(Castelldefels, Baix Llobregat, 7 setembre 1899 – Barcelona, 2 maig 1990)

Polític. Estudià comerç a Barcelona i fou membre del CADCI. Fundador de les Joventuts d’Acció Catalana. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou membre actiu de la Societat d’Estudis Militars i del directori d’Estat Català, raó per la qual fou empresonat a Alacant (1926-30).

Posteriorment s’uní al Bloc Obrer i Camperol i, després del 19 de juliol de 1936 es lligà al diari “Catalunya”, del PSUC, i el 1937 fou elegit secretari general de la UGT de Catalunya en substitució d’Antoni Sesé.

El 1939 s’exilià a França, d’on fou expulsat, i s’establí a Mèxic, on fundà la Compañía General Editora i l’Instituto Panamericano de Documentación. Col·laborador assidu de la premsa catalana de l’exili, va publicar les obres Enric Prat de la Riba i l’Assemblea de Parlamentaris (1961), Pompeu Fabra, exemple i guia (1968).

Havent retornat a Barcelona el 1965, publicà una polèmica història de La Generalitat de Catalunya a l’exili (1977) i L’evolució del pensament polític català 1923-1939 (1982). És autor, també, d’unes extenses Memòries. 1920-1970, inèdites.