guerra de Successió

Successió, Guerra de -1702/14-

(Catalunya-Aragó, 1702 – 1714)

Conflicte europeu, que, després del testament de Carles II (3 octubre 1700) a favor de Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV, i de la pujada d’aquest al tron (amb el nom de Felip V), enfrontà les corones de Castella i França contra les corones de Catalunya-Aragó, l’Imperi, la Gran Bretanya, Províncies Unides, Savoia, Portugal, els prínceps alemanys de la dieta de Ratisbona i Dinamarca (1701-15).

Davant el problema successori plantejat per la manca de fills de Carles II, les potències europees van signar una sèrie de tractats de repartiment (1698, 1699, 1700) dels territoris espanyols, que no foren acceptats ni per l’Imperi ni per Espanya. A la fi, el 16 de novembre de 1700, Lluís XIV proclamà Felip com a rei.

Ja el febrer de 1701, Lluís XIV es negà a retirar a Felip V els drets a la corona francesa, i envaí la frontera entre els Països Baixos espanyols i les Províncies Unides. Això provocà la Gran Aliança de l’Haia (setembre 1701) contra els Borbons, que conduí a la invasió d’Itàlia pels imperials i a la declaració formal de la guerra (1702).

Bé que en una primera etapa els exèrcits borbònics (dirigits per Villars i Vendôme) aconseguiren derrotar els aliats (Eugeni de Savoia, Marlborough, Starhemberg) per terra (1702, Friedlingen; 1703, Höchstädt), el mar va ésser aviat dominat per aquests (almirall Rooke), els quals intentaren d’apoderar-se de Cadis (agost 1702), van provocar la destrucció de la flota espanyola a Vigo (setembre 1702) i van desembarcar a Portugal l’arxiduc Carles (maig 1704), ja proclamat rei d’Espanya (Viena, setembre 1703).

Els aliats, a més, van intentar un primer desembarcament a Barcelona (octubre), on l’arxiduc Carles (Carles III) establí la cort i, després del setge de la capital catalana per Felip V (abril-maig 1706), van desfermar una ofensiva conjunta des de Catalunya i Portugal que els menà a la conquesta d’Aragó (juny) i València, per una banda, i de Madrid, per l’altra (juliol 1706), alhora que prengueren Mallorca i Eivissa.

Mentrestant, els francesos eren derrotats a Blanheim (agost 1704) i Ramillies (maig 1706), i Nàpols (l’últim reducte filipista a Itàlia) sucumbia el 1707. Aquest mateix any es produí una lleugera recuperació filipista a la Península (victòria d’Almansa, abril) que comportà la conquesta de València i d’Aragó, amb l’anul·lació dels seus furs, i la presa de Lleida (setembre); el 1708, aquesta recuperació es va veure contrarestada per la conquesta de Sardenya i Menorca per part dels aliats i per la derrota francesa a Oudenarde i la presa de Lille.

Davant aquesta situació, el papat reconegué Carles com a rei d’Espanya (1709), i a causa de la fam i de la misèria produïdes per l’hivern del 1709, a les quals s’afegí la guerra civil dels comisards, França inicià negociacions secretes amb els aliats, alhora que era vençuda a Malplaquet (setembre 1708).

El 1710 la situació s’agreujà per als Borbons quan els exèrcits aliats, després de les batalles d’Almenara (juliol) i Saragossa (agost), prengueren Madrid (setembre), on l’arxiduc Carles entrà al mateix temps que Lluís XIV entaulava les conferències de Gertruydenberg (1710), les quals, si no hagués estat per la intransigència aliada, haurien fet acabar la guerra.

Això no obstant, la pujada al poder dels tories a la Gran Bretanya (1710), els quals pretenien una pau honorable, les victòries filipistes de Brihuega i Villaviciosa (9-10 desembre 1710) i l’entrada a Madrid de Felip V (desembre), així com la mort de l’emperador Josep I (abril 1711) i la sortida de Carles de Barcelona i la seva proclamació com a emperador (Carles VI), van canviar els termes de la lluita.

La Gran Aliança, creada per impedir la unió de França i Espanya, ja no tenia sentit, perquè si l’Aliança guanyava es produïa la no menys perillosa unió de l’Imperi amb Espanya. A l’octubre de 1711 van ésser signats els preliminars secrets de Londres amb França, que significaven la dislocació de la Gran Aliança: solament les Províncies Unides i Catalunya-Balears van seguir fidels a l’emperador.

Amb la victòria francesa de Denain (juliol 1712), les Províncies també van iniciar les converses de pau (congrés d’Utrecht, que portà a la signatura dels tractats d’Utrecht, 1713). Per la seva banda, l’Imperi va retirar les tropes que tenia a Catalunya (amb elles sortí l’emperadriu Isabel de Brunsvic, març-juny 1713) i, després de la campanya francesa del Rin (estiu), va entaular les negociacions que portaren a la pau de Rastadt amb França (març 1714).

Això no obstant, els catalans van continuar sols la lluita contra Felip V i contra les tropes franceses. Bé que en les múltiples negociacions aleshores en curs els aliats continuaven defensant les seves llibertats, el cas dels catalans va esdevenir una simple carta diplomàtica a jugar per tal d’obtenir avantatges, ja que de fet aquests mateixos aliats permeteren l’aixafament del nou aixecament català del gener de 1714, la presa de Barcelona (11 setembre 1714), la de Cardona (18 setembre), i finalment la conquesta de Mallorca i Eivissa (juliol 1715) pels Borbons; les llibertats catalanes van ésser abolides.

