(Elx, Baix Vinalopó, 10 abril 1736 – Oriola, Baix Segura, 27 abril 1796)
Eclesiàstic. Ensenyà filosofia i teologia al col·legi de la Concepció d’Oriola, ciutat on fou també canonge.
És autor d’un Aparato de la elocuencia para los sagrados oradores, en sis volums (1784-88).
(Catí, Alt Maestrat, 1668 – València, 1736)
Cronista. Arxiver beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu de València.
Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades (del 1516 al 1700), original que recollí el seu nebot Agustí Sales i Alcalà.
(València, segle XVII – Madrid, 1736)
Metge. Fou catedràtic (1690) a la Universitat de València.
El 1706 publicà Enigma sydereo…, apologia del rei-arxiduc Carles III. El 1714 passà a Bilbao i després a Madrid, on publicà obres mèdiques, com Apología de la medicina… (1726) i La calentura mesentérica… (1730).
(Palma de Mallorca, 1736 – 1818)
Frare franciscà. Fou afeccionat a la pintura.
Deixà treballs d’història religiosa i poesies en llengua catalana.
(Duneane, Irlanda, 20 desembre 1662 – Maó, Menorca, 31 desembre 1736)
Militar i governador britànic de Menorca (1713-25 i 1730-36). Participà a la batalla d’Almansa, durant la guerra de Successió, i ocupà, amb el duc d’Argyle, Menorca.
Com a governador menorquí impulsà diverses transformacions: dessecació dels aiguamolls de la colàrsega del port de Maó (1713), construcció de la carretera de Ciutadella a Maó, conegut com a camí d’en Kane (1713-20), trasllat de la capital de Ciutadella a Maó, expulsió dels clergues mallorquins (1721), aplicació del primer cens rigorós (1723), etc.
En el camp econòmic, introduí noves races ovines i bovines, reformà els pesos i les mesures i augmentà la superfície de conreu de les vinyes i dels arbres fruiters.
(València, 1660 – 1736)
Eclesiàstic i escriptor. Jesuïta, ocupà alguns càrrecs de relleu.
És autor de poesies llatines i de molts escrits religiosos, de caràcter històric i apologètic.
(Vilafranquesa, Aragó, 1736 – València, 1812)
Frare dominicà. Fou professor de filosofia i teologia.
És autor d’obres dogmàtiques publicades entre 1794 i 1803.
(València, 1736)
Nom popular d’una sèrie d’auques impreses per Cosme Granja i que tingueren molta anomenada. L’any 1824 les reimprimí Ildefonso Mompié de Monteagudo.
Formades per dos blocs de 24 boixos, reprodueixen homes i dones en postures ridícules i formes estrafetes.
(castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 1736 – Palma de Mallorca, 1811)
(o d’Espagne) Militar. Oferí els seus serveis a Carles IV de Borbó i s’establí (1793) a Mallorca.
En la Guerra Gran participà en la campanya del Rosselló.
(València, 1733 – 30 maig 1803)
Escultor. Era deixeble de Josep Vergara. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. També practicà la pintura.
De la seva producció destaca el Sant Mateu d’una capella de la seu de València.
Era germà seu: Manuel Bru i Pérez (València, 1736 – 1802) Gravador. És autor d’obres remarcables. Ocupà diversos càrrecs a l’Acadèmia de Sant Carles.
Dades dels Països Catalans 