Arxiu d'etiquetes: viles

Cabanes de l’Arc (Plana Alta)

25 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 131,64 km2, 290 m alt, 2.985 hab (2014)

(o Cabanes) Estés pel pla de l’Arc fins a la zona costanera de la ribera de Cabanes, on hi ha un litoral d’aiguamolls, al peu de la serra del desert de les Palmes, que accidenta més de la meitat del terme, a la zona sud, i és ocupada per pinedes i pasturatges, al nord-est de Castelló de la Plana.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura; s’hi cultiven els productes mediterranis de secà (garrofers, blat, vinya), i també hi ha una part de cultius de regadiu, que es dediquen sobretot al conreu de la taronja i d’hortalisses. Ramaderia de bestiar oví, cabrum i porcí. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

A la vila, aturonada, destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, amb façana barroca,

Dins el terme hi ha els despoblats de Miravet (amb restes de l’antic castell) i d’Albalat dels Ànecs, l’antic castell de Sufera, les caseries del Borseral, la Torre de la Sal i de la Ribera de Cabanes, el santuari de les Santes (on es venera la Mare de Déu del Bonsuccés, patrona de la vila) i l’important monument romà de l’arc de Cabanes.

Enllaç web: Ajuntament

Bunyola (Mallorca Tramuntana)

24 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 84,7 km2, 240 m alt, 6.662 hab (2014)

Situat al vessant sud de la serra de Tramuntana, al nord de Palma de Mallorca, pla al sud, és accidentat al nord per la serra d’Alfàbia i drenat pel torrent de Brunyola, i en bona part ocupat per pasturatges i boscs de pins i d’alzines.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, amb gran predomini del secà (cereals, garrofers, oliveres, ametllers), la ramaderia (bestiar oví i porcí) i la indústria, molt diversificada, si bé hi destaca la tèxtil, la destil·lació de licors i la producció d’oli. Àrea comercial de Palma de Mallorca. La població ha crescut durant els darrers anys, en bona part a causa de la proximitat de Palma de Mallorca.

La vila, aturonada, a la dreta del torrent de Brunyola, és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de Sant Mateu, barroca (segle XVIII), on hi ha la imatge d’alabastre de la Mare de Déu de la Neu (segle XIV).

Enllaç web: Ajuntament

Bunyol (Foia de Bunyol)

23 Respostes

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 112,4 km2, 441 m alt, 9.835 hab (2014)

(cast: Buñol) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’alta vall del riu de Bunyol, afluent del Magre. El terreny és accidentat per la serra de Malacara; hi ha pinedes, alzinars i pasturatges.

La vida econòmica local es basa en la indústria, principalment paperera i del ciment, la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l’agricultura, on predomina el regadiu (cereals, arbres fruiters, vinya i oliveres), que aprofita aigua del riu i de les moltes fonts escampades pel terme, que unit al paisatge ha fet que Bunyol hagi estat anomenat emfàticament la Suïssa valenciana. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de València.

La vila és a l’esquerra del riu de Bunyol, al vessant d’un turó presidit per les restes de l’antic castell de Bunyol, que esdevingué centre del comtat de Bunyol; l’actual església parroquial de Sant Pere és del segle XVIII.

Dins el terme hi ha el barri de Las Ventas de Buñol, al nord de la vila, i el despoblat de Mirabonell.

Borriol (Plana Alta)

8 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 60,95 km2, 208 m alt, 5.209 hab (2014)

Situat a la vall de Borriol que drena el riu de Borriol, al vessant oest del desert de les Palmes, accidentat al sud per la serra de Borriol, al nord-oest de Castelló de la Plana. La part muntanyosa del terme és ocupada per pinedes, alzinars, rouredes i pasturatges.

