(Barcelona, 1572 – Gandia, Safor, 1610)
Jesuïta. És autor d’obres religioses.
(Barcelona, 1572 – Gandia, Safor, 1610)
Jesuïta. És autor d’obres religioses.
(València, 1610 – 1611)
Història general de Gaspar Joan Escolano. Publicada en dos volums, formats cadascun per dos llibres o dècades amb el títol de Década primera i Década segunda.
Comprèn, seguint un sistema d’exposició paral·lel a l’utilitzat per Rafael Martí de Viciana, una història general fins a Pere II el Gran, una descripció geogràfica, econòmica i arqueològica del país, un estudi històric dels principals llinatges valencians des de la Reconquesta i una extensa relació de la guerra de les Germanies i de la rebel·lió dels moriscs a la serra d’Espadà i de llur expulsió.
Té en compte les obres historiogràfiques precedents -en especial Pere Antoni Beuter– i aporta els fruits d’una investigació personal arxivística i arqueològica. Una tercera part prevista restà inèdita.
Constitueix encara avui una font imprescindible per a qualsevol estudi de la societat valenciana del segle XVI. Fou reeditada, anotada i continuada fins el 1868 per Joan Baptista Perales (1878-80).
(Gandia, Safor, 1541 – Saragossa, Aragó, 13 setembre 1610)
Bisbe de Màlaga (1600-03) i arquebisbe de Saragossa (1603-10). Fill de Joan de Borja i Enríquez, tercer duc borgià de Gandia.
Canonge de Toledo, fou consultor del Sant Ofici, membre del consell suprem de la inquisició i president del consell de l’arxiduc-cardenal Albert d’Àustria (1594-98).
(Gandia, Safor, 2 febrer 1610 – Manila, Filipines, 30 juliol 1674)
Missioner a les Filipines, entre els aborígens bisaies, durant trenta-cinc anys. S’esforçà per defensar-los dels abusos dels dominadors.
Deixà manuscrita una Historia de las islas e indias de Bisayas (1668). També escriví un Tesoro de la lengua bisaya en que se ajustan casi 20 mil palabras.