Arxiu d'etiquetes: vescomtat Cabrera

Urgell, Cecília d’ *

Deixa un comentari

Veure> Cecília d’Urgell  (vescomtessa de Cabrera, segle XV).

Fenollet i de Canet, Timbor de

3 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Muller del vescomte Bernat II de Cabrera (v 1321). Filla de Bertran de Fenollet i de Canet. Fou obligada a favor seu, com a dot, la baronia de Montclús.

Fills seus foren Ponç IV i Bernat III de Cabrera, el darrer dels quals fou també comte d’Osona.

Enríquez y de Velasco, Fadrique

3 Respostes

(Castella, segle XV – 1538)

Comte d’Osona i vescomte de Cabrera i de Bas, pel seu matrimoni amb Anna I de Cabrera.

No fou present, a Barcelona, a la cerimònia de la imposició del Toisó d’Or, que li havia estat concedit (1520), i, desenganyat per la partença de Carles I de Catalunya a Alemanya, es retirà al vescomtat de Cabrera.

Elionor -vescomtessa de Cabrera-

1 Resposta

(Calataiud, Aragó, 1298 – Catalunya, segle XIV)

Dama. Muller del vescomte Bernat I de Cabrera i mare del famós Bernat II de Cabrera.

Cardona, Beatriu de -vàries-

9 Respostes

Beatriu de Cardona  (Catalunya, segle XIV – Aragó ?, segle XIV)  Dama. Filla de Ramon de Cardona, senyor de Torà, i de Beatriu d’Aragó, filla natural de Pere II el Gran. Havia estat promesa a Marià d’Arborea, gran noble sard. Desfet aquest compromís, es casà amb el noble aragonès Pero Cornel, senyor d’Alfajarín. D’aquesta unió naixeria Luís Cornel, darrer senyor d’aquell domini.

Beatriu de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Filla de Hug VI d’Empúries, vescomte de Cardona, i de Beatriu d’Anglesola. Era germana, per tant, d’Hug II de Cardona, el primer comte de Cardona. Beatriu es casà amb Ponç IV de Cabrera, hereu de Bernat II de Cabrera, almirall i gran privat de Pere III el Cerimoniós. Per renúncia en vida del seu sogre, el seu marit fou vescomte de Cabrera el 1342, però morí el 1349, sense que el matrimoni hagués tingut fills.

Beatriu de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Neboda de l’anterior. Fou l’única filla que tingué el comte Hug II de Cardona amb la primera muller, Blanca d’Empúries. Es casà el 1363 amb el comte Pere II d’Urgell. No li donà successió. A la seva mort, prematura, el seu marit tornaria a casar-se amb Margarida de Montferrato. Beatriu tingué una germanastra del seu mateix nom, que és la següent.

Beatriu de Cardona  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Dama. Germanastra de l’anterior, i segurament nada després de la mort d’aquella. Era filla del primer comte de Cardona, Hug II, i de la seva segona muller, Beatriu de Luna. Es casà amb el comte Roger Bernat I de Pallars. Fou mare del comte pallarès Arnau Roger IV.

Beatriu de Cardona  (Catalunya ?, segle XV)  Dama. De filiació incerta. Es casà amb Pere III de Montcada, de la branca valenciana d’aquest llinatge i hereu sortós de la baronia d’Aitona–Seròs. Fills seus foren Joan de Montcada, primer comte d’Aitona, i Hug de Montcada, gran almirall.

Beatriu de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Personatge. Era filla i hereva de Pere de Cardona i de Joana, com consta en un document del 1450. No ha estat precisada la seva posició genealògica. Era casada amb Hug de Serrallonga, notari d’Igualada.

Beatriu de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Dama. És esmentada com a filla del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de la seva segona muller, Beatriu de Pallars.

Cabrera, Guerau IV de *

2 Respostes

Veure> Guerau I d’Urgell (vescomte de Cabrera esdevingut comte d’Urgell).

Cabrera, Àlvar de

4 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Castella, 1259)

Noble. Fill tercer del comte Guerau I d’Urgell (Guerau IV de Cabrera) i germà de Guerau V de Cabrera (Catalunya, s XIII – 1242)  Vescomte de Cabrera.

A la mort del seu pare, esdevinguda en 1229, en rebé la senyoria de Folc i Estopanyà.

És possible que aquest personatge sigui identificable amb un cert Ruy Guerau o Fernández de Castro, el cognom matern, que alguns autors fan vescomte d’Àger.

En tot cas, aquesta branca dels Cabrera, molt poc aclarida, s’extingiria dues generacions després.

Marquesa d’Urgell -vescomtessa Cabrera-

(Catalunya, segle XII – després 1209)

Vescomtessa de Cabrera i d’Àger. Era filla gran d’Ermengol VII d’Urgell i de Dolça de Foix.

Es casà amb Ponç III de Cabrera.

Fill seu fou Guerau IV de Cabrera, que esdevindria, almenys de fet, Guerau I d’Urgell, en passar aquest comtat al casal de Cabrera.

Margarida de Foix-Castellbó

(Catalunya, segle XIV)

Vescomtessa de Cabrera i comtessa d’Osona, pel seu casament amb Bernat III de Cabrera (1350).

Era filla del vescomte Roger Bernat III de Castellbò i de Constança de Luna.

Aportà al seu matrimoni una part de la ciutat de Vic i altres dominis dels Montcada a Osona.

La seva vida va lligada a les vicissituds de la casa vescomtal de Cabrera. Com aquesta, el 1364 fou desposseïda dels béns, que vengué després al seu nebot Mateu de Foix.

Guerau I d’Urgell

11 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Primer comte d’Urgell i vescomte de Cabrera i d’Àger. Fill del vescomte Ponç III de Cabrera i de Marquesa d’Urgell.

Es casà amb Eilo, filla de Pero Fernández de Castro. Intentà assegurar-se el comtat d’Urgell amb l’ajut de Pere el Catòlic per a quan morís el comte Ermengol VIII. Tingué, però, greus problemes, ja que Ermengol obtingué la protecció reial per a la seva muller Elvira de Lara.

Guerau intentà diverses vegades d’entrar dins el comtat, però no ho aconseguí. A la mort del rei a Muret (1213), ho aconseguí i fou reconegut pels consellers de Jaume I. Guerau governà el comtat fins a l’any 1226, en que ingressà a l’orde dels templers.

A la seva mort, el comtat d’Urgell el deixà a Ponç I, i el vescomtat de Cabrera a Guerau V.