Arxiu d'etiquetes: 1209

Fenollet, Pere de -varis-

7 Respostes

Pere (I) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle X – segle XI)  Primer vescomte de Fenollet. Probablement germà de Guillem (I), vescomte de Vallespir o de Castellnou. L’any 1000 subscriví, amb el vescomte Arnau Isarn de Conflent, l’acta de donació del monestir de Sant Pau de Monisat (Sant Pau de Fenollet) a Sant Miquel de Cuixà pel comte Bernat I de Besalú. El 1017 fou testimoni a l’acta d’instauració del bisbat de Besalú. El seu successor i segurament fill seu fou Udalgar (I) de Fenollet.

Pere (II) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XI)  Vescomte de Fenollet. Fill i successor d’Udalgar (I) de Fenollet. Cedí (1078) l’abadia de Sant Pau de Valloles (Sant Pau de Fenollet) al comte Bernat II de Besalú i també els seus drets sobre la de Sant Martí de Les. Casat amb Bel·lisenda, segurament fou fill seu Arnau Guillem (I) de Fenollet.

Pere (III) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XII)  Vescomte de Fenollet. Fill i successor d’Udalgar II de Fenollet i germà d’Arnau (I). Oncle de Berenguer de Perapertusa. Fou un dels qui reformaren els fiadors de Ramon Berenguer IV de Barcelona, quan aquest hagué de manllevar, el 1160, un gran emprèstit de 6.700 morabatins del banquer montpellerí Guillem Leteric.

Pere (IV) de Fenollet  (Saissac, França, s XII – Catalunya Nord, 1209)  Vescomte de Fenollet. Nom que adoptà Pere de Saissac, senyor de Saissac, al casar-se amb la vescomtessa Ava de Fenollet. Llur fill i successor fou Pere (V) de Fenollet.

Foixà -llinatge-

4 Respostes

(Foixà, Baix Empordà, segle XII – Catalunya, segle XIX)

Llinatge noble que senyorejà el castell de Foixà, al comtat d’Empúries.

El primer personatge documentat és Guillem de Foixà (Catalunya, segle XII)  Varvassor de Foixà (mitjan segle XII). Fou succeït pels seus fills:

Bernat (I) de Foixà  (Catalunya, segle XII)  Fou varvassor de Foixà juntament amb el seu germà Arnau (I). Morí sense descendència.

Arnau (I) de Foixà  (Catalunya, segle XII – 1209)  Fou varvassor de Foixà juntament amb el seu germà Bernat (I). Seguí la cort reial i testà el 1209.

El seu fill i successor fou: Bernat (II) de Foixà (Catalunya, segle XIII – vers 1259)  Tenia en feu, pel bisbe de Girona, els delmes del castell de Foixà, de Gaüses i Viladasens. Fou pare d’Arnau (II) de Foixà i de fra Guifré.

Ermengol VIII d’Urgell

20 Respostes

(Catalunya, 1158 – Sant Hilari Sacalm, Selva, 1209)

Comte d’Urgell (1184-1209). Fill d’Ermengol VII d’Urgell. S’imposà als Cabrera d’Àger i als albigesos Castellbó-Foix.

Es casà amb Elvira de Lara (1178) i només tingueren una filla, Aurembiaix d’Urgell.

Cardona, Anglesa de

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1209)

Filla de Ramon Folc III de Cardona i d’Elisabet d’Urgell. Heretà del seu pare el títol vescomtal. Es casà amb Ramon VI de Pallars Jussà i n’hagué un fill, Guillem.

Mort Ramon en 1176, restava hereva del Pallars Jussà Valença, filla d’un matrimoni anterior del comte.

Anglesa visqué encara molts anys abans de transmetre a Guillem el títol de vescomte de Cardona.

Dolça de Foix

4 Respostes

(Foix, França, segle XII – Urgell, 15 febrer 1209)

Filla de Roger III de Foix. Fou la muller d’Ermengol VII d’Urgell.

Fou mare d’Ermengol VIII, comte, de Marquesa, que es casà amb Ponç III de Cabrera, i de Miracle.

El 1163 fundà, amb el seu marit, el monestir de Ponts i el 1166 el monestir premonstratès de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, on seria enterrada.

Al testament del 1177, el seu marit la deixava marmessora, i ho fou efectivament a la mort d’Ermengol, el 1184. L’any 1191 signava unes donacions fetes pel fill Ermengol VIII i la nora Elvira de Subirats al monestir de Poblet.

Mori després del seu fill Ermengol VIII.

Alfons II de Provença

12 Respostes

(Barcelona, 1180 – Palerm, Itàlia, 2 febrer 1209)

Comte de Provença (1185-1209). Fill d’Alfons I de Catalunya i de Sança de Castella. L’any 1185, Alfons I li cedí els comtats de Provença i de Millau, Gavaldà i Roerga, però a causa de la seva edat, foren administrats per un procurador. El testament del rei de Catalunya (1196) hi afegí els seus drets sobre Montpeller.

Tres anys abans havia estat signat el contracte matrimonial d’Alfons amb Garsenda de Forcalquier, néta primogènita de Guillem VI, comte de Forcalquier, que la dotà amb la major part dels seus dominis.

La revocació de Guillem VI de part d’aquesta donació provocà la guerra amb Alfons, que reclamà la intervenció del seu germà, Pere I de Catalunya, i fou signada la pau (1202).

Trencada dos anys després, Guillem VI féu presoner Alfons i s’apoderà dels seus estats; el monarca català restablí novament la situació.

L’any 1208 anà a Barcelona, per tal d’acompanyar la seva germana Constança d’Aragó a Sicília, on foren celebrades les noces amb l’emperador Frederic II; poc després morí a Palerm.