(Palma de Mallorca, 27 setembre 1899 – Bunyola, Mallorca, 7 juny 1946)
Escriptor i militar. Germà de Llorenç.
A la seva mort prematura havia publicat ja una novel·la notable, escrita en castellà, titulada Miss Giacomini (1941), també escriví El tonto discreto (1944) i una Autobiografía (1947).
(Ciutadella, Menorca, 2 juny 1946 – )
Pintor. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Madrid. La seva obra, acuradament realitzada, és realista en les formes i mostra un clar predomini del dibuix.
Ha tractat la natura morta i, sobretot, temes passionals, sovint incloent-hi referències a ell mateix. També ha realitzat escultures.
(sa Pobla, Mallorca, 30 desembre 1946 – )
Escriptor. Resident durant molts anys a Palma de Mallorca, ha col·laborat en les pàgines literàries de “Diario de Mallorca” i “La Última Hora”.
Ha conreat el teatre i, més assíduament la narrativa. Dins aquest gènere el preocupa la descripció de l’illa sotmesa al colonialisme turístic. L’interès pels recursos formals també és ben constant.
Darrerament també ha escrit novel·la i poesia. Les seves obres han guanyat diversos premis.
(Campos, Mallorca, 10 juny 1946 – 19 juliol 1996)
Poeta. Deixeble del poeta Blai Bonet. Dedicat a l’ofici de la construcció, crític de cinema i animador de diverses publicacions poètiques, els seus primers llibres l’acosten al realisme líric amb influències cinematogràfiques importants.
A partir del 1976 inicia una poesia molt més lliure, deseixida i agressiva, de veritable catarsi personal i col·lectiva. Després del 1979 obrí una etapa eròtica i formalment epigramàtica, que donà pas a provatures visuals.
També creà la col·lecció “Quaderns Campaners”, on acollí els texts d’avantguarda.
(Alacant, 19 gener 1872 – 13 juliol 1946)
Escriptor i advocat. Fou membre corresponent de l’Academia de San Fernando de Madrid. Presidí la Comissió Provincial de Monuments d’Alacant. Fou governador civil de Valladolid. Actuà de mantenidor als Jocs Florals d’Alacant el 1934.
És autor de les obres Després de les Fogueres (1934), Gastronomía alicantina (1936, amb reedicions de 1944 i 1959) i Platos de guerra (1937), a més d’altres escrits breus i discursos.
(València, 1946 – 1986)
Organisme administratiu. Creada amb el nom de Corporació Administrativa de la Gran València, la finalitat de la qual fou l’ordenació urbana de la ciutat i dels municipis de l’Horta que constitueixen la seva àrea metropolitana.
El governador civil presidia el Consell General, el qual, juntament amb la comissió executiva, n’era l’òrgan principal.
Fou dissolt per les Corts Valencianes.
(Andorra la Vella, 30 desembre 1946 – )
Polític. Llicenciat en dret i funcionari de carrera. Afiliat des del 1985 al Partit Liberal, el 1993 entrà a formar part del govern andorrà com a conseller d’Òscar Ribas.
El 1994, després de la dimissió de Ribas, fou investit cap del govern. Després d’uns anys d’inestabilitat política, va dissoldre el Parlament i convocà noves eleccions per al 1997, eleccions que guanyà per majoria absoluta.
(País Valencià, 11 novembre 1893 – 1946)
Empresa creada per a explotar la línia de València a Castelló de la Ribera i la prolongació de València a Natzaret; fou inaugurada entre el 1893 i el 1915.
La Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València adquirí, el 1924, participacions d’aquesta societat, i el 1946 passà a dominar-la totalment.
(Palma de Mallorca, 20 gener 1893 – 4 juny 1946)
Pintor, crític d’art i publicista. Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló, i germà de Miquel Ramon. Conreà la interpretació noucentista del paisatge, suau, delicat i amable.
Pintà sobretot els paisatges de Valldemossa i Galilea. En una sèrie d’aquarel·les reconstruí les muralles de Palma de Mallorca.
Publicà crítiques en diverses publicacions de l’illa, que signà sovint amb el pseudònim Aidon. Publicà una Guia de Mallorca (1929), Chopin i George Sand a la cartoixa de Valldemossa (1930) i El archiduque errante Luis Salvador de Austria (1948).
(València, 28 setembre 1871 – 5 novembre 1946)
Marí i polític. El 1928 obtingué el grau d’almirall. Creà l’Escola de Guerra Naval (1925) i en fou director (1925-28); ocupà també el càrrec de cap d’estat major de la flota (1929).
D’idees tímidament liberals, formà part del govern (1930-31) que el general Berenguer constituí a la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera, en la qual fou ministre de marina.
Dades dels Països Catalans 