(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1904)
Compositor, violinista i professor d’arpa. Fou director de capella a l’església del Pi de Barcelona i professor al Conservatori del Liceu.
Badia i Planas, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: violinistes
Vila i Piqué, Alfons
(Barcelona, 18 agost 1890 – 20 febrer 1974)
Violinista i compositor. Fill del músic Josep Vila i Clariana, estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i composició amb Enric Morera.
Violinista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, també es dedicà a la composició.
Entre les seves obres cal destacar el poema simfònic L’any mil (1913) i el Moment simfònic (1914) per a orquestra de corda, obra que li valgué el Premi de la Festa de la Música del 1914.
Vidal, Pau -músic-
(Catalunya, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX)
Músic. Era primer violí de la capella de l’Encarnació, a Madrid.
El 1797 publicà l’obra Arte, rudimentos y escuela armónica para aprender a tocar el violoncelo con perfección y facilidad, según el estilo moderno.
Turull i Creixell, Xavier
(Barcelona, 4 març 1922 – 22 gener 2000)
Violinista i compositor. Deixeble de Joan Massià, l’any 1947 anà a Colòmbia, on dirigí els estudis de violí a la Universidad de Cauca.
Residí a Buenos Aires del 1950 al 1955, on féu classes de violí i celebrà concerts. Ha estrenat obres per a violí, i és autor d’arranjaments per al seu instrument.
Fou director del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona en el període 1977-82.
Sánchez i Deyà, Domènec
(Barcelona, 22 abril 1852 – 17 abril 1925)
Violinista. Seguí els estudis musicals al Conservatori del Liceu de Barcelona, on seria, més tard, professor de violí.
Fou mestre auxiliar del teatre del Liceu i en diverses ocasions en dirigí l’orquestra.
El 1909 anà a Buenos Aires, on fundà una acadèmia de música i es dedicà a l’ensenyament de violí.
Sala i Solé, Pere
(Beget, Ripollès, 7 març 1917 – Camprodon, Ripollès, 6 juny 1993)
(Peret Blanc de Beget) Músic tradicional. Instrumentista de violí, féu d’enllaç amb les generacions joves que al final dels anys 1970 arribaren fent expedicions de recerca musical a l’alta Garrotxa.
Conservava un repertori important en quantitat i qualitat de sardanes curtes d’abans de Pep Ventura.
Actuà molt de temps amb l’acordionista cromàtic de les Preses Alfons Faig, Fonso, i també amb el grup Tururut Bonaigua o formant duet amb Amadeu Rossell.
Els darrers anys també actuà en els cicles de Tradicionàrius, del barri de Gràcia de Barcelona.
Hom ha publicat el llibre Peret Blanc, violinista de Beget escrit per Jordi Roura i Francesc Tomàs, amb dades biogràfiques, partitures del seu repertori i un estudi del seu estil de tocar.
Roig i Masriera, Enric
(Barcelona, 24 juny 1892 – 17 desembre 1962)
Musicòleg i violinista. Promogué nombroses iniciatives en el món musical. A Barcelona professà cursos de musicologia a diversos centres. També en donà al conservatori de Terrassa. Era catedràtic d’història de la música al Conservatori del Liceu de Barcelona.
És autor de bons assaigs sobre temes musicals, com els titulats La música del Renaixement (1917), Schubertiana (1918), Bach i Haendel (1921), Grieg (1922), Sonates primitives italianes, franceses i alemanyes, Els violinistes italians siscentistes, Cant de tardor, sobre música moderna anglesa (1925), Cançons de trobadors (1926), Les valors de la música contemporània (1928), Remarques sobre la interpretació d’obres clàssiques per a violí (1928) i La polifonia clàssica religiosa, entre d’altres.
Rocabruna i Valdivieso, Josep
(Barcelona, 9 agost 1879 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 13 febrer 1957)
Violinista i director. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i formà quartet amb Matthieu Crickboom, Rafael Gálvez i Pau Casals.
Fou concertino del Metropolitan Opera House de Nova York.
Dirigí l’orquestra del conservatori de la ciutat de Mèxic, i fundà l’Orquestra Simfònica Mexicana, la direcció de la qual va assumir durant molt temps.
Ràfols i Fernández, Antoni
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 13 abril 1757 – Tarragona, 6 juliol 1830)
Violinista, organista i tractadista musical.
Fou ordenat sacerdot i fou primer violí de la capella de música de la catedral de Tarragona.
El 1801 publicà un Tratado de la simfonía.
Perelló i Fiol, Marià
(Barcelona, 1886 – 26 novembre 1960)
Violinista. Deixeble de M. Crickboom, formà part del seu quintet a partir del 1905.
Fundà, a Barcelona, un quartet de corda, i l’any 1912 el Trio Barcelona, amb R. Vives i J.P. Marés.
Fou un dels promotors de la vida musical catalana, en especial de l’Associació de Música “Da Camera”, i es dedicà a l’ensenyament.
Dades dels Països Catalans 