(Guardamar del Segura, Baix Segura, 1928 – ? )
Escriptor. Doctor en dret, col·laborà a la premsa d’Alacant, Múrcia, Madrid, etc.
És autor dels reculls narratius Entre los muros sombríos (1958), Los vencidos (1959), Fiesta en la aldea (1960) i Piernas de drapo (1963), així com el llibre-reportatge Una semana con Camilo José Cela (1960).
(Guardamar del Segura, Baix Segura, 29 gener 1666 – 26 juliol 1735)
Religiosa mística augustiniana. Es casà molt jove i quedà vídua el 1689 amb quatre fills i una gran misèria, fins al punt de viure de caritat.
Vers el 1700 es féu terciària augustiniana i escriví la seva vida i experiències místiques: Doctrinas o Revelaciones doctrinales y nueve décimas y un poema.
Fou incompresa i tinguda per visionària, però al final fou reconeguda la seva pietat. Entre el 1735 i el 1744 foren escrites tres biografies d’ella.
(Guardamar del Segura, Baix Segura, 1913 – Alacant, 10 agost 2010)
Metge. Fou director de l’hospital provincial d’Alacant.
Obres seves són les titulades La evolución histórica del concepto de la tuberculosis pulmonar (1946) i La hormona cortical y su utilización clínica (1952).
(Guardamar del Segura, Baix Segura, 7 setembre 1919 – 2 juny 2011)
Poeta, historiador i assagista. Doctor en filosofia, ha estat un promotor cultural, sobretot de la poesia i de la història. Ha cercat una fórmula de “literatura alacantina”, sense distinció d’idiomes.
Ha publicat poesies en castellà i diversos llibres d’història: La villa y el castillo de Guadalest (1963), Literatura alicantina, 1839-1939 (1966), Literatura alicantina de la postguerra (1967), La guerra civil en la provincia de Alicante (1972-74), Historia parlamentaria, política y obrera de Alicante (1988-92), Pancatalanismo entre valencianos (1988) i Alicante en el franquismo: historia y memoria (1994).
(Guardamar del Segura, Baix Segura)
Assentament fenici, situat a la dreta de la desembocadura del Segura, el lloc és cobert actualment per dunes que n’han afavorit una bona conservació.
Els treballs desenvolupats entre el 1992 i el 1998 han permès documentar una potent muralla, que devia tancar una superfície d’1,5 ha.
La presència d’un gran nombre de materials ceràmics de producció fenícia i d’esteles betil reutilitzades en la muralla fa pensar que aquest assentament de caràcter portuari fou fundat per una població fenícia, segurament en la segona meitat del segle VIII aC.
(Guardamar del Segura, Baix Segura)
Necròpolis ibèrica del municipi. Fou utilitzada entre el principi del segle V aC i la segona meitat del segle IV aC.
S’hi han excavat 94 tombes, totes d’incineració, que han aportat un important conjunt de materials, entre els quals destaquen ceràmiques àtiques i fragments d’escultures, principalment de toros, així com la Dama de Cabezo Lucero.
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 35,58 km2, 25 m alt, 15.599 hab (2014)
(o Guardamar) Situat al litoral, al delta del Segura. La plantació de pins, eucaliptus i palmeres, iniciada el 1900, ha atorgat al terme un dels seus millors atractius.
La vida econòmica del municipi es basa avui en el turisme, que ha donat un nou impuls a la població i ha canviat la fesomia del terme. L’agricultura, però, dominada pel regadiu, es manté encara com a activitat important, la pesca, en canvi, ha esdevingut una activitat secundària.
La vila, d’origen islàmic, enfilada en un coster, va ésser destruïda per un terratrèmol el 1829 i construïda de nou, més avall, en forma de quadrícula.
És la població més meridional de llengua catalana.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 