Comarca de la Catalunya Nord: 437 km2, 11.425 hab (2011), densitat: 26,14 h/km2, capital: Sant Pau de Fenollet

Formada per 28 municipis: Ancinyà – Bellestar de la Frontera – Campossí – Caramany – Cassanyes – Cauders de Fenollet – Centernac – l’Esquerda – Felluns – Fenollet – Fossa – Lançac – Maurí – Montalbà del Castell – Pesillà de Conflent – Planeses – Prats de Sornià – Prunyanes – Rasigueres – Rebollet – Sant Martí de Fenollet – Sant Pau de Fenollet – Sornià – la Tor de França – Trevillac – Trillà – Virà – el Viver
GEOGRAFIA FÍSICA – (occ: Fenolhet o Fenolheda) Limitada al sud pel Conflent, al sud-est pel Rosselló i al nord i l’oest per Occitània. Territori muntanyós, accidentat pels Aspres i les Corberes, aquests últims n’accidenten el sector septentrional i assoleixen la màxima altitud a la serra d’Arquieres (1.038 m), a l’oest, i són travessades pel coll de Sant Lluís (687 m), via que comunica Perpinyà amb Carcassona. Els Aspres constitueixen, al sud, una sèrie de relleus d’una altitud que no supera els 700 m, continuació dels Aspres del Rosselló.
El clima participa de la influència mediterrània, fet que es tradueix en la seva vegetació (pi blanc, alzinars, pi roig i bedoll), molt malmesa per l’acció destructiva de l’home, que l’explotà forestalment. Terreny desforestat, on les valls dels rius, especialment l’Aglí i els seus afluents, han obert una plana d’erosió.

POBLACIÓ – És una terra pobra i deshabitada i els escassos recursos econòmics de la comarca, provocaren al llarg del segle XX una forta emigració. La vinculació històrica ha estat de l’atracció de Perpinyà, en comptes de l’orientació tradicional vers el baix Llenguadoc.
ECONOMIA – Predomina el monocultiu de la vinya, i també hi ha conreus de cereals, hortalisses i patates als sòls menys aprofitables. Ramaderia ovina hi té una certa importància, també n’hi ha de bovina i cabrum. Mines de feldspat, de marbre i de calcàries. Jaciments de ferro no explotats. La resta del sector industrial es limita a petites empreses dedicades a la fabricació del calçat o treball de la fusta, localitzades a la capital comarcal.
HISTÒRIA – Esmentada ja el 842, formà part del comtat de Rasès i posteriorment del d’Urgell–Cerdanya. Organitzada en vescomtat a l’acabament del segle X amb capital al castell de Fenollet, passà a França pel tractat de Corbeil (1258) i a partir d’aleshores començà un fort procés d’occitanització lingüística. El 1790 fou incorporada al departament dels Pirineus Orientals.

Retroenllaç: Fossa (Fenolleda) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Fontfreda, monestir de -Llenguadoc- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Fenollet, vescomtat de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Fenollet (Fenolleda) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Felluns (Fenolleda) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Eus (Conflent) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Estagell (Rosselló) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Esquerda, l’ (Fenolleda) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Cauders de Fenollet (Fenolleda) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Catalunya Nord | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Cassanyes (Fenolleda) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Caramany (Fenolleda) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Capcir, el | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Campossí (Fenolleda) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Bellestar de la Frontera (Fenolleda) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Arboçols (Conflent) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Ansinyà (Fenolleda) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Aglí, l’ | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Adasig, l’ | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Vall de la Santa Creu | Dades dels Països Catalans