(Girona, segle XIV – després 1442)

Escultor. Format a l’obra del cor de la seu de Barcelona amb Pere Sanglada.

Artista d’una gran activitat (treballà a Barcelona, Girona, Vic, Banyoles i Besalú), ocupà un lloc privilegiat en l’escultura catalana del segle XV.

Vers el 1417 realitzà el sepulcre de Ferran d’Antequera, al monestir de Poblet, per encàrrec d’Alfons el Magnànim. El 1420 contractà la realització en alabastre de l’altar major de la seu de Vic i cap al 1436 tallà i llavorà el sepulcre de Sança de Cabrera, a la seu de Barcelona.

Se li atribueixen també el sepulcre del bisbe Berenguer d’Anglesola, a la seu de Girona, el de Pere de Roura, a Sant Vicenç de Besalú, i els relleus procedents de la capella de la Pia Almoina (Girona).

El seu art marca la transició entre els segles XIV i XV i representa una aproximació més directa a la realitat.