(Illes Balears)
Títol original de la Vida Coetània, obra de Ramon Llull.
Vita *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: lul·listes
Vidal, Gaspar
(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
Teòleg. Era catedràtic lul·lià a l’Estudi General de Mallorca.
El 1606 publicà, a Barcelona, una obra titulada Expositio artifici lulliani.
Vida Coetània
(Illes Balears 1311)
(llat: Vita) Títol d’una biografia de Ramon Llull, en català modern. Escrita en llatí per un autor desconegut, probablement religiós de la cartoixa de Vauvert (París). El text llatí, conservat a la Bibliothèque Nationale, de París, fou publicat per B. de Gaiffier.
La versió catalana, de lletra del segle XV, es conserva al British Museum, i fou editada primer per Salvador Bové (1915) i reimpresa després a Mallorca (1933) i a Barcelona (1957).
L’obra té un gran valor autobiogràfic, perquè en gran part reprodueix la narració feta oralment pel mateix Llull, malgrat que aquest hi aparegui anomenat en tercera persona.
Veny, Gabriel
(Felanitx, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1789)
Frare carmelità. Era catedràtic de filosofia lul·liana a l’Estudi General de Mallorca. Fou provincial del seu orde en tres ocasions. Tingué fama com a orador sagrat.
És autor de diversos escrits.
Torres, Miquel
(Artà, Mallorca, 1595 – Palma de Mallorca, 1670)
Lul·lista. Religiós observant, fou examinador sinodal, qualificador del Sant Ofici i provincial del seu orde des del 1651. Actuà en dues ocasions a Roma com a síndic de la causa de beatificació de Ramon Llull. Gaudí de fama com a orador.
Publicà Motius que ha tingut lo present Regne de Mallorca per fer lo vot i jurament acirca de la santa confessió, la Immaculada Concepció de Maria Sacratíssima i diversos sermons, un d’ells sobre Llull (1645).
Tomàs, Antoni
(Llucmajor, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1813)
Frare franciscà. Era doctor en teologia. Ensenyà aquesta ciència a l’Estudi General de Palma. Dotà aquest centre d’una bona biblioteca lul·liana. Fou provincial de l’orde.
Terrassa, Miquel
(Binissalem, Mallorca, segle XVII)
Lul·lista. Prevere, doctor en teologia i catedràtic de retòrica a la universitat de Palma de Mallorca.
Només se li coneix un Sermón en honor de Ramon Llull, publicat el 1668.
Sesplanes, Pere
(País Valencià, segle XIV)
Lul·lista. Rector de Silla (Horta). Formava part, sembla, de l’incipient grup lul·lià de València.
Fou excomunicat per l’inquisidor general Nicolau Eimeric per les seves estranyes opinions sobre l’Eucaristia; contra ell, Eimeric escriví un tractat teològic (1390).
Seguí, Joan -lul·lista, s XVI-
(Illes Balears, segle XVI)
Teòleg lul·lista. Canonge penitencier de la catedral de Mallorca. El 1586 era procurador del regne a la cúria romana per la causa de Ramon Llull.
Escriví, per encàrrec del rei, una Vida y hechos del admirable doctor y mártir Ramon Llull, en la qual, després de seguir detalladament la vida -segurament segons la Vida coetània– del mateix Llull, féu una defensa de l’ortodòxia lul·liana, citava la sentència definitiva de la causa, els privilegis favorables i els acords del concili de Trento. Fou publicada el 1606, conjuntament amb la versió castellana del Desconhort feta per Nicolau de Pacs. És autor també d’un assaig de Biblioteca luliana, de tema alquímic.
Sarrà, Cristòfor
(Palma de Mallorca, segle XVIII)
Teòleg lul·lista. Doctor en medicina.
La defensa de les seves tesis, Theses hipocratico-galenico-lullisticae (Palma, 1742), provocà una encesa polèmica entre els metges mallorquins: Maties Armengual i Andreu Oliver sortiren en la seva defensa, però foren impugnades per Josep Ferrer i l’any següent per Pere Antoni Binimelis, Jaume Llinars i Joaquim Oliver. Hi intervingué també el professor de fisiologia de la Universitat Lul·liana Rafael Armengual en Veritas investigata doctrinae… Raymundi Lulli (1743).
Dades dels Països Catalans 