna de marbre rosa, situada al mig de la nau central, decorada amb lleons, centaures i animals fantàstics, obra del mestre de Serrabona (segle XII).
Serrabona
Antic poble (619 m alt), situat als Aspres, al sector septentrional del terme. El poblament hi era disseminat.
Centrat a l’antiga església parroquial, al vessant oriental del coll de les Arques, damunt la vall de la riera del Bulès.
Serra i Planes, Rafael
(Inca, Mallorca, 1535 – Palma de Mallorca, 1620)
Frare franciscà observant, teòleg i predicador. Entrà al convent de Jesús de Palma de Mallorca (1553), d’on fou enviat al col·legi de Santa Maria del Pi (Gandia). S’ordenà de sacerdot a València, on inicià la seva tasca de predicador.
De tornada a Mallorca, fou professor de filosofia, teologia, sagrada escriptura i d’hebreu. Fou tres triennis provincial de l’orde (1578-81, 1591-93 i 1604-06).
Fou proposat per a diversos càrrecs, entre els quals per a bisbe de Mallorca, però renuncià sempre per humilitat. Fou molt famós com a predicador i se li atribuí el do de profecia. S’instà el seu procés de beatificació.
Deixà obres manuscrites de sagrada escriptura i teologia, dos volums de sermons i una regla per a les penedides de Mallorca.
Serra i Pastor, Miquel Manuel
(Sóller, Mallorca, 8 juliol 1903 – Palma de Mallorca, 25 abril 1980)
Escriptor. Col·laborà a l’“Almanac de les Lletres” i “La Nostra Terra”.
Ha publicat la traducció al català de La familia de Pascual Duarte, de C. J. Cela, el recull de narracions Agredolç (1952) i la biografia Crist (1958).
