(Alacant, 10 agost 1902 – 16 agost 1961)
Escriptor. És autor del llibre de narracions històriques titulat Al pie del Benacantil (1953).
Viñes i Serrano, Víctor
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1902
Socialiste des Pyrénées-Orientales, Le
(Perpinyà, 2 febrer 1902 – 24 gener 1915)
Setmanari socialista. Fou administrat sempre per Joan Manalt.
Sánchez i Garcia-Esteban, Pere
(València, 1902 – 1971)
Pintor, conegut també per Pere de València. Adscrit a la renovadora Sala Blava de València, es destacà a l’Exposició d’Art Noucentista de l’Ateneu Mercantil de València (1932) i el 1936 guanyà amb Primavera el tercer premi del Carnegie Institute de Pittsburgh.
Especialitzat en el paisatge, el seu art intimista i líric superà definitivament la influència de Sorolla per esdevenir un pont entre la pintura figurativa d’abans i de després de la guerra civil.
Nostalgia (1945. Museu de Belles Arts de València) és la seva obra més coneguda.
Rosselló i Ribera, Jeroni
(Palma de Mallorca, 31 gener 1827 – 1 agost 1902)
Poeta i lul·lista. Després d’estudiar dret a Barcelona tornà a Palma de Mallorca, on exercí d’advocat tota la vida. La seva tasca d’escriptor tingué diversos vessants: com a poeta fou nomenat mestre en gai saber l’any 1862.
La seva poesia és romàntica, sense inserir-se excessivament en cap grup. Lingüísticament pretén de reconstruir un idioma medieval amb poc encert. En les poesies castellanes Hojas y flores (1853) es perceben influències franceses, angleses i sobretot alemanyes. Traduí al castellà poemes de Walter Scott, Schiller, Burger i Goethe.
Sota el títol Lo Cançoner de Miramar aplegà totes les seves poesies escrites en llengua natal. Els corrents romàntics van impulsar-lo a utilitzar temes medievals com Balades, col·lecció de poesies cavalleresques, o bé Lo joglar de Maylorcha (1862), poema constituït per romanços sobre la història de Mallorca, amb la particularitat d’ésser escrits en la llengua dels segles XIII i XIV.
També va dedicar-se a la història de Mallorca, i en això serví de guia a l’obra posterior de Joaquim Bover.
A la fi de la vida va dedicar-se plenament a preparar l’edició completa de les obres de Ramon Llull; reuní diversos còdexs i edità les Obres rimades. Alhora va editar diverses col·leccions dels millors savis i poetes mallorquins.
Roqueta, La -setmanari-
(Palma de Mallorca, 1 gener 1887 – desembre 1902)
Publicació setmanal en català. Creat per Pere d’A. Penya. Editat durant un any en la seva primera època, aconseguí la col·laboració de la majoria de poetes i escriptors mallorquins del moment.
Tingué una segona època l’any 1889, amb poca durada; una tercera del 1898 al 1901; i una quarta, i darrera, l’any 1902.
Amb el mateix títol de “La Roqueta“, va publicar-se a Buenos Aires un setmanari, l’any 1911, editat per mallorquins.
Rodríguez i Albert, Rafael
(Alacant, 6 febrer 1902 – Madrid, 15 febrer 1979)
Compositor. Autor d’una àmplia producció d’inspiració neoclàssica i escriptura de gran correcció.
Les seves obres més destacades són Sonatina per a piano, Homenatge a Manuel de Falla, Don Quijote (1948), Quinteto (1956) i Sinfonía del Mediterráneo (1964).
Riudavets i Monjo, Josep Maria
(Maó, Menorca, 25 març 1840 – Madrid, 13 febrer 1902)
Dibuixant i cosmògraf de la marina de guerra. Fill de Pere Riudavets i Tudurí.
Autor de la Cartilla de dibujo topográfico (Madrid, 1856). Col·laborà com a dibuixant en “La Ilustración Española y Americana” i en altres revistes. Fou il·lustrador dels Cuentos de Calleja.
Ribes i Momblanc, Francesc
(Muro d’Alcoi, Comtat, 1902 – Madrid, 1975)
Escriptor. Publicà Antología consultada de la joven poesía española (1952), Plaza de penitentes (1965), Poesía última (1963), Poesía de España y de América (1966), Páginas literarias (1966), Cuentos y leyendas (1967) i diversos treballs de divulgació històrica.
République des Pyrénées-Orientales, La
(Perpinyà, 26 octubre 1902 – 30 març 1906)
Diari. Òrgan del partit radical socialista, fundat per Simó Violet.
Els seus redactors en cap foren Marcel Huart, G. Jouaust i Noma Roustan.
Llovera i Lloved, Joan Baptista de la Concepció
(el Grau de València, 1826 – Cervera di Roma, Itàlia, 1902)
(o Llobera) Pilot. Després del naufragi de quatre fragates (1865) davant del port del Grau, inicià una campanya contra els seus constructors, al diari “Las Provincias”, i hi féu construir el dic de Llevant.
El 1868 fou membre de la junta revolucionària de València i diputat provincial.
Ja gran, el 1880, prengué l’hàbit cartoixà a Vauclaire (França) i posteriorment passà a la cartoixa de Montrieux. En religió prengué el nom propi de Vicent.
Dades dels Països Catalans 