Sector de la comarca, a l’est de Montroi i a la dreta del Xúquer, anomenat també vall de Càrcer, que comprèn els pobles de Cotes, Càrcer, Alcàntera de Xúquer i Beneixida.
Una gran part del territori és regat amb aigua del riu de Sellent (canal de la vall de Càrcer).
La intensificació, des del segle XVIII, del conreu de l’arròs -que hom ha anat substituint pels tarongers- hi produí, fins ben avançat el segle XIX, una forta estagnació demogràfica.
(Conflent)
Riu de la comarca, tributari per l’esquerra de la Tet, que neix al gorg Negre (que forma, juntament amb el gorg Blau, els estanys d’Évol), al vessant meridional del massís de Madres; desemboca a Oleta juntament amb la riera de Cabrils.
La vall d’Évol, una de les que forma les Garrotxes de Conflent, inclou els pobles d’Orellà, Évol i Tuïr d’Évol.
Vall, que aflueix a l’Éssera per la dreta, aigua amunt de la vila. La seva capçalera és l’ample port de Gistau, obert entre els pics de Pocets i d’Anyescruces.
La separa, al sud, de la vall de Grist, la línia de crestes que uneix el pic de Pocets i les tuques d’Ixeia, de la qual devallen la coma de la Paül i les valls de Berdamina, Turmo i Vaticielles.
Al nord, la separa de Bigorra i de Comenge la línia de crestes que uneix els pics d’Anyscruces i Perdiguero, de la qual davallen les valls de Clarabide, la Coma, Gies, Moltseret i Perdiguero.
Al sud-est del pic Perdiguero hi ha el pic d’Estós (2.532 m alt). A la part alta de la vall, a la confluència amb la de Gies, hi ha el refugi d’Estós (1.895 m alt).
Cim (2.951 m alt), el més occidental del massís de la Maladeta, en la cresta que separa les valls Hiverna i de Cregüenya, anomenada, entre aquest pic i el de Cregüenya, vall d’Estatats.
(cast: Ésera) Riu pirinenc (86 km) al límit amb l’Aragó. Té la capçalera al vessant nord del cim més alt dels Pirineus, el pic d’Aneto (3.403 m alt), i recull també les aigües del massís de Pocets (3.367 m), format pels torrents subglacials de la Maladeta, voreja aquest massís i vessa una part del seu cabal a la Garona, travessa la vall de Benasc, corre en direcció sud, rep com a únic afluent important l’Isàvena, a Graus i desemboca al Cinca, per l’esquerra, a Olvena (Aragó).
El seu règim, clarament pirinenc, cap a l’aiguabarreig es matisa una mica; pel juny, a Benasc, porta el màxim d’aigües, i el mínim pel gener. Forneix energia i regatge a Aragó i a Catalunya, amb aprofitament hidroelèctric del curs, per l’embassament de Barasona.
Per a l’agricultura, l’Éssera cedeix tot el seu cabal al canal d’Aragó i Catalunya, acabat el 1905.
La vall de l’Éssera forma el sector occidental de l’antic comtat de Ribagorça.
És una zona de transició lingüística entre els parlars catalans i els aragonesos.
Vall, que conflueix al pla dels Aigualluts amb la vall de Barrancs.
Entre la línia de crestes que la limita amb la Vall d’Aran i el contrafort de la Maladeta que culmina al pic de l’Escaleta o dels Aigualluts (2.710 m alt).
A la capçalera hi ha els estanys de l’Escaleta.
Vall del massís del Carlit. situada al vessant meridional, drenada pel torrent de coma Ermada, que aflueix al Reür, aigua avall de Vilanova de les Escaldes.
Vall de la parròquia, afluent, per l’esquerra, de la Valira d’Encamp, la capçalera de la qual forma un circ lacustre (estany d’Ensagens, a 2.416 m alt) que dominen els pics de Llops i de Pessons (2.865 m), el pic d’Ensagens (2.824 m) i l’alt del Griu.
El riu d’Ensagens, després de rebre per l’esquerra la coma de Llops i el riu dels Agols, s’uneix al riu dels Cortals a la seva confluència amb la Valira, prop de la Mosquera.
Despoblat, a la vall d’Elca, tributària, per l’esquerra, de la rambla de Gallinera.
Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs, i restà despoblat des del 1609.
Dades dels Països Catalans 