(Rodés, França, 11 novembre 1082 – Barcelona, 23 gener 1131)

“el Gran”  Comte de Barcelona (1097-1131). Fill de Ramon Berenguer II. Al cap d’un mes d’haver nascut, el seu pare fou assassinat probablement per instigació del seu oncle Berenguer Ramon II.

En virtut del testament del seu avi Ramon Berenguer I no podia ser comte mentre visqués el seu oncle, fou posat aleshores sota la tutoria de Bernat Ató IV de Besiers. Aquest s’apoderà en nom seu de Carcassona-Rasès, territoris que retingué i que ja no foren restituïts. La crisi que va seguir al fratricidi fou resolta pel juny de 1086 quan els magnats catalans obligaren Berenguer Ramon II a associar el seu nebot al govern, a més de ser-ne nomenat tutor.

Quan el 1097 l’oncle marxà a Terra Santa, Ramon Berenguer III governà com a comte únic, amb l’auxili dels seus fidels, que concertaren el seu matrimoni amb Maria Roderic de Vivar, filla del Cid (1098), i realitzaren una frustrada expedició a Tortosa.

El 1105 col·laborà amb Pedro Ansúrez i Guerau Ponç, vescomte d’Àger, en la reconquesta de Balaguer. En represàlia, els almoràvits envaïren les terres meridionals del comtat barceloní, de les quals foren expulsats (1107-08), esforços que l’impediren de recuperar Carcassona i Rasès.

En morir Bernat III de Besalú (1111) incorporà aquest comtat als seus estats, i l’any següent (3 febrer 1112) es casà, en terceres noces, amb Dolça de Provença, hereva dels comtes de Provença. Paral·lelament, arribà a un acord amb Bernat Ató de Besiers, en virtut del qual aquest li jurà vassallatge per les terres de Carcassona i Rasès (juny 1112).

Entre el 1114 i el 1115 dirigí l’esquadra catalano-pisana que saquejà Eivissa i Mallorca, illes que abandonà per acudir a la defensa de Barcelona, atacada pels almoràvits (1114 i 1115). L’any següent féu un viatge a Itàlia per estrènyer les relacions amb Pisa i Gènova i obtenir del papat la predicació d’una croada encaminada a la reconquesta de Tortosa, i la restauració de Tarragona.

Mort el comte Bernat I de Cerdanya (1117), rebé en herència aquest comtat, i al cap de poc temps aconseguí de preservar la ciutat de Lleida de les ambicions d’Alfons el Bataller i impulsà la repoblació de les Garrigues i de Tarragona.

El 1125 arribà a un acord amb el comte de Tolosa, el seu rival a Occitània, pel qual aquest li reconegué els drets sobre la Provença marítima.

Cap a la fi del seu govern, derrotat pels almoràvits a Corbins (1126), s’alià amb els reis d’Aragó i Castella (1128) i firmà tractats amb Sicília i Gènova (1127).

En el seu testament deixà el comtat de Barcelona al seu primogènit Ramon Berenguer IV, i el comtat de Provença al seu altre fill Berenguer Ramon.