Vall dels ports de Beseit, capçalera del riu d’Ulldemó (anomenat, fins al congost de les Gúbies, el Regatxol), que té per límits, al sud, la serra de Serrissoles i, a l’oest, el Caro.
Carlares, vall de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Montsià (geo)
Ebre, canal de la dreta de l’
Canal que arrenca de l’assut de Xerta, uns 3 km aigua amunt de la vila. Segueix l’Ebre de prop, llevat del tram de Roquetes, fins a Amposta, d’on, a la sortida, havia d’alimentar el canal de navegació a Sant Carles de la Ràpita, avui reduït a sèquia. Segueix riu avall fins a l’illa de Buda, on arriba mitjançant un sifó (canal de Buda).
Inaugurat el primer tram el 1857, a fi de fornir d’aigua el canal de navegació, el 1861 ja fou emprat per al regadiu.
Té un recorregut d’uns 60 km de llarg, la meitat dels quals ja han estat revestits (1985) dins del projecte global de revestir enterament els dos canals principals i 85 km més de sèquies i petites canalitzacions, per tal de millorar-ne l’aprofitament.
Rega unes 13.000 ha entre la vall baixa i el delta, completat per una xarxa de sèquies, entre les quals es destaca el canal de Calent, que arrenca de l’Enveja i arriba als sorrals de la Platjola.
Beseit, ports de
(Baix Ebre / Baix Maestrat / Montsià / Matarranya)
(o ports de Tortosa) Conjunt orogràfic de la Serralada Pre-litoral Catalana.
Format per la serra d’Espina (1.162 m), el Caro (1.447 m), la serra d’Encanader (1.396 m) i el pic de Cervera (1.347 m), que s’eleven de forma brusca sobre la depressió de l’Ebre, entre la depressió d’Ulldecona i la vall de Tortosa.
La constitució calcària en determina l’aridesa de la regió. Els nuclis de poblacio, tradicionalment agrícoles, se situen en els vessants de les muntanyes. Al tossal del Rei s’uneixen les terres de Catalunya, el País Valencià i Aragó.
L’any 2001 fou declarat Parc Natural dels Ports per la Generalitat de Catalunya.
Enllaç web: Parc Natural dels Ports de Beseit
Ebre, delta de l’
Entrant de la costa del sud de Catalunya, entre les dues comarques, que origina el riu Ebre a la seva desembocadura per les aportacions al·luvials damunt una extensa plataforma submarina.
Té una extensió d’uns 320 km2 (220 km2 de terra consolidada i 100 més entre aiguamolls, basses i illes) i una penetració, Mediterrània endins, d’uns 25 km2.
Antiga ria -en època romana, Tortosa era un port marítim-, a partir del s IV comença la construcció del delta. Actualment, presenta una forma lobulada, rematada a la banda més sortint pel cap de Tortosa, a l’illa de Buda, amb dues banyes: la del Fangar i la dels Alfacs, dirigides respectivament cap al nord-oest i sud-oest, que tanquen dos golfs de poca fondària. El 1983 va ser declarat Parc Natural.
La població del delta es distribueix en quatre municipis: Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Deltebre i Sant Jaume d’Enveja. La major part de les terres deltàiques són conreades i es dediquen, sobretot, al conreu de l’arròs, bé que també hi ha farratges, hortalisses i arbres fruiters.
Delta de l’Ebre, parc natural del
Parc natural, situat prop del límit amb el País Valencià, que s’estén al llarg del delta que forma el riu Ebre en el seu tram final. La seva diversitat d’ambients, gran extensió i el seu bon estat de conservació fan que aquest espai sigui considerat la zona humida més important de Catalunya i una de les més importants del Mediterrani occidental.
El delta de l’Ebre constitueix un punt bàsic en els moviments migratoris dels ocells d’Europa, ja que enllaça la Camarga i altres punts més nòrdics amb les zones humides de la península Ibèrica (l’Albufera de València, Doñana) i del nord d’Àfrica. Aquest important paper biològic contrasta amb la profunda humanització de la zona, i en particular amb l’ús agrícola i turístic que té el delta.
La declaració del parc natural va posar sota protecció la major part de les àrees del delta que restaven sense alterar (unes 7.700 ha) i va engegar diferents línies de gestió i protecció dels ecosistemes i espècies més importants o vulnerables. D’ençà del funcionament del parc s’han observat un augment considerable de moltes de les poblacions d’aus (nidificants i migradores) i una recuperació d’alguns dels espais més fràgils.
Malgrat tot, segueix existint una complexa problemàtica centrada en alguns aspectes, com són la gestió de l’aigua i la compatibilitat dels diversos aprofitaments econòmics amb la conservació dels valors naturals de l’espai.
Enllaç web: Parc Natural del Delta de l’Ebre
Dades dels Països Catalans 