Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Societat Castellonenca de Cultura

5 Respostes

(Castelló de la Plana, 1919 – )

Entitat. Fundada per un grup d’erudits, escriptors i artistes, amb la finalitat d’impulsar la investigació i la publicació de treballs històrics, literaris, etc. Tant els seus membres com les seves publicacions, bé que oberts a tot el País Valencià i a l’exterior, s’han limitat preferentment a la regió de Castelló.

Des de la fundació fins a la guerra civil aplegà el bo i millor de la intel·lectualitat del nord del País Valencià i esdevingué una de les entitats més sòlides i fecundes en el seu camp. El 1932 convocà l’Assemblea d’Escriptors Valencians que adoptà les normes gramaticals de l’Institut d’Estudis Catalans.

El “Boletín” de la societat, publicat des de la fundació i només interromput per la guerra civil, és una de les revistes erudites valencianes més importants. Cal afegir-hi més de 200 títols entre llibres i opuscles.

Enllaç web: Societat Castellonenca de Cultura

Societat Bibliogràfica Valenciana

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1969 – )

(BIBLIOVASA)  Societat. Constituïda amb la finalitat d’editar texts catalans antics de circulació restringida i de promoure altres obres culturals. En fou president Adolf Pizcueta.

Ha publicat Poesia religiosa del segle XVI (1975-76), Poemes satírics del segle XVI (1973-74), Regiment de la cosa pública (1972), de Francesc Eiximenis, i la primera part de la Crònica (1971) de Rafael Martí de Viciana, entre d’altres.

L’any 1994 és va crear a València la Societat Bibliogràfica Valenciana “Jerònima Galés”.

Societat Arqueològica Valenciana

2 Respostes

(València, 1871 – 1885)

Secció de la Societat d’Amics del País de València, creada a iniciativa de Felicíssim Llorente i Olivares i sota la presidència del de l’entitat, Josep de Llano, amb la finalitat de fomentar l’estudi de les antiguitats i la prehistòria del País Valencià.

Entre el 1872 i el 1882 publicà memòries de les seves activitats, ben interessants quant a l’arreplega d’epigrafia llatina, notícies sobre jaciments arqueològics, numismàtica (antiga i moderna), etc. El 1878 organitzà una exposició arqueològica.

Arribà a tenir noranta socis esparsos pel País Valencià.

Societat Arqueològica Lul·liana

9 Respostes

(Palma de Mallorca, desembre 1880 – )

(SAL)  Entitat creada per Bartomeu Ferrà i Perelló, amb l’objectiu de recollir objectes artístics. Era especialment dirigida a impedir la destrucció i col·leccionar antics objectes religiosos que ja no es feien servir per al culte.

La Societat creà un Museo Arqueològic Lul·lià, la major part dels objectes del qual passaren el 1916 al Museu Diocesà de Palma. Diferències amb el bisbat motivaren la divisió de béns del museu, i aquells que foren reconeguts propietat de la Societat passaren el 1961 a formar el nou Museu de Mallorca.

Edita des del 1885 el “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana”.

Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals

8 Respostes

(Perpinyà, 1833 – )

(SASL)  Institució. Fundada amb el nom de Societat Filomàtica de Perpinyà. El 1839 es denominà Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Arts, Arts Industrials i Agrícoles, fins que el 1843 adoptà el nom definitiu. El seu primer president honorari fou Francesc Aragó.

En un començament constava de la secció de ciències, arts i agricultura, amb 39 membres, i la de literatura i belles arts, amb 28 membres. El 1867 el nombre de seccions arribà a tres. Publicà un Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire du Roussillon.

Relacionada amb altres societats estrangeres, veié interrompuda la seva activitat a causa de les guerres del 1870 i el 1914. De fet, no reprengué amb força fins el 1933, però la guerra del 1939 li significà un nou col·lapse.

Des d’un començament s’interessà sobretot pels problemes locals, però tingué una actuació força negativa respecte a la qüestió de la llengua. Fins el 1880 Armand Izarn, secretari de la secció de lletres, no demanà la creació d’una secció per a l’estudi del català. Tanmateix, malgrat aquest canvi d’orientació, no s’ha significat mai en aquest camp.

Socies de Tagamanent i Miralles, Miquel

Deixa un comentari

(Montuïri, Mallorca, 1761 – 1829)

Poeta. Fou tinent de les milícies urbanes de la seva vila.

Només s’han conservat d’ell dos goigs, escrits el 1780 i de no gaire qualitat literària, i una més remarcable Glosada de la fam.

Socias i Gradolí, Josep

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1857 – 1934)

Polític conservador. Jurisconsult i notari, formà part el 1885 i el 1899 de les comissions balears que informaren sobre el dret foral, aspecte davant el qual es mostrà partidari del major uniformisme possible amb el codi civil espanyol.

President de la diputació en 1896-98 i en 1903-05, aviat encapçalà el partit conservador illenc i fou continuat diputat a les corts a partir del 1907, la major part de vegades gràcies a l’article 29. Partidari d’Eduardo Dato, rompé amb el maurisme, i posteriorment no pogué evitar l’empenta de Joan March, que el 1923 li féu perdre per primera vegada l’escó a les corts. Tanmateix, durant la Segona República hagué d’alinear-se amb la candidatura dretana encapçalada per March.

Degà del col·legi d’advocats (1911-13) i del de notaris (1914-34), presidí la Companyia de Tramvies des del 1919 i fou conseller de nombroses empreses.

És autor de Derecho foral de Mallorca (1916).

Socias i Caimari, Miquel

Deixa un comentari

(sa Pobla, Mallorca, vers 1841 – Palma de Mallorca, 1904)

Polític liberal. Advocat, milità des del 1868 a la tertúlia o societat de Conciliació Liberal, adscrita a l’ala moderada del partit progressista.

Pel gener de 1879 fou nomenat diputat provincial, i posteriorment s’uní al partit liberal de Sagasta. Fou, com a tal, diputat a les corts a partir del 1886 i governador civil de Barcelona fins a l’esclat de la vaga general del 1902.

Estigué molt relacionat amb l’Empresa Mallorquina de Vapors.

Socias i Bas, Gaietà

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XIX)

Notari i escriptor. Li fou conferit el càrrec de secretari reial.

És autor d’una història dels reis de Mallorca (1852) i d’una sèrie d’articles a favor de diversos aspectes de l’economia i l’administració mallorquines, sèrie apareguda al diari “El Balear”.

Socias, Miquel -cartoixà, s. XVIII-

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVIII – cartoixa de Valldemossa, Mallorca, 1760)

Frare cartoixà. És autor d’un manual d’ètica que mereixeria grans elogis.