(Catalunya, 9 setembre 1932 – 5 abril 1938)

Instaurada la II República (1931) i restablerta la Generalitat, uns quants mesos més tard (1932) quedà redactat l’Estatut de Núria, i fou àmpliament aprovat als ajuntaments i en plebiscit popular.

Combatut per les dretes en la discussió a les Corts, quedaren retallades algunes de les seves atribucions. Després del fracassat cop del general Sanjurjo (10 agost 1932), fou aprovat per 314 vots a favor i 24 en contra.

Aquest text estatuari definia Catalunya com a regió autònoma i instituïa com a òrgans de representació de la Generalitat el Parlament, la presidència de la Generalitat i el consell executiu. Entre les competències traspassades figuraven la legislació sobre qüestions de dret civil i penal, la cura de la hisenda local, el règim administratiu i municipal i l’ordre públic. L’estat central es reservà competències en les relacions internacionals, l’exèrcit i la marina de guerra, les duanes i la legislació laboral.

La crisi del 6 d’octubre de 1934 provocà la suspensió momentània del govern de la Generalitat i l’empresonament dels seus dirigents. El gener de 1935, el govern de Lerroux promulgà una llei que reformà l’Estatut, suspenia indefinidament el Parlament català i creava el càrrec de governador general de Catalunya, nomenat directament pel govern central com a representant de l’estat amb funcions de president de la Generalitat.

Després de les eleccions de febrer de 1936, fou restablert totalment l’Estatut i foren reintegrats als seus càrrecs els dirigents de la Generalitat.

Durant la guerra civil, el govern del general Franco decretà l’abolició de l’Estatut, que es féu efectiva amb l’ocupació de Catalunya.