(Mollet de Peralada, Alt Empordà)
(o les Costes de Mollet) Veïnat, que forma un enclavament separat del sector principal pel terme de Peralada. És a la vall de l’Orlina.
L’església de Sant Joan depèn de la parròquia de Sant Martí de Peralada.
Barri perifèric, al nord de la ciutat i a la part baixa del veïnat de Cirera, grup de masos dels contraforts de la serra de can Gener.
Sorgí el 1955 quan la nova població immigrada hi inicià la construcció de petites cases familiars.
El 1965 tenia 888 habitatges; és el barri urbanísticament més mal dotat del municipi i un dels de densitat més elevada.
(ant: Castellsent) Veïnat (721 m alt), aturonat sobre la Noguera Ribagorçana, aigua avall del Pont de Montanyana, a l’antic terme de Fígols de la Conca.
De la seva església parroquial (Sant Joan), que pertanyia al monestir de Lavaix, depenien les de Montserbós i Prullans.
Veïnat, a la riba dreta de l’Ebre, aigua amunt de la ciutat, al límit amb el terme de Tortosa (Baix Ebre).
Al voltant de l’antiga torre de la Càrrova, la qual, juntament amb la de Campredó, a l’esquerra de l’Ebre, defensava la via fluvial. És esmentada ja el 1313.
Veïnat de l’antic municipi d’Aristot, a l’esquerra del barranc de Castellnou, aigua amunt de Castellnou de Carcolze.
La parròquia de Carcolze és esmentada el 839; el 996 fou venut el castell de Carcolze pel vescomte Guillem d’Urgell; més tard és esmentat Castellnou de Carcolze com a únic terme i parròquia.
Veïnat de l’antic municipi de Joanetes, a la dreta de la riera de Joanetes, prop de la seva confluència amb el Fluvià; una part del veïnat pertanyia a l’antic municipi de Sant Esteve d’En Bas.
(Calonge i Sant Antoni, Baix Empordà)
Veïnat, a la part més baixa de la riera de Cabanyes, curs d’aigua format per la reunió de diversos torrents que baixen de les Gavarres, entre el puig d’Arques i Romanyà de la Selva, i que, prop de la vila de Calonge, juntament amb el Rifred, forma la riera de Calonge.
Veïnat i santuari de la Mare de Déu de Bellulla, situat damunt la serra que separa les conques del Congost i de la riera de Tenes.
Edifici romànic, el santuari pertangué als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, entre el 1611 i el 1835.
La imatge, venerada com a advocada de la vista, fou perduda després de l’incendi del 1835, i el 1872 fou retrobada i col·locada a la parròquia de Canovelles, d’on desaparegué el 1936.
(Santa Maria de Besora, Osona)
Veïnat, format per les masies del Babí Gros i del Babí Xic, a la capçalera del torrent dels Babís, afluent, per l’esquerra, del Ter, al qual desemboca davant la Farga de Bebiè.
Entre aquest torrent i el dels Ferrers s’estén la serra dels cingles dels Babís (853 m alt).
Poble (1.250 m alt) de l’antic municipi de Gil, situat a la vall d’Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
De la seva església parroquial de Sant Sadurní depèn l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, bastida més amunt del poble, vora l’antic castell d’Àrreu, actualment enrunat, prop de la qual hi ha un petit veïnat anomenat el veïnat de Dalt, les bordes d’Àrreu o àrreu de Dalt.
L’antic terme d’Àrreu és drenat pel riu d’Àrreu, emissari dels estanys d’Àrreu, situat al vessant oriental de la línia de crestes que, des del pla de Beret fins al port de la Bonaigua, separa la Vall d’Aran del Pallars, els quals estanys són: l’estany superior d’Àrreu (o del Rosari d’Àrreu), l’estany inferior d’Àrreu (o de Garrabeia) i l’ estany del Muntanyó d’Àrreu (situat vora el Muntanyó d’Àrreu, pic de 2.626 m d’altitud que domina la forqueta d’Àrreu, oberta entre la vall d’Àrreu i la del riu Malo, a la Vall d’Aran).
Dades dels Països Catalans 