Arxiu d'etiquetes: Arbúcies

Cós, riu de -Selva-

(Arbúcies / Sant Hilari Sacalm, Selva)

Afluent esquerrà de la riera d’Arbúcies (dit també riera de la Pineda), entre els dos municipis, que neix al sud de la vila de Sant Hilari Sacalm, desemboca al seu col·lector sota el castell de Montsoriu.

Cerdans -Selva-

(Arbúcies, Selva)

Llogaret (840 m alt), a la capçalera de la riera d’Arbúcies, sota el coll de Cerdans, obert als contraforts septentrionals del Matagalls, pas del camí d’Arbúcies a Viladrau.

La seva església parroquial (Sant Cristòfor de Cerdans), romànica (segle XI), depèn del bisbat de Vic.

El lloc és esmentat ja el 862. Formà part de la batllia de n’Orri del vescomtat de Cabrera.

Campañà i Bandranas, Antoni

(Arbúcies, Selva, 15 març 1906 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 28 juny 1989)

Fotògraf. Fou deixeble de Joaquim Pla i Janini i de Willy Zielke, a Munic.

La seva primera obra s’inscriu dins del corrent pictorialista. Entre els molts temes que l’interessaren sobresurten els relacionats amb la música i els espectacles.

Després de la guerra civil s’especialitzà en la fotografia esportiva. Fou cofundador de la revista “Luz”.

És autor del llibre Orientaciones fotográficas i de treballs sobre la història de la fotografia a Catalunya.

Arbúcies, combat d’ -1714-

(Arbúcies, Selva, 13 gener 1714)

Combat de la guerra de Successió, ocorregut entre forces catalanes i borbòniques.

Les forces de Felip V de Borbó, bàsicament un regiment de valons, foren totalment derrotades i perderen sis banderes.

Hom ha conservat encara el record d’aquesta victòria en la dita popular “Gent d’Arbúcies, gent d’astúcies: matavalons!“.

Arbúcies (Selva)

Municipi de la Selva (Catalunya): 86,22 km2, 291 m alt, 6.380 hab (2016)

0selvaSituat a la vall d’Arbúcies, a l’est del massís del Montseny i drenat per la riera d’Arbúcies. Hi abunden els boscos (suredes, castanyeres, fagedes, alzinars i pinedes), explotats econòmicament.

La indústria de la fusta, amb la sidero-metal·lúrgica i l’agropecuària, i una notable ramaderia són els principals motors de l’economia local. A l’agricultura predomina el secà. El municipi és també un important centre d’estiueig.

A la vila destaca la plaça Major, en part porticada, el castell de Montsoriu, el museu municipal d’història i l’església parroquial de Sant Quirze, consagrada el 923, actualment un temple gòtic.

La població és disseminada en nombrosos llogarets, com el de Sant Pere Desplà, amb església pre-romànica. Dins el terme es troba també el santuari de la Pietat.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques