Arxiu d'etiquetes: vegueria Cerdanya

Pau, Joan de -varis-

2 Respostes

Joan de Pau  (Catalunya Nord, segle XIV – vers 1429)  Noble. Pertanyent a la línia dels senyors de la baronia de Pau. Era baró de Pau i senyor de les Abelles. Fou familiar de la cort de Benet XIII a Avinyó. El 1395 mantingué una guerra privada contra el seu parent Francesc de Pau i Amorós. Fou el suposat pare de:

Joan de Pau  (Catalunya Nord, segle XIV – després 1448)  Fou veguer de Rosselló i Cerdanya, uixer d’armes del rei Alfons IV el Magnànim, que li vengué la font Dama de Salses i fou també senyor de Cinclaus. El 1440 li foren confiscats els béns pel fet d’haver fet matar un sacerdot de la cort de la reina, però li foren restituïts l’any següent. Heretà els béns de Francesc de Pau i Amorós. Alguns d’aquests fets podrien també ésser atribuïts a un fill seu homònim:

Joan de Pau  (Catalunya Nord, segle XV – 1464)  Noble. Germà d’Hug de Pau. En iniciar-se la guerra contra Joan II es posà al costat del rei. Fou el pare de Berenguer, Joan i Francesc de Pau i de Perapertusa.

Ribes, sots-vegueria de

3 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XVII)

Antiga demarcació administrativa, dependent de la vegueria de Cerdanya (després de Puigcerdà), que comprenia la vall de Ribes, fins a Campelles i Bruguera, llevat de la vall de Toses (més amunt de Planoles), que des del segle XVII fou agregada a la sots-vegueria de Berga.

De fet, als segles XVI i XVII eren sots-veguers els veguers de Camprodon.

Cerdanya, vegueria de

16 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XVII)

Antiga demarcació administrativa, constituïda a mitjan segle XII pel comtat de Cerdanya (exclosos el Berguedà, el Conflent, el Capcir i el Donasà), amb Baridà com a sots-vegueria (perduda ben aviat la individualitat d’aquesta sots-vegueria, la vegueria fou anomenada també vegueria de Cerdanya i Baridà, nom que perdurava encara a la fi del segle XIV).

La vall de Ribes, dependent també del comtat de Cerdanya, conservà, per contra, la seva pròpia administració, almenys fins als segles XVI-XVII, que esdevingué sots-vegueria dependent de la vegueria de Camprodon. A la fi de l’edat mitjana, amb la dissolució de la vegueria d’Urgell, inclogué també l’Urgellet.

Amb la divisió de la Cerdanya entre les monarquies hispànica i francesa (1660), l’Alta Cerdanya fou incorporada a la província francesa del Rosselló com a vegueria de Cerdanya, amb capital a Sallagosa, la qual perdurà fins a la Revolució Francesa (1790), que fou incorporada al districte de Prada del departament dels Pirineus Orientals.

La resta de la Cerdanya i de la seva antiga vegueria prengué el nom de vegueria de Puigcerdà, el qual ja havia estat sovint utilitzat des de la fi de l’edat mitjana.