Despoblat (1.042 m alt), dins l’antic terme de Rojals, a la conca del riu Brugent.
El 1950 era el nucli de població més alt de les muntanyes de Prades.
Cogullons, els
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Montblanc (geo)
Bartra, la
Despoblat, a la vall del riu Brugent. Era una caseria de l’antic terme de Rojals.
Barceloneta, la -varis geo-
la Barceloneta (Gualba, Vallès Oriental) Veïnat, anomenada també Gualba del Mig, situat vora la riera de Gualba.
la Barceloneta (Begues, Baix Llobregat) Barri, situat a més d’un quilòmetre a l’oest del poble.
la Barceloneta (la Pobla de Lillet, Berguedà) Nom amb que ha estat designat el raval de les Coromines.
la Barceloneta (la Vansa i Fórnols, Alt Urgell) Veïnat, situat a la vora del riu de la Vansa.
la Barceloneta (Palafrugell, Baix Empordà) Veïnat, dins la parròquia de Llofriu, al límit amb el terme de Torrent d’Empordà.
la Barceloneta (Vallcebre, Berguedà) Veïnat, vora la carretera de Guardiola de Berguedà.
la Barceloneta (Sils, Selva) Veïnat.
la Barceloneta (Fornells de la Selva, Gironès) Veïnat.
la Barceloneta (Vacarisses, Vallès Occidental) Barri, al sud del poble.
la Barceloneta (Montblanc, Conca de Barberà) Veïnat (580 m alt) el més enlairat del poble de Prenafeta.
Miracle, el -Conca de Barberà-
(o de la Mercè) Antic convent mercedari. Situat al nord del nucli urbà.
Des del començament del segle XIII hi hagué un santuari dedicat a Santa Maria del Miracle. La comunitat de mercedaris que el 1240 havia estat fundada al santuari de la Mare de Déu dels Prats s’hi traslladà el 1249.
L’església, originàriament de transició del romànic al gótic, fou modificada en diverses ocasions (una d’elles el 1789); el convent i el claustre són del segle XVII.
La comunitat de mercedaris fou dissolta el 1835; després fou col·legi, i des del 1897, convent dels franciscans.
Lilla
Poble (483 m alt), al vessant occidental de la serra de Miramar (784 m alt), al límit amb l’Alt Camp, per on passa la carretera de Valls a Montblanc, pel coll de Lilla (590 m alt).
L’església parroquial és dedicada a sant Joan.
Al segle XIX formà un municipi independent.
Jordà, tossal d’en
(Figuerola del Camp, Alt Camp / Montblanc, Conca de Barberà)
Cim (864 m alt) de l’alineació muntanyosa que separa les dues comarques, al nord de la serra de Miramar.
Guàrdia dels Prats, la
(ant: la Guàrdia d’Ermemir) Poble, situat al nord de la vila, prop de la riba dreta del riu d’Anguera.
El lloc, esmentat ja a la fi del segle XI, pertangué als Cervera, als Vallclara i a Santes Creus.
L’església parroquial (Sant Jaume) conserva un retaule gòtic i una notable capella amb el sepulcre del mercedari sant Pere Ermengol, fill del poble, que féu bastir (1695-1705) l’arquebisbe Josep Llinars.
Al nord hi ha el santuari i antic convent de la Mare de Déu dels Prats.
Creu de l’Ardit, coll de la
(l’Espluga de Francolí / Montblanc, Conca de Barberà)
Coll (1.011 m alt) de les muntanyes de Prades, entre la serra del bosc de Poblet, al sud, i els plans de la Pena, al nord, que separa la vall de Castellfollit, a l’oest, de la Vall de Lladrons, a l’est, i els dos municipis.
Cabrer, puig
(Montblanc, Conca de Barberà / la Riba, Valls, Alt Camp)
Muntanya (526 m alt) que limita, per l’esquerra del Francolí, l’estret de la Riba; és termenal dels tres municipis.
Montblanc (Conca de Barberà)
Municipi i capital comarcal de la Conca de Barberà (Catalunya): 91,07 km2, 350 m alt, 7.307 hab (2017)
Estès per la vall del Francolí. El relleu és accidentat per les muntanyes de Prades i la serra de Miramar.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà, la indústria, força diversificada, i el comerç (Fires de Sant Maties i la Setmana Medieval).
El nucli antic de la vila, que conserva bona part de les muralles, és de gran interès. S’hi destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria la Major, notable edifici gòtic amb portada renaixentista, el Palau Reial, d’origen gòtic, la casa Alenyà, gòtica, el palau Castlà, la casa Josa, avui Museu-Arxiu Comarcal, la casa Desclergue i l’església de Sant Miquel, romànica.
Extramurs hi ha l’església gòtica de Sant Francesc, el santuari de la Mare de Déu de la Serra, patrona de la vila, l’església i hospital de Santa Magdalena, seu de l’Arxiu Històric Comarcal, i el pont sobre el Francolí, medieval.
El terme comprèn, a més, els pobles de Rojals, Lilla, la Guàrdia dels Prats i Prenafeta, entre altres nuclis.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Setmana Medieval – Ràdio
Dades dels Països Catalans 