(o Vizcota de Abajo) Llogaret, al nord-oest de la vila. Vers el nord-oest, a 2 km, hi ha el petit nucli de Vizcota de Arriba.
Vizcota
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Vizcaíno i Casas, Ferran
(València, 23 febrer 1926 – Madrid, 2 novembre 2003)
Advocat i escriptor en castellà. Doctor en dret, s’especialitzà en legislació sobre teatre i cinema. Ha col·laborat en “ABC”, “Pueblo”, “Gaceta Ilustrada” i altres periòdics.
Per al teatre escriví La senda iluminada (1949), El baile de los muñecos (1950), El escultor de sus sueños (premi València 1953), Las luciérnagas (1963) i moltes altres obres. En el camp del cinema ha publicat Derecho cinematográfico español (1952) i altres texts sobre el mateix tema, així com un Diccionario del cine español (1966).
És també autor de diverses narracions i reportatges: La España de la postguerra, Niñas, ¡al salón!, De camisa vieja a “chaqueta nueva” (1976), Al tercer año resucitó (1978), Un año menos (1979), etc.
Vixissarri *
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Veure> Bixesarri (llogaret).
Vivot i Descós, Ramon
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Poeta. Cavaller, autor de composicions en català, participà en el certamen poètic convocat a València el 1486 per Ferran Dies.
Vivot, marquesat de
(Illes Balears, segle XVIII – )
Títol concedit el 1717 al brigadier Joan Sureda i de Vilallonga (mort el 1752), cavaller d’Alcàntara i regidor perpetu de Palma de Mallorca.
Ha passat als Montaner, comtes de Peralada.
Vivot, can
(o palau dels Marquesos de Vivot) Casa senyorial. És una obra destacada de l’arquitectura barroca civil.
Planejat amb posterioritat a 1725 per un arquitecte desconegut, té un magnífic pati amb columnes corínties de marbre vermell, que s’obre a una escala imperial que porta a la llotja superior.
Té pintures murals de l’italià Giuseppe Dardaron sobre els Triomfs d’Alexandre, i una sumptuosa biblioteca..
Vivó i Torres, Salvador
(València, 1905 – Roma, Itàlia, 1932)
Escultor. A la seva mort era pensionat a Roma. Tot i la seva curta vida, el seu art ben prometedor el col·locava ja en un lloc estimable entre els artistes del seu temps.
Vives i Roger, Guillem
(Pollença, Mallorca, 1866 – 1935)
Eclesiàstic. Després d’estudiar filosofia i teologia al seminari de Mallorca, el 1889 ingressà a la Companyia de Jesús, i fou ordenat sacerdot a Tortosa el 1899. El 1905 fou destinat a la residència de Monti-sion (Palma de Mallorca), on dirigí la congregació mariana de seglars catòlics, fundada el 1879.
Pel maig de 1907 fundà el Patronat Obrer per a nens, inspirat en les idees del jesuïta valencià Antoni Vicent. El 1913 hi afegí un sindicat d’oficis diversos, que s’anà ampliant aviat amb altres sindicats, els quals el 1916 passaren a formar part de la Federació Catòlica Obrera.
Vives i Ponseti, Ignasi
(Ciutadella, Menorca, 3 juny 1914 – Iowa City, EUA, 18 octubre 2009)
Metge. Llicenciat a Barcelona el 1936, exiliat després de la guerra civil a Mèxic (1939), des de l’any 1941 treballà al servei de Cirugia Ortopèdica de la universitat de Iowa (EUA), d’on fou professor des del 1957.
Ha investigat principalment en el camp de la cirurgia òssia i articular, el tractament de les alteracions congènites, les ferides de guerra, l’escoliosi, la luxació de cadera en els infants i la recerca bioquímica en ortopèdia.
Vives i Planes, Francesc Dionís de
(València ?, segle XVIII – País Valencià ?, segle XIX)
Militar. Es distingí en la guerra del Francès. Més tard fou capità general de Cuba, i el 1833 li fou concedit el títol de comte de Cuba, i fou nomenat capità general de València (1833-34).
Fou ajudant del general Joan Prim; quan aquest abandonà l’expedició de Mèxic (1862), el denuncià a Isabel II de Borbó, però la reina no en féu cas.
Dades dels Països Catalans 