(Barcelona, segle XIV)

Conjunt d’edificis, que constitueixen la residència reial a la ciutat. Es conserven vestigis del primitiu palau del segle XI, residència dels comtes de Barcelona, reformat i ampliat el segle XIII, com ara les façanes exteriors, principalment la meridional, que dóna a la plaça del Rei.

Les parts més importants del conjunt són la capella reial, dedicada a santa Àgata, que essencialment construïda en temps de Jaume II el Just (1291-1327), té una sola nau i torre octagonal; en el seu altar major hi ha el retaule anomenat del Conestable, encarregat per Pere de Portugal a Jaume Huguet (1465), i el gran Saló del Tinell (1359-70), encomanat per Pere III el Cerimoniós a l’arquitecte Guillem Carbonell, que aprofità en part els murs de l’antic palau romànic.

La torre de guaita, anomenada popularment Mirador del rei Martí, és realment una obra renaixentista, deguda a Antoni Carbonell (1555).