(Lluçà, Osona, segle XI – Tarragona, 1099)

Bisbe de Vic (1079-91) i arquebisbe de Tarragona (1091-99). Fill de Sunifred II de Lluçà i d’Ermessenda de Balsareny.

Tingué un paper important en els intents de conciliació posteriors a la mort de Ramon Berenguer II Cap d’Estopes (1082).

El 1091 fou nomenat arquebisbe de Tarragona per Urbà II. Impulsà la reforma gregoriana a Catalunya i fundà les canongies de l’Estany i Manlleu i en reformà les de Manresa, de Sant Joan de les Abadesses i de Riudeperes.

Restaurà jurídicament la seu de Tarragona (1089-91), però morí abans d’aconseguir-ne la consolidació.