(Estat espanyol, 2 octubre 1833 – 6 juliol 1840)
(o Guerra dels Set Anys) Guerra civil. Tingué els principals escenaris a les terres de Navarra i del País Basc, al Maestrat i a les zones interiors de Catalunya; la costa i les ciutats catalanes restaren dominades pels liberals.
La guerra fou, essencialment, un enfrontament entre els exèrcits regulars isabelins i les àgils formacions carlines, no tan ben equipades, però afavorides per la coneixença del terreny muntanyenc on solien actuar; la lluita es desenvolupà amb gran ferotgia per part de tots els bàndols, sobretot fins que no fou signat el conveni de lord Eliot (abril 1835), encaminar a assolir un tracte humà per als presoners.
A Catalunya predominaren una sèrie de caps de quadrilles que mai no acceptaren d’unificar les seves tropes sota la direcció d’una sèrie de comandants generals que envià don Carles. Per això la guerra a Catalunya no superà la fase de guerrilles. En canvi, al Maestrat, Ramon Cabrera aconseguí d’imposar-se i dominar des de Morella un extens territori.
Del maig al novembre de 1837 hom assajà una operació audaç; l’expedició Reial, anomenada així perquè hi participava el mateix pretendent, Carles V, partí d’Estella, travessa Aragó i Catalunya (on s’hi afegí Cabrera amb els seus homes) i es dirigí cap a Madrid, on, a les portes de la capital, les forces governamentals obligaren els carlins a retirar-se.
Després de signar-se el conveni de Vergara (agost 1839), Cabrera resistí encara al Maestrat i a Catalunya, però a la fi es va veure obligat a traspassar amb els seus homes la frontera francesa (juliol 1840).
Al cap de poc temps, aparegueren a Catalunya una sèrie de petites partides, formades sobretot per antics combatents carlins, que foren anomenats trabucaires. Aquestes partides, encara que es presentaven com a defensores de don Carles, eren autèntiques quadrilles de bandolers.
El 1845, Carles V abdicà en el seu fill Carles Lluís (Carles VI), que hom intentà de casar-lo amb Isabel II de Borbó, però, en fracassar, començà la Segona Guerra Carlina.

Retroenllaç: Gasset i Mercader, Manuel | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Gandesa (Terra Alta) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Freixneda, la (Matarranya) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Forcadell i Mitjavila, Domènec | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Foia de Bunyol, la | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Figueras Caminals, Francisco de Paula de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Ferrer i Pons, Magí | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Fernández de Córdoba, Fernando | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Elx (Baix Vinalopó) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Dara i Zamora, Maria Lluïsa | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Coromines, Magí | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Copons i Nàvia, Francesc de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Codina i Augeroles, Bonaventura | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Centelles, Fermí de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Castellvell -Solsonès- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Castells i Rossell, Joan | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Castells i Montlleó, Joan | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Castellberguedà | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Castellar i de Lledó, Josep de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Carnicer Griñón, Manuel | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Calonge y Fenollet, Eusebio de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Cabrinetty i de Cladera, Josep | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Cabrera i Grinyó, Ramon | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Busa | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Brujó, Ignasi | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Borges, Antoni | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Borges i Granollers, Josep | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Borbó, Carles Maria Isidre de | Dades dels Països Catalans