Arxiu d'etiquetes: 1699

Maians i Siscar, Gregori

31 Respostes

(Oliva, Safor, 9 maig 1699 – València, 21 desembre 1781)

(o Mayans)  Filòleg, escriptor i erudit. Germà de Joan Antoni. Va seguir l’escola humanística representada per Joan Lluís Vives, una edició de les obres del qual va preparar.

Com a erudit, a més a més, va ésser el primer a editar el Diálogo de la lengua, de Juan Valdés, els Refranes, de Santillana, i l’Arte de trovar, de Villena. Va exposar les seves teories lingüístiques a Orígenes de la lengua española, va publicar una Gramática Latina, un Diccionario de la Lengua castellana i una Retórica, que és considerada com una de les primeres antologies de prosistes castellans.

Com a filòsof, seguint la pauta del pensament de Vives, ens presenta una línia filosòfica de sentit jurídic que entronca dins el cos doctrinal propi de l’escola catalana, que donava un valor substantiu als costums i a l’equilibri en contraposició als criteris dels qui reconeixien més categoria a la llei escrita que no a la llei viva.

És a Comentarios on es posa de manifest el seu pensament. Aquesta obra fou considerada en l’ordre del pensament jurídic com una de les millors de la seva època a Europa.

Jesús i Belando, Nicolau de

Deixa un comentari

(Alacant, 1699 – 1747)

Frare franciscà. És autor de diverses obres de caràcter tècnic i d’una Historia civil de España, sucesos de la guerra y tratados de la paz desde el año 1700 hasta el de 1733 (Madrid, 1740-44), que fou prohibit per la inquisició.

Focos, Lluís

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1699 – 1767)

Numismàtic. Reuní una important col·lecció de monedes.

Escriví en castellà poesies originals i traduccions per al teatre.

Esquerdo i Sapena, Onofre

2 Respostes

(València, 1635 – 17 agost 1699)

Erudit, genealogista i heraldista. Germanastre de Vicent Esquerdo i Pastor. Ciutadà de València. Ocupà, entre altres càrrecs, el de jutge de contrafurs, síndic i jurat en cap.

Deixà manuscrites diverses memòries, cròniques i catàlegs bibliogràfics, perduts, llevat d’una relació dels justícies i els jurats de València i d’un nobiliari valencià (publicat el 1963).

Se li atribueix el poema heràldic Trobes de mossèn Jaume Febrer en què tracta dels llinatges de la conquista de la ciutat de València (publicat el 1796), que fingí traduir i posar en prosa castellana a partir d’un manuscrit català d’un seu avantpassat.

Dosaigües, marquesat de

13 Respostes

(País Valencià, segle XVII – )

Títol senyorial, concedit el 1699 a Giner Manuel Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta, baró de Dosaigües, senyor de Madrona i de Benetússer i cavaller de Calatrava.

Passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, als Casanova, marquesos de Galtero, als Dasí, i als Rojas,

Despuig i Caselles, Jaume

1 Resposta

(Illes Balears, 1629 – 1699)

Capità de cavalls. Quinquenèt de Miquel Despuig i de Santacília.

Es casà amb la pubilla Caterina Gual-Eixaló i Burguet, la qual heretà béns dels Eixaló, els d’Antoni Gual de la Portella i els de Gabriel Gual de Canet, i per aquesta raó els seus descendents és cognomenaren Gual-Despuig.

Descallar -varis bio-

Deixa un comentari

Guerau Descallar  (Palma de Mallorca, 1731 – segle XVIII)  Escriptor i militar. Fou tresorer del reial patrimoni a Mallorca. Escriví poesies en castellà. Li ha estat atribuït un memorial al rei protestant de les constitucions sinodals imposades pel bisbe de Mallorca.

Jordi Descallar  (Illes Balears, segle XVI)  Poeta. Escriví en català.

Mateu Descallar  (Illes Balears, segle XVII)  Poeta. És autor d’unes Cobles a la Verge Maria, publicades el 1626.

Miquel Joan Descallar  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1699)  Teòleg. Fou professor de l’Estudi General. Gaudí d’un gran prestigi.

Croix, Charles-François de

Deixa un comentari

(Lille, França, 1699 – València, 28 octubre 1786)

Noble i militar. Marquès de Croix. L’any 1771 sol·licità el rellevament com a virrei de Mèxic, on havia organitzat les expedicions de Gaspar de Portolà i d’altres a Califòrnia.

Carles III de Borbó el recompensà nomenant-lo capità general de València i Múrcia (1777-85); com a tal creà el consolat de mar i terra d’Alacant (1785).

Cardona i Fajardo, Alfons de

1 Resposta

(País Valencià, segle XVI – 1543)

Noble. Nét de Joan Ramon Folc I de Cardona. Baró de Guadalest. Restà vinculat perpètuament i hereditària a l’almirallat de la corona de Catalunya-Aragó.

La seva muller, Isabel Roís de Liori, li aportà les senyories de Betxí, Riba-roja i Gorga.

Foren fills seus Sanç de Cardona i Roís de Liori, i:

Joan de Cardona i Roís de Liori  (País Valencià, segle XVI)  Noble. Fou hereu de les senyories de la mare, comanador de l’orde de Sant Jaume i, pel seu casament amb Lluïsa de Borja-Llançol de Romaní i Sorell, molts dels seus descendents es cognomenaren de Cardona i Borja o de Borja i de Cardona. Fou el pare d’Antoni de Cardona i de Borja i de:

Felip de Cardona i de Borja  (País Valencià, segle XVI)  Noble. Heretà el marquesat de Guadalest el 1591 a la mort, sense fills, de la seva cosina germana Maria de Cardona i Colón, i fou ambaixador a Flandes. El seu fill i successor fou:

Francesc de Cardona-Borja i de Ligne (País Valencià, segle XVII – 1664)  Noble. Heretà l’almirallat de Catalunya-Aragó, fou marquès de Guadalest, comanador d’Alcàntara i batlle general del Regne de València. Fou l’avi d’:

Isidre-Tomàs de Cardona-Borja i de Sotomayor (País Valencià, segle XVII – 1699)  Noble. Darrer membre de la línia del marquesat de Guadalest, la qual passà als Palafox, marquesos d’Ariza. Fou comanador de Montesa i virrei de Galícia.

Belando, Nicolau de Jesús

Deixa un comentari

(Alacant, Alacantí, 1699 – 1747)

Escriptor i historiador. Religiós franciscà descalç (1719).

És autor d’una Historia civil de España… desde el año 1700 hasta el de 1733 (Madrid, 1740-44), on ataca persones molt pròximes a Felip V de Borbó.