Hospital de Sant Joan de Jerusalem, orde de l’

(Països Catalans, 1108 – 1851)

Orde religioso-militar. La primera donació documentada a l’Hospital en terres catalanes (un mas del terme del castell de Sarroca) és del 1108. Les donacions sovintejaren, i per rebre-les l’orde nomenà batlles especials dependents del priorat de Sant Gèli de Provença.

L’orde aviat prosperà, i la seva fama atragué nobles i particulars, com el rei d’Aragó Alfons I el Bataller, mort sense descendència, que deixà en testament (1131) el seu regne a l’orde de l’Hospital, al del Temple i al del Sant Sepulcre, disposició que no fou complerta.

La professió a l’orde de nobles i particulars, juntament amb l’increment progressiu dels seus béns, motivà la creació de priors, que tingueren a llur càrrec el regiment de les noves propietats; el primer prior documentat fou Guillem de Belmes (1149), nomenat magister in Aragonia et in Barchinona.

La participació dels hospitalers en el setge i la reconquesta de Tortosa (1148) fou recompensada per Ramon Berenguer IV amb la cessió, a més d’altres donacions, d’Amposta a favor de l’orde, la qual establí en el seu castell una de les seves cases més importants al Principat, i el seu prior prengué el títol de castellà d’Amposta, el qual vers el 1154 fou nomenat director de totes les cases fundades al Principat i a Aragó, reconegudes així independents del priorat de Sant Gèli de Provença.

D’altra banda, al país les propietats més importants foren organitzades en comandes i confiades a l’administració d’un frare, el comanador, el qual centralitzava els productes i les rendes del seu districte i enviava després la seva contribució al gran mestre per tal d’atendre les necessitats de l’Hospital de Jerusalem. El comanador regia també la comunitat de membres de l’orde que residien dins una mateixa casa religiosa i que podien ésser frares, cavallers, sergents i capellans, i donats i donades. Cal assenyalar també l’existència de convents femenins de monges hospitaleres, com el de Cervera, que ja funcionaven a la fi del segle XII, i sobretot el d’Alguaire, fundat vers el 1250.

Fou important la contribució dels hospitalers a la tasca de la reconquesta: a més de la citada conquesta de Tortosa (1148), intervingueren, en temps del gran castellà d’Amposta Hug de Fullalquer, en la de Mallorca (1228) i en la de València (1238).

Després de l’extinció de l’orde del Temple (1312), els béns d’aquests, a excepció de la major part dels de València, foren atribuïts als hospitalers (1317). Aquesta assignació provocà el desmembrament de la castellania d’Amposta i la creació d’un nou districte, el gran priorat de Catalunya, limitats ambdós per l’Ebre i el Segre i el segon dels quals comprenia les antigues comandes de l’Hospital i del Temple del Principat de Catalunya amb el comtat de Rosselló i Cerdanya i la batllia de Mallorca (1319).

El segle XIV fou el moment de màxim apogeu econòmic, social i polític de l’orde. D’altra banda, fou també en aquest temps que l’Hospital donà figures excepcionals, com el gran mestre Juan Fernández de Heredia (1377-96), el qual anteriorment havia estat castellà d’Amposta (1341-76), i com el gran prior de Catalunya Guillem de Guimerà.

Al segle XV l’orde entrà en un període de decadència, agreujada pel gran dispendi d’homes i de numerari que suposava el manteniment de Rodes, residència del gran mestre i de la seva cort. En aquesta centúria, dos grans mestres foren catalans: Antoni de Fluvià (1421-37) i Pere Ramon Sacosta (1461-67). Aquest escindí el 1462 l’antiga llengua d’Espanya en dues, la llengua d’Aragó i la de Castella-Portugal.

El 1522 l’orde rebé un cop molt fort quan els turcs prengueren Rodes. Llavors els hospitalers, que pretenien Menorca, reberen en feu, de l’emperador Carles V, l’illa de Malta. El 1814 l’illa passà al domini d’Anglaterra, la qual es negà a tornar-la als hospitalers, davant el fet que el capítol general de Castella i d’Aragó celebrat a Saragossa el 1802 reconegués com a gran mestre Carles IV.

La branca espanyola de l’orde subsistí precàriament fins el 1851, data en la qual, pel concordat entre la Santa Seu i l’estat espanyol, fou extingida. Els hospitalers catalans empraren, fins al començament del segle XIX, el català com a única llengua oficial.

