(Perpinyà, 1981 – )
Certamen literari en llengua catalana. És atorgat a obres literàries o a monografies diverses.
Convocat per la Casa de la Vila de Perpinyà, és adjudicat biennalment la diada de sant Jordi.
(Catalunya Nord, 1981 – vers 2000)
(URC) Associació cívica. Creada arran de l’arribada del Parti Socialiste Français al poder a França, amb vista a reivindicar una regió catalana diferent de la del Llenguadoc-Rosselló vigent des del gaullisme, dins el context d’una anunciada descentralització administrativa i política.
(València, 23 febrer 1940 – 10 novembre 1981)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de València. El 1958 obtingué el segon premi del Concurs d’Art Universitari a València. Ha estat il·lustrador i escenògraf.
Obtingué primera medalla a Alacant el 1965, amb Manuel Valdés. En companyia d’aquest i de Toledo fundà el grup de l’Estampa Popular, que preconitzà un moviment molt interessant per fer arrelar la realitat artística a la realitat social.
(Paniza, Aragó, 30 març 1900 – Madrid, 22 gener 1981)
Filòloga i lexicògrafa. Pertanyent al cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs.
Durant la seva estada a València participà activament en les tasques pedagògiques de la Institución Libre de Enseñanza, i fou molt important la seva acció a favor de la cultura durant la guerra civil.
La seva obra fonamental, a la qual dedicà pràcticament tota la vida, és el Diccionario de uso del español (1966-67), en dos volums.
(Alacant, 27 juliol 1850 – Godella, Horta, 9 maig 1929)
Pedagog. Estudià a Madrid dret i filosofia i lletres. El 1870 fou nomenat catedràtic de literatura de l’institut de Las Palmas i, posteriorment, de Toledo i de València. Col·laborà amb Giner de los Ríos, Salmerón i Azcárate a la creació de la Institución Libre de Enseñanza.
Col·laborador de l’almanac de “Lo Rat Penat” del 1880, dirigí les revistes “El Nuevo Ateneo” (Toledo, 1879-90) i “La Enseñanza Nacional” (València, 1904-08).
Entre les seves obres destaquen: Estudios, ensayos y disertaciones filósofico-literarias, Manual de Lengua Española, etc.
Fou el pare de Julio Milego Díaz (Toledo, Castella, 1884 – Madrid, 1981) Escriptor. Publicà, entre altres obres, Emilio Castelar. Su vida y su obra (1906), El problema catalán. (¿Separatismo o regionalismo?) (1916) i El general Barrera (De Cataluña al 10 de agosto) (1936), aquestes dues últimes al servei d’una ideologia hostil a les reivindicacions catalanistes.
(Palma de Mallorca, 20 juliol 1876 – Pòrtol, Mallorca, 28 maig 1943)
Músic i folklorista. Fill de Guillem Massot i Beltran. Seguí la carrera de piano i de composició al conservatori de Madrid i compongué més de cent obres per a piano, cant i orquestra.
Recollí, pels pobles de Mallorca, una notable col·lecció de cançons populars, de les quals només ha estat publicada una petita part. Algunes d’aquestes cançons, harmonitzades per ell, són molt cantades per les entitats corals mallorquines.
Foren germans seus:
Melcior Massot i Planes (Palma de Mallorca, 1870 – 1953) Músic. Fou organista de Santa Eulària de Mallorca i compositor.
Mercè Massot i Planes (Palma de Mallorca, 1894 – 1981) Poetessa. Ha publicat algun llibre de poesia, i, als anys 1940, organitzà unes vetllades literàries que tingueren un cert paper en el migrat ambient cultural de la Mallorca de la postguerra.
(Zhaludok, Bielorússia, 28 juliol 1890 – Ceret, Vallespir, 5 abril 1981)
Pintor i escultor. Des del 1918 formà part -amb el seu gran amic Soutine- de l’anomenada segona escola de Ceret, vila on retornà el 1930 i el 1946, i on residia sovint.
És representat a molts museus del món.
(Estella, Navarra, 1891 – 1981)
Polític basc. Durant la guerra civil fou ministre sense cartera del govern de Negrín (maig 1937-agost 1938), càrrec del qual dimití com a protesta per la persecució de què foren objecte els militants del POUM.
(Palma de Mallorca, 1981 – )
Institució museística, creada gràcies a un acord entre l’ajuntament i els hereus del pintor Joan Miró i Ferrà.
Es tracta d’un museu (inaugurat el 1992), situat en un edifici de Rafael Moneo, amb una col·lecció permanent d’obra mironiana i exposicions temporals d’altres artistes.
Enllaç web: Miró Mallorca
(València, 1914 – 28 desembre 1981)
Escriptor. Doctor en filosofia i lletres.
A part edicions crítiques publicà Los límites del Modernismo, El cancionero antequerano (en col·laboració amb Dámaso Alonso) i Eduardo Escalante. El hombre y la obra (1967).
Dades dels Països Catalans 