Veïnat, al sud de la vila.
(Arbúcies, Selva, segle XVII – Catalunya, segle XVII)
Veïnat, al voltant de la masia de can Ferrers de Sant Pere; antigament era la parròquia de Sant Pere Desplà.
Veïnat, situat a la confluència de la riera Gran amb la de can Dorca.
Veïnat, al nord-est de la vila, a la vall de la riera de Pineda.
Llogaret, situat a l’oest de la vila. L’església de Santa Maria és sufragània de la parròquia d’Arbúcies.
Formà part de la batllia de n’Orri.
(Arbúcies, Selva, segle XVII – Mèxic, 1747)
Framenor. Passà un captiveri a Jamaica després de caure presoner dels anglesos a l’anada a Mèxic, d’on havia estat nomenat comissari general.
És autor de dues obres històrico-religioses.
Eren fills de Josep Mirabent i Gatell:
Antoni Mirabent i Soler (Barcelona, 1873 – segle XX) Pintor. Fou deixeble del seu pare i, com ell, es dedicà durant anys a la pintura decorativa. Obtingué premis a les exposicions de Belles Arts de Barcelona el 1896 i 1898. Posteriorment obrí un taller de fotogravat i abandonà la pintura.
Francesc de P. Mirabent i Soler (Barcelona, 1864 – 1942) Pintor i poeta. S’especialitzà en pintura decorativa i en la il·luminació de pergamins. Medalla d’Or a l’Exposició Universal de París del 1900. Així mateix, destacà com a poeta (Brot de romaní, La calúmnia).
Joaquim Mirabent i Soler (Arbúcies, Selva, 1865 – París, França, segle XX) Pintor. Fou deixeble i ajudant del seu pare. Era professor auxiliar de pintura decorativa a l’Escola de Belles Arts. Guanyà premis a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i a l’Exposició d’Indústries Artístiques de 1892. El 1895 es traslladà a París, on s’establí.
Poble, a la capçalera de la vall de la riera d’Arbúcies.
Esmentat ja l’any 866 i el 899, des del 919 consta com a dependent de Sant Hilari Sacalm, i des del 1150 la seva parròquia (Sant Mateu) era filial de la de Sant Hilari. Des del segle XIII formà part del terme de Montsoriu.
Formà parròquia independent a la fi del segle XIV.
L’església, bàsicament romànica, fou reformada el 1619 i el 1890.
(Arbúcies, Selva, 1674 – Mèxic, 1747)
Missioner franciscà. Catedràtic de prima a l’Estudi General de Tarragona, guardià del convent de Sant Francesc de Barcelona (1735), qualificador del Sant Ofici i consultor de la Suprema.
Adscrit al col·legi de Querétano, fou comissari general de Mèxic (1743-47).
És autor d’Epítome de la vida de la venerable madre sor Ángela Maria Serafina, fundadora de las religiosas capuchinas en España (Barcelona, 1743).
Dades dels Països Catalans 