167 pensaments sobre “Hospital de Sant Joan de Jerusalem, orde de l’

  1. Retroenllaç: Marquet, Perpinyà | Dades dels Països Catalans

  2. Retroenllaç: Mallorca, batllia de | Dades dels Països Catalans

  3. Retroenllaç: Maça, Balasc (I) | Dades dels Països Catalans

  4. Retroenllaç: Peralta -varis/es bio- | Dades dels Països Catalans

  5. Retroenllaç: Fortuny i de Puigdorfila, Ramon | Dades dels Països Catalans

  6. Retroenllaç: Ferragut i Sanguino, Josep | Dades dels Països Catalans

  7. Retroenllaç: Fenollet i de Canet -germans- | Dades dels Països Catalans

  8. Retroenllaç: Entença, Ponç Hug d’ -varis- | Dades dels Països Catalans

  9. Retroenllaç: Entença, Bernat Guillem d’ | Dades dels Països Catalans

  10. Retroenllaç: Despuig i Martínez de Marcilla, Ramon | Dades dels Països Catalans

  11. Retroenllaç: Despuig i Cotoner -germans- | Dades dels Països Catalans

  12. Retroenllaç: Desbrull i Boïl d’Arenós, Antoni | Dades dels Països Catalans

  13. Retroenllaç: Cotoner i d’Olesa, Rafael | Dades dels Països Catalans

  14. Retroenllaç: Cotoner i d’Olesa, Nicolau | Dades dels Països Catalans

  15. Retroenllaç: Cotoner i d’Olesa, Nicolau | Dades dels Països Catalans

  16. Retroenllaç: Cotoner -llinatge- | Dades dels Països Catalans

  17. Retroenllaç: Cervera, batllia de | Dades dels Països Catalans

  18. Retroenllaç: Castelló d’Encús | Dades dels Països Catalans

  19. Retroenllaç: Castellania, la * | Dades dels Països Catalans

  20. Retroenllaç: Carròs, marquesat de | Dades dels Països Catalans

  21. Retroenllaç: Carabona | Dades dels Països Catalans

  22. Retroenllaç: Vilanova de la Barca (Segrià) | Dades dels Països Catalans

  23. Retroenllaç: Vilalba dels Arcs (Terra Alta) | Dades dels Països Catalans

  24. Retroenllaç: Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) | Dades dels Països Catalans

  25. Retroenllaç: Tortosa (Baix Ebre) | Dades dels Països Catalans

  26. Retroenllaç: Torrent de Cinca (Baix Cinca) | Dades dels Països Catalans

  27. Retroenllaç: Torrelameu (Noguera) | Dades dels Països Catalans

  28. Retroenllaç: Terra Alta, la | Dades dels Països Catalans

  29. Retroenllaç: Térmens (Noguera) | Dades dels Països Catalans

  30. Retroenllaç: Sénia, la (Montsià) | Dades dels Països Catalans

  31. Retroenllaç: Segrià, el | Dades dels Països Catalans

  32. Retroenllaç: Sant Celoni (Vallès Oriental) | Dades dels Països Catalans

  33. Retroenllaç: Pira (Conca de Barberà) | Dades dels Països Catalans

  34. Retroenllaç: Onda (Plana Baixa) | Dades dels Països Catalans

  35. Retroenllaç: Montsià, el | Dades dels Països Catalans

  36. Retroenllaç: Benasc, hospital de | Dades dels Països Catalans

  37. Retroenllaç: Miravet (Ribera d’Ebre) | Dades dels Països Catalans

  38. Retroenllaç: Jana, la (Baix Maestrat) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  39. Retroenllaç: Bayerri i Bertomeu, Enric | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  40. Retroenllaç: Granyena de Segarra (Segarra) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  41. Retroenllaç: Bardaixí -varis bio- | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  42. Retroenllaç: Garrigues, les -comarca- | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  43. Retroenllaç: Gandesa (Terra Alta) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  44. Retroenllaç: Espluga de Francolí, l’ (Conca de Barberà) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  45. Retroenllaç: Espluga Calba, l’ (Garrigues) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  46. Retroenllaç: Cullera (Ribera Baixa) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  47. Retroenllaç: Corbins (Segrià) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  48. Retroenllaç: Conca de Barberà, la | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  49. Retroenllaç: Cardona (Bages) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  50. Retroenllaç: Balaguer -varis biogr.- | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

Respondre