(Palma de Mallorca, 1906 – 1969)
Periodista i escriptor. Col·laborà en diversos periòdics i fou corresponsal d'”ABC” a Mallorca.
Publicà un gran nombre d’opuscles de tema mallorquí (entre altres, Regionalismo y cultura (1926), Arte árabe en Mallorca (1948), La pintura en Mallorca (1951), etc, i del 1926 al 1931 guies de Sóller, Artà, Andratx i Pollença.
(Castelló de la Plana, 1969 – )
(BIBLIOVASA) Societat. Constituïda amb la finalitat d’editar texts catalans antics de circulació restringida i de promoure altres obres culturals. En fou president Adolf Pizcueta.
Ha publicat Poesia religiosa del segle XVI (1975-76), Poemes satírics del segle XVI (1973-74), Regiment de la cosa pública (1972), de Francesc Eiximenis, i la primera part de la Crònica (1971) de Rafael Martí de Viciana, entre d’altres.
L’any 1994 és va crear a València la Societat Bibliogràfica Valenciana “Jerònima Galés”.
(Albaida, Vall d’Albaida, 18 març 1885 – 3 març 1969)
Il·lustrador i pintor. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, amb Antoni Caba. Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
Excel·lí sobretot en la il·lustració a l’aquarel·la; també féu retaules (Ontinyent, Albaida) i retrats.
(Rosselló, 1969 – 1980)
Òrgan de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans que apareix trimestralment. Tracta de temes de filologia, literatura, erudició, folklore, etc.
Han format part de la redacció Enric Guiter, Modest Sabaté, Josep Picó i Jordi Costa, i hi han col·laborat Eugeni Cortade, Marcel Cazeilles i Elisabet Oliveres.
(Alberic, Ribera Alta, 25 agost 1894 – València, 22 juliol 1969)
Compositor. Estudià amb Joaquim Turina, fins que un accident truncà la seva carrera de concertista. Fou catedràtic de piano al Conservatori de València.
És autor d’obres orquestrals (Estampas mediterráneas) i de sarsueles (La cotorra del mercat i El ruiseñor de la huerta, 1930).
(Andratx, Mallorca, 2 setembre 1902 – Vaud, Suïssa, març 1969)
Dirigent republicà. Regidor electe de Palma de Mallorca el 1931, l’any següent ingressà a Acció Republicana, i l’abril de 1934 fou un dels organitzadors de l’Esquerra Republicana Balear, de la qual fou també secretari polític.
L’inici de la guerra civil el sorprengué a Madrid, es traslladà a Barcelona; participà en l’organització de l’expedició del capità Alberto Bayo a les Illes. Fou agregat al consolat de Niça (França), des del setembre de 1936.
Acabada la guerra, residí a Veneçuela fins al 1964, on presidí el Centre Català (1957).
(València, 12 març 1898 – Beverly Hills, EUA, 22 abril 1969)
Pianista. Germana de Josep. Començà la seva carrera a València i completà els estudis amb Eduard López i amb el seu germà, que la presentà de concertista a París, on assolí un gran èxit amb Goyescas, d’Enric Granados.
S’establí a la capital francesa, féu concerts per tota Europa i es traslladà, amb el seu germà, als EUA.
Té una discografia molt extensa.
(València, juny 1969 – abril 1972)
Revista bibliogràfica mensual. Fundada i editada per Joan Josep Senent i Anaya.
Era redactada totalment en català, l’ús del qual reivindicava.
Arribà a fer una tirada de 8.000 exemplars. Fou suspesa governativament al número 29.
(Illa, Rosselló, 18 gener 1898 – 26 març 1969)
Poetessa. Nom amb que és coneguda Simona Pons i Trainier, germana de Josep Sebastià Pons. Residí molts anys a París; obtingué la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Perpinyà del 1964.
Publicà els reculls de poemes Aigües vives (1932), Lluita amb l’àngel (1938) i La gerra al sol (1965) i col·laborà a la revista “La Tramontane” (1956-65). Deixà un llibre, inèdit, sobre texts populars del Rosselló, poemes en prosa i una biografia inacabada sobre el seu germà.
(Rosselló, 1969 – vers 1972)
(FJC) Moviment revolucionari i anticolonialista sorgit com a evolució del Grup Cultural de Joventut Catalana.
Fou substituït pel Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació.
Dades dels Països Catalans 