Arxiu d'etiquetes: 1866

Vives i Roger, Guillem

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca, 1866 – 1935)

Eclesiàstic. Després d’estudiar filosofia i teologia al seminari de Mallorca, el 1889 ingressà a la Companyia de Jesús, i fou ordenat sacerdot a Tortosa el 1899. El 1905 fou destinat a la residència de Monti-sion (Palma de Mallorca), on dirigí la congregació mariana de seglars catòlics, fundada el 1879.

Pel maig de 1907 fundà el Patronat Obrer per a nens, inspirat en les idees del jesuïta valencià Antoni Vicent. El 1913 hi afegí un sindicat d’oficis diversos, que s’anà ampliant aviat amb altres sindicats, els quals el 1916 passaren a formar part de la Federació Catòlica Obrera.

Vinaixa, Josep Jordi

Deixa un comentari

(València, 6 gener 1866 – Madrid, 23 abril 1934)

Periodista. Estudià a València, i passà a Madrid, on fou redactor d'”El Globo” i altres diaris. Més tard ho fou d’“El Pueblo”, de València (que dirigia el seu amic, V. Blasco i Ibáñez), i poc després s’establí a Barcelona, on fou director d’“El Progreso”.

Militant republicà federalista, fou tinent d’alcalde de l’ajuntament de València i dos cops del de Barcelona.

Publicà obres històriques, com El papa Luna, La monja de las llagas i La expulsión de los jesuitas.

Valero i Peris, Josep

Deixa un comentari

(València, segle XIX – 1866)

Compositor. És autor de les òperes Don Alfonso de Ojeda, Angèlica i La Esmeralda.

Escriví també una sarsuela i diverses composicions de caràcter religiós.

Valcarlos, marquesat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Títol concedit el 1866, amb grandesa d’Espanya, a Raimund Güell i de Borbó, tinent de cavalleria i agregat militar a l’ambaixada d’Espanya a França, nebot del rei consort Francesc d’Assís, únic titular.

Traver i Garcia, Benet

Deixa un comentari

(Vila-real, Plana Baixa, 27 desembre 1866 – 11 juny 1933)

Músic i erudit. Sacerdot, fou organista de l’església arxiprestal de Vila-real.

Publicà Historia de Villarreal, La guerra de secesión en Villarreal, Los músicos de la provincia de Castellón (1918) i altres obres d’història local.

Simonet i Lombardo, Enric

Deixa un comentari

(València, 2 febrer 1866 – Madrid, 20 abril 1927)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Fou deixeble de Bernat Ferrándiz. Obtingué premis importants. Fou professor de l’Academia de San Fernando de Madrid.

Sanchis i Pascual, Francesc

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 5 octubre 1866 – Godella, Horta, 17 novembre 1934)

Socialista. Tipògraf de professió, presidí la Federació Socialista Valenciana i fundà el seu òrgan “República Social” (1831).

El 1931 fou elegit diputat a les corts constituents pel PSOE.

Maestre i Pérez, Josep

Deixa un comentari

(Monòver, Vinalopó Mitjà, 31 agost 1866 – Madrid, 26 març 1933)

Polític. Estudià medicina, i treballà en negocis de mineria a Cartagena.

Afiliat al partit conservador, fou ministre de foment (1921-22), diputat a les corts i governador del Banco de España.

Hospital dels Folls

3 Respostes

(València, 1409 – 1866)

Institució benèfica d’assistència als dements. Creada a partir d’un sermó del frare dominicà Joan Gilabert Jofré i autoritzada per un privilegi de Martí I l’Humà (1410).

És considerat com el primer hospital psiquiàtric d’Europa. L’hospital fou començat a edificar el 1494, i el 1512 fou absorbit per l’Hospital General de València.

El 1866 fou traslladat al convent de Santa Maria de Jesús, i rebé el nom de Sanatori Psiquiàtric del Pare Jofré.

Guinot i Vilar, Salvador

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 31 desembre 1866 – 30 juny 1944)

Polític i escriptor. Es llicencià en lletres a Madrid i milità en el partit conservador. Fou diputat a corts, alcalde de Castelló i president de la diputació.

Fundà a la seva ciutat el Sindicat Catòlic i el Cercle Artístic i figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, al butlletí de la qual col·laborà assíduament.

Publicà, a part diversos treballs sobre Joan Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig, les narracions costumistes Capolls mustigats (1899), refoses sota el títol d’Escenes Castellonenques (1902); Fuentes lierarias de la lengua valenciana (1922) i El poeta Jaime Gazull (1924).