Arxiu d'etiquetes: 1875

Trias i Capó, Josep Miquel

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1790 – 1875)

Polític. Advocat, fou el principal organitzador del partit progressista a les Illes i governador civil en 1840-43 i en 1854-56. Diputat a corts en 1846-50, aconseguí d’ésser molt respectat per les diferents tendències progressistes illenques i pels membres del partit democràtic.

Fou nomenat president honorari de la Junta Provincial Revolucionària de l’octubre de 1868. Després, es resistí, sense èxit, a acceptar el comandament peninsular de Ruiz Zorrilla, i intentà el manteniment d’una conciliació liberal enfront del partit radical.

Thous i Orts, Maximilià

1 Resposta

(San Esteban de Pravia, Astúries, 30 novembre 1875 – València, 27 novembre 1947)

Periodista i escriptor. Fill de Joaquim Josep Thous i Orts. De família valenciana, residí des de petit a València, on fundà la revista “El Gladiador” i col·laborà a “El Criterio” i “El Palleter”, que editava el seu oncle, Gaspar Thous i Orts. Treballà després a “El Correo Valenciano” i “El Correo” (1899-1910).

Fundà i dirigí la revista literària “El Guante Blanco” (1912-18) i el setmanari taurí “El Sobaquillo”. Dirigí “La Correspondencia de Valencia”, feta òrgan de la Unió Valencianista, partit pel qual fou candidat a distintes eleccions municipals.

Per al teatre escriví comèdies i sarsueles: De Carcaixent i dolces (1896), Portfolio de Valencia (1898), Moros y cristianos, La escala de Jacob, A la vora del riu, mare, Ama, hi ha foc?, Foc en l’era, L’últim lleó, El dragó del Patriarca, El rei de les auques i La cua de la rabosa.

Escriví les lletres -catalana i castellana- per a l’himne de l’Exposició Regional Valenciana, i la del pas doble El faller, amb música de Josep Serrano. Publicà poemes en diverses revistes i obtingué la flor natural als jocs florals de València (1901). Promogué i dirigí durant la Segona República un museu etnogràfic a València, desaparegut després.

Rosselló i Miralles, Coloma

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1875 – 1955)

Escriptora. De família acomodada, rebé una acurada educació, mantingué amistat amb Carme Karr i Víctor Català i col·laborà a “Feminal” i a “Mercurio” de Barcelona.

Arran d’una llarga estada a la cartoixa de Valldemossa -on es relacionà amb l’arxiduc Lluís Salvador– publicà la interessant Guía histórico-descriptiva de Valldemosa y Miramar (1910) -il·lustrada pel seu fill Elvir Sans-, una de les primeres mostres del gènere a Mallorca, traduïda al francès el 1915.

Publicà també una única obra literària, Valldemossines (1911), recull de narracions i descripcions paisatgístiques i històriques.

Rodríguez i Martín, Vicent

1 Resposta

(València, 23 abril 1875 – 28 gener 1933)

Arquitecte. Format a l’escola de Madrid, es titulà el 1904.

Es caracteritzà per un estil que, malgrat que coneixia i emprava el modernisme -llenguatge aleshores molt en ús a València-, sempre anà acompanyat d’un cert classicisme que s’inspirava en l’estil Napoleó III. La seva arquitectura no és doncs innovadora, sinó eclèctica.

Arribà a ésser un arquitecte de renom: una de les peces fonamentals en l’Exposició Regional -després Nacional- de València del 1909, arquitecte provincial, acadèmic de Sant Carles, arquitecte d’Hisenda i membre de la comissió provincial de monuments. Com a tal féu diverses restauracions.

Ribes i Marco, Demetri

Deixa un comentari

(València, 22 desembre 1875 – 3 novembre 1921)

Arquitecte. Format a Madrid, on també es doctorà en ciències físiques i matemàtiques.

A València fou nomenat arquitecte de la Companyia dels Ferrocarrils del Nord, i construí l’actual Estació del Nord, el projecte de la qual data del 1906 i que és considerada una de les seves obres més importants; en ella conflueixen gran part de la seva praxi i de la seva ideologia: gran coherència estètica dins la línia modernista, plantejaments racionals i funcionals, tecnologia avançada i poder simbòlic de l’arquitectura.

Fou el primer arquitecte de l’estat espanyol que emprà el formigó armat en edificis de caràcter civil, en un edifici, avui arbitràriament i innecessàriament destruït; els magatzems Ernest Ferrer, bastit a la darreria del segon decenni del segle XX.

Quevedo, Josep

Deixa un comentari

(València, 1807 – 1875)

Eclesiàstic, historiador i teòleg. Professà al monestir de jerònims d’El Escorial (1825), d’on fou mestre de cerimònies, professor de grec i segon bibliotecari; fou també confessor de Ferran VII de Borbó.

Després de l’exclaustració (1835) continuà al servei d’El Escorial, d’on Isabel II de Borbó el féu primer bibliotecari (1847). Després fou canonge i professor del seminari de Badajoz (1852), arxipreste d’Astorga i ardiaca de València (1867).

Traduí del llatí El movimiento de España o sea historia … de las Comunidades de Castilla de Juan Maldonado (1840), i és autor de diversos treballs sobre El Escorial (1849-59) i d’un catàleg dels seus manuscrits, inèdit.

Gaitan i Pasqual, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 1793 – Liorna, Itàlia, 1875)

Metge i cirurgià. Matà un militar a conseqüència d’un duel, i hagué de fugir a Itàlia, on estudià i es doctorà a Pisa.

S’instal·là a Egipte com a metge del kediv Mehmet Alí, del qual fou metge i inspector de sanitat. Al Caire fundà un centre universitari que evità als estudiants del país la necessitat de recórrer a institucions similars europees. Fou professor d’anatomia i fisiologia d’aquest centre.

Intervingué activament contra les epidèmies del còlera del 1831 i de la pesta del 1835.

Publicà diversos tractats mèdics en italià.

Fe i Castell, Vicent

Deixa un comentari

(Manuel, Ribera Alta, 15 març 1875 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 27 novembre 1945)

Periodista i autor dramàtic. Fou propietari i redactor en cap d’“El Mercantil Valenciano”.

Escriví sainets en català, musicats, que tingueren un gran èxit (Les criades de la placeta, 1900).

Després de la guerra civil va exiliar-se, primer a França i després a Mèxic.

Eliana, marquesat de l’

Deixa un comentari

(Camp de Túria, segle XIX)

Títol, concedit el 1875 a Adolfo Yanguas.

Diario de Valencia -1875/1901-

2 Respostes

(València, 1875 – 1901)

Diari en castellà. Fundat per Francesc Peris i Mencheta amb el subtítul “Periódico de Noticias, Comercial y Anuncios”.

Fou comprat pel partit constitucional.