Arxiu d'etiquetes: Fatarella

Fatarella, fets de la -1937-

3 Respostes

(la Fatarella, Terra Alta, 24 i 25 gener 1937)

Esdeveniments violents ocorreguts els darrers dies de gener per la resistència dels camperols del poble als intents de col·lectivització menats per grups de la CNT-FAI procedents d’unes altres localitats (Reus, etc), que dugueren a terme una dura repressió (arribaren a parlar fins i tot de l’aixecament d’una quinta columna).

L’arribada de forces de la Generalitat (guàrdies d’assalt, entre altres) aclarí la situació.

El resultat fou d’una cinquantena de morts, la gran majoria dels quals pagesos del poble.

Escolà i Cugat, Josep Maria

2 Respostes

(la Fatarella, Terra Alta, 1820 – Lleida, 9 octubre 1884)

Sacerdot. A Lleida fundà l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana.

Publicà un Repertorio de planes de sermones i un Breviario Mariano.

Camposines, les

3 Respostes

(la Fatarella, Terra Alta)

Antiga quadra gairebé despoblada, situada al centre de la vall de les Camposines, drenada pel riu Sec, vora el qual, a la carretera que es dirigeix a Flix (pel coll de les Camposines) i a la Fatarella hi ha l’important hostal de les Camposines i, a menys d’un km, al nord, l’antiga església de Sant Bartomeu, romànica.

El terme pertanyia als hospitalers.

Durant la guerra civil de 1936-39, fou instal·lat prop de l’hostal el comandament de les forces republicanes que participaren en la batalla de l’Ebre (des de l’agost fins a l’octubre de 1938).

Ardèvol, Jeroni

Deixa un comentari

(la Fatarella, Terra Alta, segle XV – Barcelona, 1551)

Llatinista. Professor d’humanitats a l’estudi general de Barcelona, conegut per haver estat mestre de llatí d’Ignasi de Loiola (1524-26).

Regentà les càtedres el curs 1525-26 i també el 1532-33, llavors en forma col·legiada amb Martí Ivarra, Cosme Mestre i Arnau de Santjoan, en virtut d’un contracte que especificava detalladament el pla d’estudis i els texts emprats.

Fatarella, la (Terra Alta)

8 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 56,52 km², 487 m alt, 1.004 hab (2016)

0terra_alta

Situat a la depresió morfològica de l’Ebre, al límit amb la Ribera d’Ebre, al nord de Gandesa. El relleu és accidentat, al nord per la serra de la Fatarella. La part més muntanyosa del terme és ocupada per garriga, pasturatges i algunes clapes de pins.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura de secà, els conreus principals són els ametllers, seguits de la vinya, els avellaners, les oliveres, l’ordi, llegums i patates. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

La vila, d’origen islàmic, és a la falda de la serra de la Fatarella; s’hi destaquen el santuari de la Misericòrdia, antiga torre fortificada situada al sud del nucli, i l’església parroquial de Sant Andreu. La vila restà emmurallada fins al segle XVII.

Durant la guerra civil fou escenari dels successos coneguts com a fets de la Fatarella, i sofrí greus desperfects durant la batalla de l’Ebre.

Dins el terme hi ha l’església de Sant Bartomeu, gòtica, al poble de les Camposines.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques