Arxiu d'etiquetes: vescomtat Cardona

Cardona, Guillem I de

(Catalunya, segle XII – 12 juliol 1225)

Vescomte de Cardona (1177-1225). Segurament fill de Ramon Folc II de Cardona, regí el vescomtat a la mort del seu germà Berenguer I de Cardona. Aquest mateix any era també procurador del comtat d’Urgell.

Lluità a Muret (1213) i fou un dels barons que persistiren en la lluita contra els croats de Simó de Montfort després de la desfeta.

Conseller del jove Jaume I de Catalunya, intervingué molt activament en les lluites del comtat d’Urgell.

Fou elogiat pel trobador Ramon Vidal de Besalú i conegut a la seva època per En Guillem lo ric.

Cardona, Folc II de

(Catalunya, vers 1040 – 1098/99)

Vescomte de Cardona. Era fill segon de Folc I i de Guisla, néta de Borrell II de Barcelona.

El seu germà gran i vescomte, Ramon Folc I, morí el 1086 lluitant contra els sarraïns al castell de Maldà. L’hereu del mort, Bremond II, caigué presoner a la mateixa acció i morí aviat, en captiveri. Folc II hagué d’assumir la governació del vescomtat, de primer com a regent i després com a hereu.

Havia seguit l’estat eclesiàstic. Devers el 1089 fou elegit bisbe d’Urgell en oposició a Guillem Arnau de Montferrer. Segons sembla, no inquietà gaire el seu rival titular ni es mogué de Cardona. El 1095, a la mort del bisbe Bertran de Barcelona, ocupà aquesta seu.

Morí aviat. Exercí el vescomtat fins a la seva mort o bé fins a la majoria d’edat del seu renebot Bernat Amat de Claramunt, fill de Deudonat Bernat de Claramunt i d’Ermessenda de Cardona, filla aquesta del difunt germà de Folc, Ramon Folc I.

El títol vescomtal de Cardona es transmeté així per línia femenina, i els Claramunt adoptaren el cognom de Cardona.

Cardona, Folc I de

(Catalunya, 1005 – 1040)

Fill segon de Ramon de Cardona, el primer vescomte d’Osona que canvià aquest nom pel de la vila patrimonial de Cardona, i d’Engúncia.

A la mort del seu germà gran Bremond I (1029), el succeí. Compartí les seves funcions vescomtals amb el seu altre germà Eribau, que des del 1036 seria també bisbe d’Urgell.

Es casà amb Guisla, filla del vescomte Geribert de Barcelona i d’Ermengarda, filla aquesta del comte barceloní Borrell II. D’aquesta unió nasqueren Ramon Folc I i Folc II, que serien vescomtes successivament.

Morí assassinat.

Cardona, Eribau de

(Catalunya, segle XI – Terra Santa, 1040/42)

Prelat i vescomte de Cardona. Era fill de Ramon de Cardona i d’Engúncia.

Mort sense fills el seu germà Bremond I (1029), n’heretà el vescomtat el seu altre germà Folc I, per bé que compartint les seves funcions amb ell.

Eribau fou nomenat bisbe d’Urgell el 1036, ocupant la seu vacant per la mort de sant Ermengol. El nou càrrec no impedí que continuessin les seves activitats vescomtals. L’any 1038 assistí a la consagració de l’església de Girona. El 1040, assassinat el seu germà Folc I, Eribau exercí tot sol el vescomtat durant uns mesos.

Morí mentre feia un viatge a Terra Santa.

Fou succeït al vescomtat pel seu nebot Ramon Folc I, fill de Folc I, i al bisbat per Guillem de Cerdanya, germà de l’arquebisbe Guifré de Narbona, dels bisbes Oliba de Vic i Berenguer d’Elna, i del comte Ramon I de Cerdanya.

Cardona -llinatge-

(Catalunya, 1062 – segle XVIII)

Llinatge vescomtal, un dels més antics i poderosos de la noblesa catalana.

Té l’origen en els vescomtes d’Osona, posseïdors de l’antic castell de Cardona, que a partir de Ramon Folc I de Cardona (mort el 1086) s’anomenaren vescomtes de Cardona.

L’explotació de les salines i els extensos dominis, incrementats al llarg dels anys, els convertiren en una de les primeres famílies del país, almiralls d’Aragó des del segle XIV. El 1375 el vescomtat fou convertit en comtat i en ducat el 1491.

Al segle XVII l’heretatge passà als ducs de Medinaceli, que mantenen el títol i l’arxiu.

De la línia principal sortiren: els senyors de Torà, els barons de Mazzarone, els barons de Bellpuig, després ducs de Soma i Sessa i comtes de Palamós, els comtes de Collesano, els de Chiusa, els marquesos de Guadalest i els de Castellnou i els barons de Sant Mori.

Bermon *

Veure> Bremond I de Cardona  (vescomte de Cardona, segle X-1029).