(Nàpols, Itàlia, 1420 – 26 febrer 1443)

Campanya militar d’Alfons IV el Magnànim. Emparentats amb Conradí, els prínceps del casal de Barcelona havien reivindicat la corona napolitana des que morí (1268). La reina Joana II de Nàpols demanà l’auxili del rei català -que es trobava a Sardenya (1420)- contra Lluís d’Anjou i els aliats genovesos d’aquest.

Poc després Alfons passà a Sicília i envià a Nàpols Joan Ferrandis d’Híxar com a virrei; sortí després de Messina i amb el seu estol s’adreçà a la ciutat, de la qual obligà les forces angevines a retirar-se. La reina ratificà l’adopció d’Alfons com a fill i hereu.

Successives victòries donaren una major seguretat a Joana, i tractà aleshores de deseixir-se’n; Alfons hagué de lluitar a la mateixa Nàpols, de la qual li restaren aviat només els castells; però l’arribada d’un estol català de 30 vaixells, manat per Joan Ramon Folc I, comte de Cardona, el socorregué i Joana hagué de fugir.

La reina revocà el conveni del 1420 i en pactà un de semblant en el qual nomenava hereu Lluís d’Anjou. Alfons IV de Catalunya deixà a Nàpols el seu germà Pere d’Aragó com a lloctinent i tornà a Catalunya (desembre 1423). En absència d’Alfons es formà una lliga contra els catalans a Itàlia, formada per Joana, Lluís d’Anjou, el papa Martí V, el duc Sforza, Gènova i Milà. Els aliats prengueren l’ofensiva i s’apoderaren de Nàpols (abril 1424), i deixaren els catalans reduïts als dos castells napolitans.

Per mitjans diplomàtics, però, Alfons IV assolí de convèncer Joana II de restablir l’antic conveni, cosa a la qual la reina, a través de Dalmau de Sacirera, accedí al principi, espantada davant el poder angeví. El 1431 fou assassinat el gran senescal de Nàpols, G. Caracciolo. Alfons recomençà les activitats bèl·liques i sortí cap a Sicília (1432), amb el pretext de la lluita contra Tunis.

El 1433 Alfons IV s’apoderà d’Ischia, davant Nàpols, i amb aquesta posició de força acabà de decantar Joana II cap a la revocació dels acords amb Lluís d’Anjou i el renovellament de la seva pròpia adopció. Una nova lliga, però, formada per Venècia, Milà, Florència i el papat, l’amenaçà, i Alfons IV abandonà els seus plans i tornà a Sicília.

La mort de Lluís d’Anjou (1434) i la de la reina (2 febrer 1434) suposaren un nou hereu de darrera hora: Renat d’Anjou, germà de Lluís, aleshores presoner del duc de Borgonya. Davant aquests fets, el rei català assetjà Gaeta (1435); l’estol genovès, que intentava d’aprovisionar la ciutat, fou atacat per l’estol català amb Alfons IV a bord, i aquest fou derrotat i fet presoner a la batalla de Ponça (1435).

Els presoners foren duts a Milà; però el duc, Felip Maria, prengué la decisió sorprenent de fer un ús moderat de la seva victòria (tractat de Milà), que reconeixia a Alfons una zona d’influència al sud d’Itàlia. Alfons i els seus magnats foren alliberats en canvi d’un rescat. Però, revoltada Gènova contra el duc de Milà, el Magnànim decidí de romandre a Itàlia fins a acabar l’empresa.

Durant sis anys i mig lluità contra els angevins, amb sort diversa, amb l’aliança de Milà i l’enemistat del papat, de Florència i de Venècia. A l’estiu del 1436 Catalunya envià una nova esquadra a Nàpols: Gaeta i Terracina foren preses i Nàpols i Aversa foren assetjades, però resistiren llargament. A causa de l’ajuda del papa, Orsini, conestable d’Alfons IV, fou derrotat a Montefusco (1437), mentre que Renat d’Anjou obtenia la llibertat (1438).

Durant un nou setge de Nàpols morí l’infant Pere d’Aragó (octubre 1438), i l’estiu següent el Castell Nou, que els catalans havien conservat, s’hagué de rendir. Però poc després Alfons ocupà Salern i Aversa, i pel gener de 1441 conquerí Benevent. A la fi d’aquell any posà novament setge a Nàpols i ocupà Cosenza i Bisignano.

El 2 de juny de 1442, finalment, conquerí Nàpols, de la qual pogué fugir Renat d’Anjou. Pel novembre es reté el Castell Nou, i al començament del 1443 tot el regne s’havia sotmès. L’entrada triomfal del Magnànim a Nàpols, que restà esculpida en l’arc d’accés al Castell Nou, construït sota la direcció de Guillem Sagrera, tingué lloc el 26 de febrer de 1443.