L’agricultura de secà (garrofers, oliveres, ametllers i cereals) domina la vida econòmica del municipi, complementada pel regadiu (tarongers i hortalisses), gràcies a les sèquies derivades del riu, i l’explotació de mines de ferro. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila, d’origen romà, és situat a la dreta del riu de Borriol, sota un turó coronat per les ruïnes del castell de Borriol; hi destaquen l’església parroquial de Sant Bartomeu i les restes de l’antic palau senyorial.

Dins el terme hi ha el santuari i caseriu de Sant Vicent, on es conserva un mil·liari romà, i les pintures rupestres de la Joquera.

Enllaç web: Ajuntament

Bocairent (Vall d’Albaida)

31 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 97,0 km2, 680 m alt, 4.335 hab (2014)

Situat al centre de la vall de Bocairent, a la confluència dels rius Vinalopó, Albaida i Xúquer. El terreny, molt muntanyós, accidentat pels contraforts de les serres d’Ontinyent i de Mariola, és poc conreat i en gran part cobert de pinedes, alzinars i extenses àrees de matolls, en part aprofitades per a pasturatges.

L’agricultura es concentra a les parts més planes i vora els rius; predomina el secà (cereals, olivera i vinya) sobre el regadiu (cereals i arbres fruiters, especialment pomeres), que aprofita les aigües derivades del Vinalopó i de diverses fonts. L’activitat econòmica bàsica es la indústria, tradicional al municipi, sobretot el sector tèxtil, concentrat en petites fàbriques que ocupen bona part de la població activa; hi ha també indústria paperera i derivada de la fusta.

La vila, d’origen islàmic, s’enfila voltant un petit turó coronat per l’església parroquial de l’Assumpció, consagrada el 1516 i refeta al segle XVIII. Per Sant Blai hi són tradicionals les festes de moros i cristians.

Dins el terme han estat trobades restes ibèriques, especialment l’anomenat lleó de Bocairent, i també unes coves, probablement d’origen prehistòric, conegudes amb el nom de Casetes dels Moros.

El municipi comprèn, a més, les caseries de Reiner, del Poblet dels Ferrers i del Racó dels Cirers, el santuari del Sant Crist del Calvari i algunes masies.

Enllaços web: Ajuntament – Oficina de Turisme

Binissalem (Mallorca Raiguer)

19 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 29,77 km2, 137 m alt, 7.936 hab (2014)

(ant: Rubines) Situat a la zona nord de la plana central, al Raiguer, al límit amb els contraforts meridionals de la serra de Tramuntana. A la part muntanyosa hi ha un petit sector ocupat per pinedes i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (ametllers, cereals, vinya i oliveres), complementada pel regadiu (hortalisses) que aprofita l’aigua de pous. Les terres de conreu són força repartides. La ramaderia és de bestiar boví, oví, cabrum, porcí i avicultura. Hi ha explotació d’algunes pedreres. També hi ha algunes petites indústries, dedicades principalment a l’elaboració de vins, a la fabricació de calçat, de conserves de fruites i de vidre. Pertany a l’àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila fou fundada el 1300 per Jaume II de Mallorca; la primitiva església parroquial va ser refeta durant el barroc.

Dins el terme, a més de l’antic poble de Rubines, hi ha el caseriu de Biniagual.

Enllaços web: Ajuntament – Vins D.O. – Institut – Biblioteca

Biar (Alt Vinalopó)

33 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 98,2 km2, 700 m alt, 3.670 hab (2014)

Estès per la vall de Biar. El relleu és accidentat per la serra de Mariola, al nord-oest d’Alacant.

Tradicionalment la vida econòmica del municipi ha estat agrícola, amb gran predomini dels conreus de secà (oliveres, cereals, vinya) sobre els de regadiu (hortalisses). La ramaderia (porcina i ovina) té una certa importància. Hi ha apicultura. Darrerament, però, la indústria, de tradició alimentària, s’ha desenvolupat i s’ha obert a altres sectors per influència dels nuclis industrials veïns, especialment d’Onil. Àrea comercial de Villena. La població, amb algunes oscil·lacions, tendeix més aviat a augmentar.

