Veïnat (700 m alt), situat al capdamunt d’una vall, a l’esquerra del torrent d’Esblada, sota el puig de Formigosa.
Albereda -Alt Camp-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: veïnats
Albereda -Alt Penedès-
(Torrelles de Foix, Alt Penedès)
Veïnat i antiga quadra, al vessant meridional de la serra de Font-rubí.
Des del segle XIII fins al 1625 pertanyé al monestir de Santes Creus.
Aiguanegra
(Sant Joan les Fonts, Garrotxa)
Gran masia i veïnat, situat a la serra d’Aiguanegra (597 m alt).
Els volcans d’Aiguanegra, Claperols, Repàs i Repasset que es troben en aquesta serra són l’origen d’un corrent de lava que s’ajunta amb els que procedeixen del pla d’Olot i de Batet de la Serra.
Sarrià de Ter (Gironès)
Municipi del Gironès (Catalunya): 4,16 km2, 70 m alt, 5.052 hab (2017)
Situat a la dreta del Ter i del seu afluent el torrent de Sarrià, al nord de Girona, ciutat amb la qual forma un continu urbà a través del barri de Pontmajor.
L’agricultura de regadiu ha cedit espai a la indústria: alimentària, del metall i, sobretot, paperera (a finals del segle XIX s’hi instal·là la fàbrica Torras Hostench). Població en ascens.
Amb Sarrià de Dalt, cap municipal, s’integrà a la ciutat de Girona l’any 1976, de la qual s’independitzà de nou el 1983. Barri de Sarrià de Baix. Església parroquial de la Mare de Déu de la Misericòrdia.
A l’altra banda del Ter, dins el municipi de Sant Julià de Ramis, hi ha el veïnat de Sarrià.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Unió Esportiva
Salt (Gironès)
Municipi del Gironès (Catalunya): 6,64 km2, 83 m alt, 29.836 hab (2017)
Situat a la dreta del Ter, a tocar del terme de Girona, a l’oest d’aquesta ciutat, de la qual formà part com a entitat agregada des del 1974 fins al 1983.
El sector agrícola tradicional (hortalisses al sector de la sèquia i cereals), predominant temps enrere, fou desplaçat per la indústria tèxtil cotonera, que produí un increment de població afavorit per la proximitat de Girona. A més de la indústria tèxtil, sobresurt la de maquinària agrícola i la construcció de mobles. Àrea comercial de Girona.
El poble s’estén a la dreta de la sèquia Monar i forma un continu amb l’antic veïnat de Salt o de Sant Antoni i també amb Santa Eugènia de Ter. L’església parroquial és dedicada a sant Cugat.
La diputació de Girona instal·là dins el terme l’hospital psiquiàtric de la província.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Riudellots de la Selva (Selva)
Municipi de la Selva (Catalunya): 13,12 km2, 98 m alt, 2.029 hab (2017)
Situat a l’est de la comarca, al límit amb el Gironès, a la conca mitjana de l’Onyar, afluent del Ter.
Agricultura, amb predomini del secà (cereals i farratges) sobre el regadiu (hortalisses i arbres fruiters), que aprofita els regatges derivats del riu. Complementa l’economia local, el sector ramader (bestiar boví, principalment, i l’avicultura) i el sector industrial (alimentària, química i de la construcció). La proximitat a la ciutat de Girona ha permès el desenvolupament del sector terciari i dels serveis, empès per les nombroses urbanitzacions, xalets i segones residències que s’hi han construït. Àrea comercial de Girona.
El poble és a l’esquerra de l’Onyar. Església parroquial de Sant Esteve (1565), gòtica-tardana.
En la nombrosa població disseminada hi ha els veïnats de la torre Ponça i de l’hostal Nou i el de l’Estació de Riudellots.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Fiporc
Campllong (Gironès)
Municipi del Gironès (Catalunya): 8,59 km2, 113 m alt, 516 hab (2016)
Situat a la conca mitjana de l’Onyar, que el limita per l’oest. És drenat, a més, per la riera de Campllong (que travessa el terme d’est a oest i aflueix, per l’esquerra, a la riera de Verneda) i, al sud-oest, per les rieres de Verneda i de Gotarra. La riera de Burgantó en forma el límit septentrional. Hi ha rodals de pins i d’alzines sureres.
El regadiu es localitza al sector sud-occidental i produeix principalment hortalisses, farratges i llegums. Al secà hom conrea blat, blat de moro i ordi. Hi ha ramaderia (bestiar boví i porcí). Hom cria animals de granja. Hi ha una fàbrica d’embotits. Àrea comercial de Girona.
El poble, constituït per poques cases al voltant de l’església parroquial de Sant Quirze i les escoles, és situat a l’esquerra de la riera de Campllong. És esmentat ja el 922.
El poblament és totalment disseminat en nombrosos veïnats.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Aiguaviva (Gironès)
Municipi del Gironès (Catalunya): 13,92 km2, 169 m alt, 763 hab (2016)
Estès pels turons que limiten el pla de Girona pel sud-oest. Una part del sector més accidentat és plena de boscos d’alzines, alzines sureres, pins i roures.
Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, fonamentalment de secà, la ramaderia i algunes teuleries. La propietat de la terra és força repartida. Àrea comercial de Girona. La població ha sofert una important disminució des del 1930.
El poblament és disseminat i repartit en els veïnats d’Aiguaviva de Dalt, Aiguaviva de Baix, Güell, Masrocs i Puigtorrat, a més de l’antic terme de Vilademany, amb la vella església parroquial de Santa Maria, d’estil romànic, convertida en santuari, l’antiga casa dels Templers, anomenada el Temple de Santa Magdalena (edificació del segle XVI feta sobre una altra del segle XIII, que el 1209 prengué categoria de comanda d’Aiguaviva), i l’església gòtica de Sant Joan, amb elements neoclàssics.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 