(Catalunya, segle XV)
Pintor anònim. Autor del retaule de Sant Joan Baptista i Sant Esteve, que procedent de Badalona es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
La seva pintura s’inclou dins el corrent del gòtic internacional.
Coma (2.644 m alt) de la capçalera del riu Malo, afluent de la Garona, sota el tuc de Baciver, el qual es troba dins l’antic terme de Tredòs (Vall d’Aran) i que constitueix el límit meridional del pla de Beret.
Al centre de la coma hi ha l’estany de Baciver.
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Militar. Era coronel del regiment de Barcelona.
Es distingí lluitant contra la invasió napoleònica. Fou un dels primers que s’alçaren a Catalunya contra l’ocupació francesa.
(París, França, 1883 – segle XX)
Arpista de família catalana. Estudià al Conservatori del Liceu.
Obtingué el seu diploma professional als dotze anys. Amplià els seus estudis d’arpa a París, on guanyà el seu títol en 1907.
Oferí, amb bon èxit, nombrosos concerts.
Masia, situada a 2 km de Manlleu i a un de Roda de Ter.
Coneguda per haver donat nom al militar i polític austriacista Francesc Macià i Ambert.
Gran masia i veïnat, a l’altiplà de Collsacabra, prop del coll del Bac (o coll Sacabra), entre el Montcau i el puig del Bac, per on passa la carretera de Vic a Olot.
(Figaró-Montmany, Vallès Oriental)
Petita i aspra vall, tributària, per la dreta, del Congost que desemboca prop de la masia del Bac, entre el Figaró i Santa Eugènia del Congost, al peu dels cingles de Bertí.
És un dels Sots Feréstecs, popularitzats per la literatura i el folklore.
Coma de la vall Ferrera, al peu del pic de Baborte (2.938 m), on es troba l’estany de Baborte (9 ha, 2.340 m) i d’altres de més petits.
(Ripoll, Ripollès / Santa Maria de Besora, Osona)
Depressió de la serra que separa les valls del torrent dels Ferrers i de la riera de Tavèrnoles, afluent, per l’esquerra, de la riera de Vallfogona, límit entre els dos municipis.
A l’oest del coll es troben les masies del Babí Gros i del Babí Xic (els Babís).
Dades dels Països Catalans 