Nom real de la fotògrafa catalana més coneguda pel pseudònim de Colita (1940-2023).
Steva i Hernández, Isabel *
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Spiteri i Galíano, Vicent
(Alacant, 11 desembre 1917 – 8 novembre 2003)
Músic i director d’orquestra. Estudià a Madrid i després a Siena (Itàlia). Formà part, com a instrumentista, de la Banda Municipal de Madrid i de l’Orquestra Nacional. L’any 1958 succeí al mestre Arbós en la direcció de l’Orquesta Simfónica de Madrid, amb la qual estrenà a Alacant diversos premis “Òscar Esplà”.
Dirigí l’Orquestra Simfònica de Londres, la de Filadèlfia, la Nacional de Río de Janeiro i la de Buenos Aires, entre d’altres. Des del 1966 fou catedràtic de Conjunt Vocal i Instrumental del Real Conservatorio de Madrid.
Spagnoletto, lo *
Sobrenom del pintor valencià Josep de Ribera i Cucó (1591-1652).
Soubiranne, Pere
(Ceret, Vallespir, 18 gener 1828 – 18 juny 1893)
Eclesiàstic. Era fill d’un metge de Ceret i, confiat a un oncle seu eclesiàstic, es traslladà a París, on féu la carrera eclesiàstica al seminari de Saint Sulpice, sota la direcció de Dupanloup, de qui esdevingué auxiliar a partir del 1854 en la direcció del seminari.
Nomenat aquest bisbe d’Orleans (1856), el seguí i fou nomenat vicari general. Des del 1857 intervingué en la creació de les escoles d’Orient i Séria, formà part del consell d’administració, amb Lavigerie, i posteriorment en fou director (1861). En ésser Lavigerie arquebisbe d’Alger, anà amb ell al concili I del Vaticà, i el 1872 esdevingué auxiliar seu, amb el títol de bisbe de Sebaste in partibus infidelium.
El 1878, per raons de salut, deixà Alger; fou nomenat bisbe de Belley el 1880. Després d’un notable apostolat, sobretot com a continuador de l’orde del sant rector d’Ars, un accident l’obligà a deixar la diòcesi el 1887 i es retirà a Ceret, amb el títol d’arquebisbe de Neocesarea.
Sotomayor, Lluís de
(València, 1635 – Madrid, 1673)
Pintor. Deixeble d’Esteve Marc a València i de Carreño de Madrid. Alternà la seva producció entre València i Madrid, on s’establí els darrers anys de la seva vida.
Pintà un Sant Cristòfor i un Sant Agustí amb Crist i la Verge, per a les monges Agustines de València.
Soto i Iborra, Vicent
(València, 22 febrer 1919 – Madrid, 12 setembre 2011)
Escriptor. Realitzà els estudis de dret a la Universitat de València. L’any 1954 anà a Londres on residí habitualment i on treballà com a periodista. Dedicat al teatre, especialment a l’infantil, el 1942 guanyà el premi Lope de Rueda amb la seva obra Rosalinda.
En el camp de la narrativa, escriví diversos contes i novel·les que li valgueren el premi Nadal 1966 i altres guardons. Publicà Cuentos humildes (1948), La Zancada (1966), Bernard, uno que volaba (1972), Casi cuentos de Londres (1973), El gallo negro (1973), Cuentos del tiempo de nunca acabar (1977) i Una canción para un loco (1986).
Soto i Arandiga, Ramon de
(València, 23 novembre 1942 – l’Alfàs del Pi, Marina Baixa, 17 octubre 2014)
Escultor. Es formà a les escoles de belles arts de València i de Madrid. Pertangué al grup “Abans de l’Art”. S’ha interessat per les possibilitats d’aplicació del càlcul matemàtic a la creació artística.
La seva obra ha travessat diverses etapes, bé que sempre ha palesat l’interès de l’autor pel constructivisme. Feia peces utilitzant llistons metàl·lics que es projecten en l’espai, tot delimitant-lo.
Ha estat professor a les escoles d’arquitectura de València, de Madrid i a la facultat de belles arts de València.
Soto, Pasqual
(València, 1781 – segle XIX)
Pintor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València, institució de la qual el 1832 esdevingué acadèmic de mèrit especialitzat en flors. El 1804 obtingué un primer premi atorgat per l’Acadèmia de Sant Carles.
Feu dibuixos de la seva especialitat per reproduir en teixits i és autor de nombroses pintures, dues de les quals són al Museu de Belles Arts de València.
Soto, El
Caseria, al nord-est de la vila, a la dreta del Túria.
