(Reus, Baix Camp, 4 juny 1845 – 10 novembre 1899)
Escriptor.
Fou catedràtic de matemàtiques de l’institut de Reus, que cooperà a fundar i que dirigí des del 1882 fins a la seva mort.
Col·laborà a nombroses publicacions periòdiques, amb articles i amb poesies catalanes. Aquestes darreres eren de caràcter humorístic.
(Barcelona, 16 desembre 1850 – 17 setembre 1921)
Militar. Germà de Manuel. Participà en la tercera guerra carlina a Catalunya.
Inventà un tipus de morter, un fusell i un manòmetre.
Especialista en balística, va escriure Balística interior (1890).
Fou comte de Guardiola.
(Barcelona, 1850 – 1914)
Escriptor. Germà d’Onofre.
Va escriure La ruta de los encantados (1876), Mallorca (1880), Valencia (1882), etc, en forma poemàtica, i l’obra teatral Lo llibre de l’honor, juntament amb Frederic Soler.
(Centelles, Osona, 1817 – segle XIX)
Frare caputxí. En la seva jovenesa lluità al costat dels carlins i resultà ferit. Prengué l’hàbit més tard, el 1843.
Fou enviat al Brasil on visqué molts anys i publicà, en portuguès, una col·lecció de sermons.
De tornada a Catalunya residí, des del 1883, al convent d’Arenys de Mar (Maresme). Ocupà diversos càrrecs dintre l’orde.
Publicà en castellà dos llibres sobre la filosofia catòlica.
(Catalunya, segle XVII – Alella, Maresme, 1728)
Militar. Fill del noble Joan Baptista de Mata i Soler.
De tendència austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona (1697) i, en reconèixer com a rei l’arxiduc Carles (1705), aquest el nomenà comte de la Torre de Mata (1707).
Membre del consell del braç militar de Catalunya, tingué una notable participació en la defensa de Barcelona (1714) i Felip de Borbó li confiscà els béns.
S’havia casat amb Caterina de Copons i d’Armengol, que li aportà les senyories del Llar, Tossal, Torreblanca i la Força, el castell de Llanguadera i la quadra d’Orpinell.
(Girona, 13 novembre 1807 – Madrid, 25 març 1884)
Militar.
Lluità en els rengles liberals a la primera guerra carlina i ascendí a tinent coronel (1839). Va haver d’emigrar a França a conseqüència dels esdeveniments de Barcelona (1841).
El 1863 fou ministre de Marina i, després d’haver estat senador per Lleida, fou nomenat senador vitalici (1861).
(Armanyac, França, 18 febrer 1347 – Saragossa, Aragó, 13 juliol 1378)
Reina de Catalunya-Aragó, duquessa de Girona i comtessa de Cervera. Filla del comte d’Armanyac.
Es casà (1374) amb l’infant Joan, fill de Pere III el Cerimoniós. Foren fills seus Jaume (n 1374), Joan (n 1376), Alfons (n 1377) i Elionor (n 1378), els quals moriren joves, i Joana (n 1375), la qual es casà amb Mateu de Castellbó, comte de Foix, i reclamà la corona catalano-aragonesa contra el rei Martí I l’Humà, germà del seu pare, per la qual cosa un exèrcit comandat pels Armanyac envaí Catalunya.
Morta al cap de poc temps, Joan I es casà després amb Violant de Bar.
(l’Espunyola, Berguedà)
Petit monestir de la comarca (Sant Salvador de Mata), probablement benedictí, d’història incerta.
L’any 900, el seu abat Sanilà, amb tres comunitaris més, féu consagrar la seva església, de Sant Salvador, pel bisbe Nautigís d’Urgell.
Ha estat identificat amb el santuari de la Mata, a Llinars de l’Aiguadora, i també amb unes ruïnes al nord de l’Espunyola, dins la parròquia de Coforb, als límits amb Castellar del Riu i Corbera.
(Mataró, Maresme)
Veïnat i antic lloc del municipi, situat al vessant meridional de la serra de can Bruguera.
Hi ha les esglésies de Sant Martí de Mata, refeta el segle XVI, i de Sant Miquel de Mata, més avall, restaurada el segle XIV, que donà nom a l’antiga població.
Més prop del mar hi ha, aturonat, el castell de Mata, dit també castell d’Onofre Arnau o de Mataró.
Entre les masies destaca Can Tria de Mata, amb una notable torre renaixentista.
(Porqueres, Pla de l’Estany)
Poble, situat al sector oriental del terme, més enllà de Banyoles, a la vora esquerra del Terri, vora la carretera de Girona a Banyoles.
La parròquia (Sant Andreu) és esmentada el 1019 en la dotació de la canonja de Girona per part dels comtes de Barcelona.
L’església parroquial és romànica, amb un campanar de cadireta, agregada, almenys des del segle XVII, a la de Corts.
El castell de Mata és esmentat al començament del segle XIII com a situat a la parròquia de Sant Joan de Borgonyà.
Dades dels Països Catalans 