(Barcelona, segle XIV)

(o Jaume Ferrer Bassa)  Pintor. Ciutadà de Barcelona, documentat del 1324 al 1348. És la primera figura de vàlua internacional de la pintura catalana.

Fou l’introductor als Països Catalans de les noves formes del gòtic italià, amb el qual entrà en contacte probablement l’any 1333.

Treballà per als reis Alfons III el Benigne i Pere III el Cerimoniós i se li atribueixen el retaule de Sant Bernat (Museu de Vic) i el frontal, destruït, de Bellpuig de les Avellanes. L’any 1324 li fou encarregada la decoració mural de dues capelles de l’església antiga de Sitges.

La seva obra capital, però, que correspon a la maduresa del seu estil, vigorós i un xic rude i amb influències visibles de Lorenzetti, són els murals a l’oli de la capella de Sant Miquel, del claustre de Pedralbes, començats el 1346, amb escenes de la Passió i els Goigs de la Mare de Déu.

El seu fill Arnau Bassa continuà el taller patern, probablement amb Ramon Destorrents.