(País Valencià, segle XIII – )
Jurisdicció senyorial. Comprenia, a més de Xulella, els llocs de Llosa del Bisbe i el Villar, als Serrans. Fou donada el 1274 per Jaume I el Conqueridor a Andreu d’Albalar, bisbe de València.
Des d’aleshores fou una baronia de la mitra valenciana.
Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIII – 1256/59) Baró de Patraix (1240). per donació del rei. Apareix com a cap de l’estirp documentada. Fou notari reial (1227-51). Pare de Guillemó i d’Arnau Escrivà.
Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIII – després 1269) Senyor de la baronia de Patraix. Fill i hereu d’Arnau Escrivà i germà d’Andreu Guillem. Degué ésser el pare de l’Arnau Escrivà mort vers 1322.
Guillem Escrivà (País Valencià, vers 1243 – després 1274) Fill de Guillemó, de la línia dels senyors de l’escrivania de València. Fou el pare del Jaume Escrivà documentat en 1272-73.
Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIII – abans 1329) Fill del Jaume Escrivà, documentat en 1272-73, i pare del Jaume Escrivà, mort abans del 1348.
Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIV) Cavaller. Era lloctinent del governador de València, Pere de Xèrica. El 1347 tractà d’oposar-se a la formació i extensió de la Unió. Combaté contra ella, amb sort adversa, al combat de la Pobla Llarga.
(Catalunya, 1244 – 1274)
(o Crònica de Jaume I) Crònica inspirada directament per Jaume I de Catalunya. Primera de les quatre grans cròniques de la historiografia catalana.
Fou probablement dictada pel propi Jaume I el Conqueridor, si més no en part, i redactada pels seus col·laboradors (entre els quals hi ha el bisbe d’Osca, Jaume Sarroca, que participà en l’ordenació i estructura dels manuscrits) sota la direcció atenta i personal del rei.
No s’ha conservat la primera redacció, però si dues versions, una de llatina que, amb el títol Liber Gestarum, fou feta per Pere Marsili l’any 1331 per encàrrec de Jaume II el Just, i una altra de catalana que, amb el títol Llibre dels feits, fou incorporada a un manuscrit acabat de copiar l’any 1434; bé que són dos texts paral·lels, el segon no és còpia ni traducció del primer, sinó que més aviat són dues versions del text original.
La crònica és una autèntica biografia de Jaume I, el qual, en alguns passatges, aconsegueix de deixar constància dels seus estats d’ànim més íntims, amb un llenguatge sovint col·loquial i popular. Tota la crònica està impregnada d’un profund sentit religiós i providencialista, on s’hi destaca l’esperit bel·licós del monarca i hàbilment s’hi mostren els seus encerts polítics, així com la defensa dels interessos catalans.
Juan Fernández de Heredia va fer-ne una versió aragonesa al final del segle XIV.
(Catalunya, abans 1274 – 1328)
Comte de Pallars Sobirà (1297-1328), per casament amb Sibil·la, filla i hereva del comte Arnau Roger I, i baró de Mataplana. Regí el comtat al costat de la seva muller.
Era fill de Ramon (II) d’Urtx, baró de Mataplana, i d’Esclarmunda de Conat.
Hagué de rebutjar repetides incursions dels Comenge.
Dades dels Països Catalans 