(Montpeller, França, 1276 – Formiguera, Capcir, 4 setembre 1324)

“el Pacífic” Rei de Mallorca (1311-24). Fill de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix.

Des del 1285 Pere II el Gran el retingué en captivitat, juntament amb la seva mare i els seus germans Jaume i Ferran, fins que pogueren fugir a Perpinyà. El 1295 el seu pare recobrà les possessions del regne de Mallorca.

En renunciar al tron el seu germà primogènit, Jaume, per fer-se franciscà, Sanç fou jurat (1302) hereu del reialme mallorquí. El 1309 es casà amb Maria d’Anjou, filla de Carles II el Coix, alhora que la seva germana Constança es maridava amb Robert d’Anjou, germà d’aquella.

En morir el seu pare (1311), ocupà el tron mallorquí i el 1312 prestà jurament de vassallatge a Jaume II de Catalunya. El 1313 tornà a Catalunya la Vall d’Aran, que tenia sota la seva guarda per decisió del papa Bonifaci VIII arran de l’ocupació per part de les forces de Felip III l’Ardit.

El seu regnat fou pacífic malgrat els intents de França per pertorbar les relacions amb la corona catalano-aragonesa; en les qüestions de Montpeller, senyoria del qual França tractava d’apoderar-se, el rei de Mallorca fou sostingut sempre per Jaume II.

Sanç ajudà el seu germà Ferran de Mallorca en la conquesta de Morea (1315-16) i signà un tractat amb el rei de Tunis.

Però les bones relacions amb Jaume II es malmeteren el 1322, quan Sanç, sense fills barons, nomenà hereu el nebot Jaume (III), fill del seu germà difunt Ferran. Això no fou obstacle perquè Sanç contribuís amb galeres i gent armada a l’expedició de l’infant Alfons (fill de Jaume II de Catalunya) contra Sardenya (1323-24). Per a la minoritat del nebot nomenà un consell de regència.