La pau d’Espanya amb l’Imperi no es va signar oficialment fins al 1725 (tractat de Viena). La nova Europa sortida d’aquesta guerra va veure una Espanya minvada territorialment (Menorca i Gibraltar britànics) i sense cap possessió a Europa, una França afeblida, un Imperi ampliat i, sobretot, una Gran Bretanya enfortida i mestressa del mar. Per a Espanya significà el triomf del centralisme borbònic.

241 pensaments sobre “Successió, Guerra de -1702/14-

  1. Retroenllaç: Castellvell i d’Àger, Jeroni de | Dades dels Països Catalans

  2. Retroenllaç: Castelló de la Plana (Plana Alta) | Dades dels Països Catalans

  3. Retroenllaç: Castellmeià | Dades dels Països Catalans

  4. Retroenllaç: Castellarnau, Miquel | Dades dels Països Catalans

  5. Retroenllaç: Castell-lleó | Dades dels Països Catalans

  6. Retroenllaç: Casanoves, Joan Josep | Dades dels Països Catalans

  7. Retroenllaç: Casanova i Comes, Rafael | Dades dels Països Catalans

  8. Retroenllaç: Cartellà, Josep Galceran de | Dades dels Països Catalans

  9. Retroenllaç: Carles III de Catalunya | Dades dels Països Catalans

  10. Retroenllaç: Carles II de Catalunya | Dades dels Països Catalans

  11. Retroenllaç: Cardona, castell de | Dades dels Països Catalans

  12. Retroenllaç: Cardona, capitulació de | Dades dels Països Catalans

  13. Retroenllaç: Cap del Riu, torre de | Dades dels Països Catalans

  14. Retroenllaç: Calveria, Joan | Dades dels Països Catalans

  15. Retroenllaç: Càller, influència catalana a -1324/1717- | Dades dels Països Catalans

  16. Retroenllaç: Calderó, Miquel de | Dades dels Països Catalans

  17. Retroenllaç: Burguny, Jaume | Dades dels Països Catalans

  18. Retroenllaç: Brichfeus, Pere | Dades dels Països Catalans

  19. Retroenllaç: botifler/a | Dades dels Països Catalans

  20. Retroenllaç: Bosquets i Mitjans, Francesc | Dades dels Països Catalans

  21. Retroenllaç: Boscà i Pasqual, Manuel | Dades dels Països Catalans

  22. Retroenllaç: Borbó-Vendôme, Lluís Josep de | Dades dels Països Catalans

  23. Retroenllaç: Boneu i Pi, Josep de | Dades dels Països Catalans

  24. Retroenllaç: Bofarull, Francesc | Dades dels Països Catalans

  25. Retroenllaç: Birolà, Jaume | Dades dels Països Catalans

  26. Retroenllaç: Berwick, duc de | Dades dels Països Catalans

  27. Retroenllaç: Bernet, Joan | Dades dels Països Catalans

  28. Retroenllaç: Berenguer i Gabriel, Antoni de | Dades dels Països Catalans

  29. Retroenllaç: Bellver, Feliu | Dades dels Països Catalans

  30. Retroenllaç: Bellver i Balaguer, Josep | Dades dels Països Catalans

  31. Retroenllaç: Bastida, Jordi de la | Dades dels Països Catalans

  32. Retroenllaç: Basset i Ramos, Joan Baptista | Dades dels Països Catalans

  33. Retroenllaç: Barnoya, Francesc | Dades dels Països Catalans

  34. Retroenllaç: Barcelona (Barcelonès) | Dades dels Països Catalans

  35. Retroenllaç: Barceló i Anguera, Pere Joan | Dades dels Països Catalans

  36. Retroenllaç: Bar -Alt Urgell- | Dades dels Països Catalans

  37. Retroenllaç: Ballester i Zafra, Joan | Dades dels Països Catalans

  38. Retroenllaç: Baixeres, Magí | Dades dels Països Catalans

  39. Retroenllaç: Baixeres, Francesc | Dades dels Països Catalans

  40. Retroenllaç: Badia, Antoni | Dades dels Països Catalans

  41. Retroenllaç: Asprer i Talric, Francesc d’ | Dades dels Països Catalans

  42. Retroenllaç: Armengol, Benet | Dades dels Països Catalans

  43. Retroenllaç: Areny i de Vilanova de Perves, Feliu d’ | Dades dels Països Catalans

  44. Retroenllaç: Arbúcies, combat d’ -1714- | Dades dels Països Catalans

  45. Retroenllaç: Arbeca (Garrigues) | Dades dels Països Catalans

  46. Retroenllaç: Anna I Stuart | Dades dels Països Catalans

  47. Retroenllaç: Anglesola, Tomàs d’ | Dades dels Països Catalans

  48. Retroenllaç: Anglada, Jaume | Dades dels Països Catalans

  49. Retroenllaç: Àngels, els -Gironès- | Dades dels Països Catalans

  50. Retroenllaç: Aner d’Esteve, Felip | Dades dels Països Catalans

Respondre