La vila, d’origen islàmic, s’estén al voltant d’un turó coronat pel castell de Biar, molt ben conservat, que defensava el port de Biar. Hi destaca l’església parroquial de Sant Cristòfor, amb elements gòtics, a l’interior, i renaixentistes, a l’exterior.

Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Gràcia i les caseries de les Casetes de Gil, Fontalbres, les Fontanelles, Marcota, Patiràs, l’Arguenya i Sanxet.

Betxí (Plana Baixa)

9 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 21,4 km2, 102 m alt, 5.770 hab (2014)

Situat al peu de la serra d’Espadà, prop del riu de Sonella, al sud-oest de Castelló de la Plana. Al sud i a l’oest, el relleu és accidentat per diversos turons (serra de Betxí).

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, en expansió, gràcies als regatges per mitjà de pous, i dedicat principalment a tarongers; al secà, garrofers i ametllers. També hi ha una petita indústria de terrissaires, activitat tradicional al municipi (ceràmica de Betxí). Àrea comercial de Castelló. Durant els dos últims segles la població ha experimentat un augment lent però constant, accentuar els últims anys.

La vila, d’origen islàmic, és situada a la falda dels primers turons; conserva part de l’antic palau senyorial, amb un claustre renaixentista. Dins el terme hi ha, a més de l’ermita de Sant Antoni, importants jaciments ibèrics i restes de construccions romanes.

El baixador de Betxí del ferrocarril, ha donat lloc a un veïnat dins el terme d’Onda.

Enllaç web: Ajuntament

Bétera (Camp de Túria)

31 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 75,67 km2, 125 m alt, 21.846 hab (2014)

Estès per un terreny pràcticament pla, a la vora del barranc de Carraixet, al nord-oest de València.

Les principals fonts de riquesa del municipi són l’agricultura, dedicada especialment al regadiu, gràcies als regatges derivats del Carraixet, s’hi cultiven productes d’horta (taronges i hortalisses); de secà s’hi conreen garrofers, cereals, olivera i vinya. La indústria és dedica a materials de la construcció (teules, rajoles) i a les activitats derivades de l’agricultura. Àrea comercial de València. La població ha experimentat un notable ascens durant tot el segle XX.

La vila és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de la Puríssima Concepció i el castell de Bétera (o dels Boïl), d’origen islàmic i en molt bon estat de conservació.

Dins el terme hi ha el despoblat de Bufilla, el caseriu de les Mallades i diversos masos. També comprèn el nou poblat de Sant Antoni de Benaixeve, en part dins el terme veí de Paterna i format després del 1950 pels habitants de Benaixeve arribats a causa de la inundació de les seves terres pel pantà del mateix nom.

Des de la conquesta cristiana (1237) va pertànyer a l’orde de Calatrava, la qual hi creà la comanda de Bétera.

Enllaç web: Ajuntament

Beseit (Matarranya)

3 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 96,78 km2, 579 m alt, 583 hab (2014)

(cast: Beceite) Situat a la vall alta del Matarranya, afluent de l’Ebre, que drena el territori amb els seus afluents el riu d’Ulldemó i el riu de la Pena, al vessant nord-occidental dels ports de Beseit, al sud-est de Vall-de-roures. A la zona muntanyosa del terme abunden els pasturatges i els boscos de pins i d’alzines.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya) sobre el regadiu (cereals i hortalisses). És important la ramaderia, principalment ovina. Hi ha mines de lignit i hom explota jaciments d’argila refractària. La tradicional indústria paperera ha perdut gran part de la seva importància, un fet que ha estat la causa principal de la davallada de població, iniciada al començament del segle XX.

La vila, situada a la banda dreta del Matarranya, és d’origen islàmic. Fou donada a l’orde de Calatrava, del qual esdevingué una de les comandes (comanda de Beseit).