Comarca de Catalunya: 734,62 km², 55.999 hab (2016), densitat: 76,23 h/km², capital: Olot

Format per 21 municipis: Argelaguer – Besalú – Beuda – Castellfollit de la Roca – Maià de Montcal – Mieres – Montagut i Oix – Olot – les Planes d’Hostoles – les Preses – Riudaura – Sales de Llierca – Sant Aniol de Finestres – Sant Feliu de Pallerols – Sant Ferriol – Sant Jaume de Llierca – Sant Joan les Fonts – Santa Pau – Tortellà – la Vall de Bianyà – la Vall d’En Bas

Limita al nord amb el Pirineu, que la separa de França, al sud amb Osona i la Selva, a l’est amb l’Empordà i el Gironès i a l’oest amb el Ripollès.

GEOGRAFIA FÍSICA – Comprèn l’alta conca del Fluvià i presenta dues zones ben diferents i contrastades: l’Alta i la Baixa Garrotxa. L’Alta s’estén al nord de la vall del Fluvià, és un territori aspre i muntanyós, travessat de serralades (serra de Gitarriu, d’Entreperes, del Toix, del Mont, puig de Comanegra, de Bassegoda) i on abunden els congostos i les cingleres, avencs, coves i afraus. La Baixa Garrotxa formada per la capçalera del Fluvià i estesa pel vessant sud del riu, està centrada per la cubeta d’Olot-Santa Pau, i ofereix un paisatge de suaus turons coberts de prats i arbredes.

El fenomen, però, que defineix i identifica més clarament la comarca és el vulcanisme. Trenta cons volcànics i una vintena de colades de lava constitueixen la regió volcànica de la Garrotxa, única en tot Catalunya. És un vulcanisme bàsic, amb laves basàltiques i basanítiques que, i tot i ésser inactiu, no es pot considerar definitivament extingit. Hi ha vestigis d’erupcions estrombolianes (el Croscat, Montsacopa, etc), explosives (el Carat) i estrombolianes i explosives (Santa Margarida de la Cot, el Racó, el Traiter, etc). En la majoria dels volcans encara hi són distingibles els cràters, constituïts per escòries, lapil·li i bombes volcàniques.

A la regió també es poden observar columnes prismàtiques (cingles de la Fontfreda, Noc d’en Cols, etc) i superposicions de colades, com a Castellfollit de la Roca i Boscarró. Els corrents de lava tancaren algunes valls que amb el pas del temps han esdevingut fèrtils planes, com la de les Preses, dels Llacs, etc.

La Garrotxa presenta un clima submediterrani, caracteritzat per les precipitacions abundants, uns 1.000 mm de mitjana, i la pràctica manca de mínim estival. La vegetació, d’acord amb el clima, és de tipus mediterrani al nord i a l’est, amb predomini de l’alzina, i submediterrani al sector occidental, amb predomini del roure i el faig (fageda d’en Jordà).

POBLACIÓ – Gairebé estable al llarg del segle XX, amb un lleuger però sostingut índex de creixement (1,8% la dècada 1981-91), es concentra a la capital i al llarg del Fluvià. El sector primari ocupa prop del 7% de la població activa, el secundari el 56% i el terciari el 37%.

ECONOMIA – L’agricultura experimenta una davallada gradual i la superfície conreada disminueix: hi predomina el secà (farratge, cereals i blat de moro de secà). La ramaderia, en canvi, experimenta un acusat creixement, especialment els bestiars boví i porcí. La indústria, principal font de riquesa de la comarca, hi està molt diversificada, tot i que se’n destaquen els sectors tèxtil, alimentari i metal·lúrgic: es concentra bàsicament a la capital i rodalia, que també centralitza el comerç i els serveis. A més de la capital, Olot, destaquen els nuclis de Sant Joan les Fonts, Besalú, Sant Privat d’en Bas, Sant Esteve d’en Bas, Santa Pau, Castellfollit de la Roca, les Planes d’Hostoles, la Vall de Bianya, etc.

HISTÒRIA – Poblada en temps prehistòrics (cova dels Ermitons de Sadernes, del Bisbe de Sales de Llierca), els ibers hi construïren diversos poblats (Besalú) i els romans hi establiren nombroses vil·les. Un cop expulsats els àrabs per Carlemany al final del segle VIII, Besalú i els territoris pròxims foren incorporats al regne d’Aquitània i repoblats per monjos benedictins, que hi fundaren un seguit de monestirs: Sant Llorenç del Mont, Ridaura, Sant Aniol de Finestres, Sant Joan les Fonts, etc.

El comtat de Besalú, sorgit a la darreria del segle IX, s’estenia per quasi tota la comarca, llevat del sector del vescomtat de Bas, territori patrimonial dels vescomtes de Besalú, a més de la vall de Camprodon, l’Alt Empordà i el rodal de Banyoles, i unificà el govern de la regió, que posteriorment s’integrà al comtat de Barcelona. A partir del segle XIV formà part de la vegueria de Besalú i amb la divisió provincial passà a la província de Girona i constituí un partit judicial amb capital a Olot. En la divisió comarcal de Catalunya, duta a terme per la Generalitat el 1936, es constituí la comarca de la Garrotxa pràcticament amb els mateixos municipis que el partit judicial.

Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques – Turisme