(Barcelona, segle XIX)
Moblista. Destacà al darrer terç de la centúria.
(Barcelona, segle XIX)
Moblista. Destacà al darrer terç de la centúria.
(Barcelona, 23 juliol 1376 – juliol 1376)
Fill de Joan I el Caçador i de Mata d’Armanyac. Fou el tercer dels infants haguts d’aquest matrimoni.
Morí al cap de pocs dies.
(Barcelona, segle XIII)
Escriptor hebreu. És autor d’obres jurídiques i teològiques.
Nom amb què fou designat durant molt de temps l’anònim autor d’una sèrie d’obres, posteriorment identificades com de Ramon Destorrents.
(Barcelona, segle XVII)
Religiós. És autor d’alguns escrits de caràcter teològic.
Figueres (València ?, segle XIV – segle XV) Poeta. Hom li atribueix la composició de tres poemes amorosos i un de caràcter religiós recollits als cançoners Vega-Aguiló i de París.
Figueres (Catalunya, segle XVIII) Religiós jesuïta. El 1635 publicà una Suma espiritual.
Francesc Figueres (Barcelona, segle XVII) Frare franciscà. El 1651 publicà una Apologia de l’orde de Sant Francesc.
Nicolau Josep Figueres (Sueca, Ribera Baixa, 1594 – València, 1670) Frare dominicà. Residí al convent de Sant Domènec de València, on hi prengué l’hàbit el 1610. Fou bon hebraista. Publicà, en llatí i en castellà, diverses obres religioses.
(Barcelona, segle XV)
Brodador. Consta que, el 1421, realitzà un encàrrec per al bisbe de Vic Alfons de Tous.
(Barcelona, segle XIX)
Actor. Excel·lí a la segona meitat del segle XIX.