Arxiu d'etiquetes: vescomtat Cabrera

Cabrera, Bernat IV de

19 Respostes

(Catalunya, 1352 – Milà ?, Itàlia, 1423)

Vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica.

Després de ser-li retornats els béns confiscats al seu avi, capitanejà l’expedició que retornà al tron de Sicília a Martí I el Jove i, en recompensa, fou nomenat almirall del regne (1392-1400).

Es casà primer amb Timbor de Prades i, vers el 1416, amb Cecília d’Urgell, germana de Jaume II el Dissortat.

Morí, probablement a Milà, quan acompanyava Alfons IV el Magnànim a Sardenya.

Fou el pare de Bernat V de Cabrera, de Sança de Cabrera i de:

Aldonça de Cabrera  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Es casà amb el noble Bernat Gilabert de Cruïlles.

Elionor de Cabrera  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Es casà amb Gilabert de Centelles, baró d’Oliva.

Ponç de Cabrera  (Catalunya, segle XV)  Després que el seu germà Bernat V de Cabrera caigué presoner de les tropes de la Generalitat, durant la guerra contra Joan II, continuà operant a les muntanyes a favor dels joanistes. Probablement morí poc temps després, sense successió.

Timbor de Cabrera  (Catalunya, segle XV)  Es casà, en 1418, amb l’aragonès Joan Ferrandis d’Híxar, descendent directe, per la línia natural, de Jaume I el Conqueridor. Fill seu fou un altre Joan Ferrandis d’Híxar, figura notable de la guerra contra Joan II. Era viva en 1464, quan el seu fill rebé el comtat d’Aliaga per abandonar la guerra. Timbor degué viure de prop aquest conflicte.

Cabrera, Bernat III de

10 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Tordehumos, Castella, 1368)

Vescomte de Cabrera i de Bas i comte d’Osona. Fill de Bernat II de Cabrera, reuní el patrimoni més gran de Catalunya.

Per venjar la mort del seu pare, lluità al costat dels castellans i aixecà els seus territoris contra Pere III el Cerimoniós.

El 1350 es casà amb Margarida de Foix-Castellbó. Foren els pares de Bernat IV de Cabrera i de:

Ponç de Cabrera  (Catalunya, segle XIV)  Actuà de procurador del seu germà, quan, el 1372, fou restituïda a Bernat, per la corona, una part del patrimoni familiar que havia estat confiscat anys enrere. Morí jove.

Cabrera, Bernat II de

38 Respostes

(Calataiud, Aragó, 1298 – Saragossa, Aragó, 26 juliol 1364)

Vescomte de Cabrera i de Bas. Conseller de Pere III el Cerimoniós, derrotà als nobles de la Unió Aragonesa (Épila, 1348) i de la Unió valenciana (Mislata, 1348).

Comandà les expedicions a Sardenya (1353 i 1354) i la presa de l’Alguer, i organitzà la marina catalana (Ordinacions del fet de la mar, 1354).

En perdre el favor del rei a causa de l’enemistat entre el seu fill, Bernat III de Cabrera, i l’infant Ramon Berenguer I d’Empúries, fou executat.

Cabrera, Bernat I de

7 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Noble. Fill i successor de Ramon de Cabrera a la baronia de Montclús. Es casà amb Elionor.

El 1328 heretà de la seva cosina, Marquesa, el vescomtat de Cabrera, que aquell mateix any cedí al seu fill Bernat II de Cabrera, una de les grans figures de la família.

Cabrera -llinatge, s. X/XVI-

38 Respostes

(Osona, segle X – Catalunya, segle XVI)

Llinatge vescomtal originari del castell de Cabrera, al Cabrerès.

Per successius enllaços matrimonials s’hi vincularen els vescomtats de Girona i Àger, i Jaume I el Conqueridor els reconegué els drets sobre el comtat d’Urgell, que conservaren fins a l’extinció; per concessió reial els atorgaren els comtats d’Osona (segle XV) i de Mòsica, a Sicília (segle XV), i el vescomtat de Bas (segle XIV).

Al segle XII, Ponç d’Almonacid, fill de Ponç II de Cabrera, fou l’estirp de la branca castellana dels Ponce de Cabrera i Ponce de León.

Al segle XVI els dominis dels Cabrera, llevat dels vescomtats de Cabrera i de Bas que passaren als castellans Enríquez de Cabrera, els vengueren als Montcada.

El primer senyor documentat del castell és Gausfred de Cabrera  (Catalunya, segle X – segle XI)  Coetani d’Amat de Montsoriu, vescomte de Girona, sembla que fou el pare de Guerau I de Cabrera, senyor del castell de Cabrera, i després, pel seu matrimoni amb Ermessenda, filla d’Amat de Montsoriu, vescomte de Girona.